Chuletas y apuntes de Latín

Contexto Histórico, Cultural y Filosófico de Descartes en el Siglo XVII

El pensamiento cartesiano se desarrolla en la primera mitad del siglo XVII. René Descartes nació en 1596 en La Haye. Con tan solo 11 años inició sus estudios en La Flèche, que le aportaron una sólida introducción a la cultura clásica. El resto de la enseñanza estaba allí muy basada en textos filosóficos de Aristóteles, acompañados por comentarios de los jesuitas. A los 18 años, ingresó en la Universidad de Poitiers para estudiar derecho y algo de medicina. En 1619, conoció a Isaac Beeckman en Breda, que colaboró en el hecho de que Descartes se interesase por las matemáticas y la física. Su casa se convirtió en un punto de reunión para quienes gustaban... Continuar leyendo "Descartes y el Contexto Filosófico del Siglo XVII: Auge de la Filosofía Moderna" »

Un Amor Perillós: El Pla de la Juna i el Sacrifici de Xavier

La novel·la comença amb una trobada fortuïta en una parada d'autobús. L'home, Xavier, s'enamora a primera vista de la bellesa de la dona, Juna. Aquesta atracció el porta a agafar el mateix autobús que ella i a seguir-la fins que desapareix en una cantonada.

Més tard, es retroben a la mateixa parada i comencen a conèixer-se. La Juna es deixa emportar per Xavier, i estan a punt de tenir relacions sexuals. Tanmateix, ella es retracta, ja que no vol viure tota la seva vida en les condicions econòmiques de Xavier, les quals pot apreciar, per exemple, en la seva habitació.

El Pla Macabre de la Juna

En aquest punt, la Juna revela a Xavier un pla que tenia tramat des de feia temps:... Continuar leyendo "Amor, Engany i Assassinat: La Tragèdia de Xavier i Juna" »

Orígenes de Tarraco: La llegada de los Escipiones

Los romanos llegaron a lo que ahora es Tarragona al inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.), cuando Cneo Cornelio Escipión, para afianzar la nueva dominación romana desde Empúries hasta el río Ebro, atacó un campamento cartaginés situado en el borde de un poblado ibérico llamado Kese, en la parte baja de la actual Tarragona, cerca del mar. Poco después, Tarraco se convirtió en la principal base de invernada de los ejércitos romanos de Hispania, comandados por los hermanos Escipión y, tras la muerte de estos, por Publio Cornelio Escipión el Joven. Por eso, Plinio calificó la ciudad de Scipionum opus, obra de los Escipiones (Historia natural, III, 4, 21). El campamento militar... Continuar leyendo "Tarraco: Historia y Arquitectura de la Capital Romana en Hispania" »

Emerita Augusta: Un Tresor Romà

Fundació i Context Històric

Sorgida entre dos rius, el Guadiana i l'Albarregas, la ciutat de Mèrida ha crescut pendent dels corrents d'aigua. Per aquesta raó, els enginyers romans van construir dos ponts per connectar-la amb la resta del territori. Emerita Augusta va ser una ciutat de pas.

Cap al 25 aC, la colònia va ser fundada per Publi Carisi, en època de l'emperador August, per donar residència als veterans (emeriti) de les legions V Alaudae i X Gemina, que havien lluitat contra els càntabres i els àsturs, d'aquí el seu nom.

Podem afirmar que tota la ciutat va intentar reproduir una nova Roma en uns territoris molt allunyats de la metròpoli, com ho confirma la seva decoració i urbanisme. Per aquesta... Continuar leyendo "Mèrida: Història i Arquitectura Romana" »

La conquista romana de la Península Ibérica y el proceso de romanización en la Edad Antigua

La conquista de la Península Ibérica por los romanos y el consiguiente fenómeno de la romanización fueron probablemente los dos hechos más importantes del territorio durante la Edad Antigua. Sus resultados hay que tenerlos muy en cuenta para comprender el desarrollo posterior de las formaciones sociales peninsulares.

