Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Introducción a la Historiografía Romana

La historiografía romana nace a finales del siglo III a. C., durante la Segunda Guerra Púnica, y alcanza su momento de mayor esplendor en el siglo I a. C. Se caracteriza porque los historiadores no se limitan a narrar los hechos, sino que buscan sus causas, persiguiendo la verdad para ofrecer una enseñanza útil a las futuras generaciones. Se pueden distinguir dos grandes épocas.

Época Republicana

En este periodo destacan dos subgéneros principales:

• Los comentarios: Se originan en apuntes no elaborados. Con Julio César alcanzaron pleno valor literario, aunque inicialmente carecían de él.
• El género biográfico: Sitúa en el centro de la narración a una personalidad concreta y explica sus acciones

Plaute: "La comèdia de l'olla" i "Amfitrió"

Terenci: "Àndria" i "L'Eunuc"

En quin període van viure Plaute i Terenci?

Terenci va viure durant el s. II aC i Plaute durant els segles III i II aC

Quines són algunes de les característiques de les obres de Plaute?

Els personatges són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra, potencia personatges còmics com l'esclau i el parasit i exagera els trets ridículs d'aquests.

D'on era originari Terenci i quin era el seu estatus social abans de ser dramaturg?

Era d'origen nord-africà i va ser un esclau abans de ser dramaturg.

Los Siete Reyes de Roma

Rómulo (753 - 715 a. C.)

Numa Pompilio (715 - 672 a. C.)

Tulio Hostilio (672 - 640 a. C.)

Anco Marcio (640 - 616 a. C.)

Tarquinio el Antiguo (616 - 578 a. C.)

Servio Tulio (578 - 534 a. C.)

Tarquinio el Soberbio (534 - 509 a. C.)

La República Romana

Tras la expulsión del último rey etrusco, Tarquinio el Soberbio, se inicia el período republicano, que terminó con el asesinato de Julio César en el año 44 a. C.

Acontecimientos relevantes de la República Romana:

• Las Guerras Púnicas (264 - 146 a. C.): Tres guerras enfrentaron a Roma y Cartago. Tras estos conflictos, Roma se había extendido por Córcega, Sicilia, Cerdeña, el norte de África y una extensa zona de la Península Ibérica.
• Las Guerras Macedónicas (siglos II-

🧱 1. Entrada del caballo en Troya

1. Dividimus muros et moenia pandimus urbis.
→ Abrimos brecha en los muros y dejamos abiertas las defensas de la ciudad.

2. Accingunt omnes operi; pedibusque rotarum
→ Todos se disponen a la tarea, y (colocan) a los pies ruedas

3. subiciunt lapsus, et stuppea vincula collo
→ ponen debajo deslizaderas (rodillos), y tensan cuerdas de estopa al cuello

4. intendunt; scandit fatalis machina muros,
→ la tensan; la máquina fatal asciende por los muros

5. feta armis. Pueri circum innuptaeque puellae
→ cargada de armas. Niños alrededor y muchachas solteras

6. sacra canunt funemque manu contingere gaudent;
→ cantan himnos sagrados y se alegran de tocar la cuerda con la mano

7. illa subit mediaeque minans illabitur

Ilerda: Orígens, Estratègia i la Batalla Decisiva

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses. Els orígens de la ciutat de Lleida, però, es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella.

Fundació i Posició Estratègica

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada. La seva situació era especialment estratègica, ja que se situava... Continuar leyendo "Ilerda: Història, Batalla i Urbanisme de la Lleida Romana" »

Deucalió i Pirra

Júpiter inunda la Terra per castigar la humanitat pels seus crims. Només sobreviuen Deucalió i Pirra, que arriben al cim del mont Parnàs amb una barca, seguint el consell de Prometeu. Quan les aigües es retiren gràcies a Tritó, la parella, desesperada per la solitud, demana ajuda a la deessa Temis. L'oracle els ordena: “llanceu darrere l’esquena els ossos de la vostra gran mare”. Deucalió interpreta que la “gran mare” és la Terra i els “ossos” són les pedres. En llançar-les, aquestes es transformen en humans: les de Deucalió en homes i les de Pirra en dones.

