Chuletas y apuntes de Latín

L'ocupació romana i el procés de romanització

Durant aquest període, els pobles de la península pateixen el procés de romanització, en el qual s’imposa la cultura, la llengua i la legislació romana, fins que s’arriba a un punt on no es distingeixen els locals —que són forçats a deixar la seva cultura— dels romans.

• L’adopció del llatí vulgar: Amb el temps, aquesta evolució donarà lloc a les diverses llengües romàniques.
• L’adopció de la religió pagana: Es va adoptar la religió politeista grega, a més del culte imperial, on es retia culte a l’Emperador, adorat com una divinitat i figura sagrada. La religió pagana serà majoritària fins al s. III dC. Després de conviure amb el cristianisme i el judaisme —religions

Vies i Infraestructura Romana

A Roma hi havia el mil·liari daurat (punt quilomètric 0), on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven Roma de les principals ciutats del món romà. Al llarg de les vies es van instal·lar hostatgeries per menjar i passar la nit, ja que els desplaçaments es feien a peu, en carros, etc., i es tardaven dies a arribar.

Les Grans Vies Romanes

Via Augusta: De Roma sortia una via cap al nord anomenada Via Aurèlia i, en arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom per Via Domitia, que anava dels Alps als Pirineus. Allà començava la Via Augusta (la calçada romana més llarga d'Hispània, de 1500 km, que arribava fins a Cadis, vorejant la mar Mediterrània). Anteriorment es deia Hercúlia o Via Anníbal,... Continuar leyendo "Vies Romanes i Infraestructura: Guia Completa" »

Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences

Culte Públic Romà: Déus i Creences

La religió romana era politeista. Els romans temien i respectaven els seus déus, que eren nombrosos. El més important era Júpiter, déu de la llum i honorat al Capitoli juntament amb Juno i Minerva.

Actes de Culte i Rituals Romans

Els actes de culte estaven formats per les pregàries, les ofrenes, els sacrificis i els jocs de caràcter funerari. Es duien a terme en llocs consagrats com ara davant del temple, en boscos sagrats o davant d'una font.

El Sacrifici: Comunicació amb els Déus

L'acte de culte més important era el sacrifici, considerat com una manera de comunicar-se amb els déus. L'animal que se sacrificava havia de ser immaculat i havia de semblar... Continuar leyendo "Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences Clau" »

Atsotitzak: Herri Filosofiaren Islada

Herri filosofiaren bilduma direla esan izan da. Ez dira atzo goizeko kontuak. Edukian trinko eta aberatsak izaten dira: bizitzak, heriotzak, lanak, izaerak eta abarrek dute isla atsotitz edo errefrauetan. Urte eta gizaldi askotako bizieraren eta pentsakeraren berria jasotzen dute, laburbildurik.

Forma eta Baliabideak

Formari dagokionez, bi ezaugarri nabarmen behintzat badira:

• Laburrak izaten dira: Ideiak nabarmenago geratzen dira era labur eta trinkoan emanda. Gainera, gogoratzeko, memorian gordetzeko aproposak dira esaldi laburrak.
• Memoriari laguntzeko baliabideak: Hoskidetasuna (errima), erritmoa, kontrastea, paralelismoa, korrelazioa eta beste baliabide literario batzuk erabiltzen dituzte. Hoskidetasunaz

Olinpoko Jainko Nagusiak (Greziarrak eta Erromatarrak)

Antzinako Greziako eta Erromako jainko-jainkosa nagusien zerrenda, haien funtzioak eta ikurrak:

Zeus / Jupiter

Jainkoen eta gizakien aita eta erregea. Ikurrak: tximista, errege-makila (zetroa) eta arranoa.

Poseidon / Neptuno

Itsasoko, ibaietako eta lakuetako uren jainkoa. Hiruhortza darama eta itsas zaldiek tira egiten dioten itsas kurkuilu erraldoi baten itxurako gurdia gidatzen du.

Hades / Pluton

Hildakoen eta infernuetako jainkoa. Atributuak: nekosta, oilarra eta Kanzerbero.

Febo / Apolo

Poesiaren, edertasunaren, arteen eta musikaren jainkoa. Berari eskainitako tenplu famatuena Delfoskoa da. Ikurrak: lira, arkua, gezia, eguzkia eta erramua.

Hefesto / Vulkano

Suaren jainkoa, errementarien babeslea.

El cultivo de las letras grecolatinas no se limita al periodo clásico. La literatura griega siguió viva en época romana y el latín fue la lengua culta durante la Edad Media. Así se transmitió el rico caudal cultural de la Antigüedad, que además fue capaz de crear, ya en época tardía, un nuevo género: la novela.

La Literatura Griega Posclásica

Con la unificación de Grecia bajo el poder macedonio, a finales del siglo IV a. C., acaba el periodo clásico de la cultura griega y empieza el periodo helenístico o alejandrino, en honor a Alejandro Magno.

En la poesía lírica helenística, culta y erudita, destacan:

• Calímaco (310-240 a. C.): original revisor de los mitos.
• Teócrito (310-260 a. C.): cuyas breves y refinadas escenas dialogadas

CORO

Con áureos buriles

tus magnas proezas,

la historia en sus fastos por siempre grabó;

tu suelo es emporio

de ingentes riquezas,

¡tu cielo el más bello que

el sol alumbró!

I

Gentil amazona de faz

sonriente, gallarda te

muestras sobre alto peñón;

el lauro circunda tu olímpica frente, y el viento tremola tu airoso pendón!

II

Al trágico encuentro

dehirsutos leones,

tus águilas fueron en

marcha triunfal,

¡y el sol de San Félix brilló

en tus blasones

y fue desde entonces tu

nombre inmortal!

III

Tú encierras oh patria lo

bello y lo grande

la gloria te ilustra, te

ampara el honor

Y el bravo Orinoco tus hechos expande contando tu eterno poema de amor!

IV

Guayana ¡santuario

de música lleno,

que brindas al alma

contento y solaz,

Permitan los hados que

siempre en tu... Continuar leyendo "Letra del himno de san Félix" »

Declinaciones Latinas

Primera Declinación: Modelo Aqua, -ae (Femenino)

Segunda Declinación Masculina: Modelo Populus, -i

Segunda Declinación Neutra: Modelo Donum, -i

La República Romana

La tradición afirma que los dos primeros gobernantes, cónsules, fueron Tarquinio Collatino y Lucio Junio Bruto.

Sistema de Gobierno: Asambleas y Magistrados

• Comicios

Les termes romanes: estructura i funcionament

A l'entrada hi havia el vestidor (apodyterium), una sala de bany calent (caldarium) i una de fred (frigidarium). L'alveus balnei era la banyera, que s'escalfava amb una caldera. També tenien saunes, com la humida (sudatio) i la seca (laconicum o assa sudatio).

La calefacció i l'aigua calenta s'obtenien gràcies a l'aire calent que, procedent de l'hypocaustum, circulava per les dependències. També hi havia l'unctorium (sala per a massatges) i les popinae (on es venien begudes i menjar).

L'hypocaust era un gran forn, escalfat amb carbó o amb llenya, que no es trobava en contacte amb el terra, sinó que era suspès sobre uns pilars. L'escalfor circulava sota un paviment (suspensurae), sostingut per... Continuar leyendo "Termes i Teatre a l'Antiga Roma: Guia Completa" »