Contexto y objetivos romanos

Para comprender el fenómeno de la romanización hay que partir de dos hechos fundamentales: por un lado, las formas de organización social, representadas por Roma y por las organizaciones sociales indígenas; y, por otro, la falta de homogeneidad de la romanización. La llegada y conquista de los romanos... Continuar leyendo "Conquista romana de la Península Ibérica y proceso de romanización en la Edad Antigua" »

El Rapte de Ganimedes: L'Àguila de Júpiter

És ben sabut que Júpiter s'havia enamorat moltíssimes vegades de dones mortals i deesses, i que sovint es transformava per aconseguir-les. En aquesta ocasió, es va fixar en Ganimedes, un jove de gran bellesa. Júpiter va voler portar-lo al seu costat, a l'Olimp, i es va transformar en àguila per aconseguir aquest propòsit. A l'Olimp, Ganimedes es va convertir en l'amant del pare dels déus. Júpiter el va presentar com el nou coper, encarregat de servir nèctar i ambrosia, per tal que Juno no sospités res. I és que Júpiter sempre tenia un pla!

El Rapte de Prosèrpina: El Regne Subterrani

Es diu que Prosèrpina, filla de Ceres i Júpiter, estava collint narcisos en un prat amb unes nimfes quan,... Continuar leyendo "Mites Clàssics: Els Grans Raptes de Déus i Heroïnes" »

Vocabulari de la Roma antiga

Pontifex Maximus: Autoritat suprema de la religió romana. Vetllava pel respecte de la tradició i pel bon desenvolupament de la vida religiosa i controlava el calendari oficial.

Ludi Saeculares

Ludi Saeculares: Eran uns jocs que se celebraven aproximadament cada 100 anys.

Otium et negotium

Otium et negotium: És una expressió que significa «oci i negoci». Significa descans, inactivitat, temps lliure. Amb el prefix negatiu nec es va formar negotium, és a dir, la negació de l'oci i el treball —l'ocupació.

Micatio

Micatio: Joc en què dos jugadors aixequen al mateix temps la mà dreta i ensenyen un nombre de dits mentre alhora diuen una xifra. Així successivament, fins que un d'ells encerta el nombre exacte de dits... Continuar leyendo "Festes i vocabulari de la Roma antiga — Guia i definicions" »

1a Declinació Llatina (Femení)

2a Declinació Llatina

Masculí (-us, -er, -ir)

Neutre (-um)

3a Declinació Llatina (Grup A)

Masculí i Femení (Temes Consonàntics)

Neutre (Temes Consonàntics)

3a Declinació Llatina (Grup B)

Masculí

Empúries: Orígens i Context Històric

Empúries, coneguda com a Empòrion (ciutat comercial) en l'època grega, és el jaciment grec més antic de la península Ibèrica del qual es té constància arqueològica. Va ser fundada al segle V aC pels grecs amb finalitats comercials. Els grecs, inicialment, es van establir en un illot al costat de la desembocadura del riu Fluvià; aquest illot va rebre el nom de Paleàpolis (ciutat antiga). Més tard, es van traslladar a terra ferma i van anomenar el nou assentament Neàpolis (ciutat nova). Vivien separats per un mur dels Indigetes, un poblat iber previ als grecs, que residien a Indika.

L'Empòrion Grega: Elements Destacats

• La Talaia: una torre molt alta que permetia observar l'exterior dels murs.

Órganos de Gobierno de la Polis Griega

Asamblea

Compuesta por **ciudadanos mayores de 20 años**, decidía cuestiones que afectaban a la vida de la comunidad.

Consejo (Boulé)

Preparaba los asuntos para la Asamblea y vigilaba las **finanzas públicas**.

Magistrados

Eran los elegidos anualmente entre los ciudadanos.

• **Estrategos**: Con atribuciones militares y de gobierno.
• **Arcontes**: Encargados de la administración.

Tribunales de Justicia

Órganos en los que participaban directamente los **ciudadanos**.

Evolución Política del Mundo Griego

Época Arcaica (Siglos VIII-VI a.C.)

Periodo de formación de la *polis*.

Época Clásica (Siglos V-IV a.C.)

Relacionada con el nacimiento de la **democracia en Atenas**. Subsistían elementos de la época arcaica,... Continuar leyendo "Estructuras de Gobierno en la Antigüedad: De la Polis Griega a la República e Imperio Romano" »