Conclusió: La humanitat reneix de les pedres, adquirint un caràcter fort i resistent.

Metamorfosi de Dafne

Apol·lo es burla de Cupido, qui, en... Continuar leyendo "Mites de les Metamorfosis: Guia completa dels relats clàssics" »

Aunque la información es discutida, la mayor parte de los estudiosos opinan que Cayo Petronio Arbitro (14-27?-66 d. C.) era un aristócrata contemporáneo y amigo de Nerón, que era seguidor de la filosofía epicúrea y amante de los placeres refinados. También parece que fue procónsul en Bitinia y que, como tantos partidarios y fervientes admiradores en su momento de Nerón, acabó cayendo en desgracia y suicidándose en el año 66 d. C.

Sea este el autor del Satiricón o sea Tito Petronio Nigro o Petronio Turpiliano —o que opinen otros estudiosos—, lo cierto es que el autor de esta novela conocía perfectamente el ambiente de la corte de Nerón y el entorno social de la Roma del siglo I d.C.

La Obra: El Satiricón

El Satiricón es una... Continuar leyendo "Petronio y el Satiricón: Un Retrato de la Roma Neroniana" »

Ciutats romanes a la Península Ibèrica

Tarraco

La ciutat de Tarraco, coneguda oficialment com Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, fou fundada l’any 218 aC per Cneu Corneli Escipió. El motiu de la seva fundació fou l'establiment d'una base militar estratègica per a les campanyes de la Segona Guerra Púnica, situada sobre un turó rocallós habitat anteriorment pels cessetans, prop del mar i del riu Francolí. La seva importància històrica fou immensa, ja que esdevingué la capital de la província Hispània Citerior i, durant l’estada de l’emperador August (27-25 aC), va actuar pràcticament com a capital de l’Imperi.

Urbanísticament, la ciutat s'estructurava en terrasses protegides per una muralla de 4 km. A la part alta se... Continuar leyendo "Ciutats Romanes i Mites d'Ovidi: Guia Històrica" »

Etapes de la història de Roma

La història romana abasta la Monarquia, la República i l'Imperi. Els Triumvirats i l'ascens d'August marquen la transició de la República a l'Imperi. Durant la República, hi havia un sistema polític amb magistrats electes i legislatura bicameral. L'Imperi romà va durar més de cinc segles i es va caracteritzar per la seva expansió territorial i complexitat política. Aquesta evolució defineix la trajectòria política i social de Roma al llarg del temps.

Ròmul i Rem

Ròmul i Rem són personatges llegendaris de la fundació de Roma segons la mitologia romana. Segons la llegenda, van ser fills de Rea Sílvia i descendents d'Eneas, un heroi troià que va arribar a Itàlia i va establir les bases per a la fundació... Continuar leyendo "Evolució Política i Social a l'Antiga Roma" »

Este documento explora las figuras más influyentes de la literatura latina, dividiéndolas en dos grandes categorías: poetas y historiadores. Se destacan sus obras clave, características estilísticas y la trascendencia de su legado en la cultura occidental.

Poetas Latinos Clásicos

Catulo

• Besos para Catulo: «Vivíamos...»
• Renuncia de amor: «¡Desgraciado Catulo!»
• Flechazo: «Aquel...»
• Ceguera del marido: «Lesbia me maldice...»
• Amor y odio: «Odio y amor...»
• El amor de Catulo: «Ninguna mujer...»

Características y Aportaciones de Catulo:

• Giro a la poesía tradicional latina.
• Elementos cultos y populares.
• Abundancia de diminutivos.
• Búsqueda de la perfección sin perder espontaneidad.
• Aportación decisiva en diversos géneros literarios.
• Subjetivismo.