Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Deucalió i Pirra

Júpiter inunda la Terra per castigar la humanitat pels seus crims. Només sobreviuen Deucalió i Pirra, que arriben al cim del mont Parnàs amb una barca, seguint el consell de Prometeu. Quan les aigües es retiren gràcies a Tritó, la parella, desesperada per la solitud, demana ajuda a la deessa Temis. L'oracle els ordena: “llanceu darrere l’esquena els ossos de la vostra gran mare”. Deucalió interpreta que la “gran mare” és la Terra i els “ossos” són les pedres. En llançar-les, aquestes es transformen en humans: les de Deucalió en homes i les de Pirra en dones.

Conclusió: La humanitat reneix de les pedres, adquirint un caràcter fort i resistent.

Metamorfosi de Dafne

Apol·lo es burla de Cupido, qui, en... Continuar leyendo "Mites de les Metamorfosis: Guia completa dels relats clàssics" »

Aunque la información es discutida, la mayor parte de los estudiosos opinan que Cayo Petronio Arbitro (14-27?-66 d. C.) era un aristócrata contemporáneo y amigo de Nerón, que era seguidor de la filosofía epicúrea y amante de los placeres refinados. También parece que fue procónsul en Bitinia y que, como tantos partidarios y fervientes admiradores en su momento de Nerón, acabó cayendo en desgracia y suicidándose en el año 66 d. C.

Sea este el autor del Satiricón o sea Tito Petronio Nigro o Petronio Turpiliano —o que opinen otros estudiosos—, lo cierto es que el autor de esta novela conocía perfectamente el ambiente de la corte de Nerón y el entorno social de la Roma del siglo I d.C.

La Obra: El Satiricón

El Satiricón es una... Continuar leyendo "Petronio y el Satiricón: Un Retrato de la Roma Neroniana" »

Ciutats romanes a la Península Ibèrica

Tarraco

La ciutat de Tarraco, coneguda oficialment com Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, fou fundada l’any 218 aC per Cneu Corneli Escipió. El motiu de la seva fundació fou l'establiment d'una base militar estratègica per a les campanyes de la Segona Guerra Púnica, situada sobre un turó rocallós habitat anteriorment pels cessetans, prop del mar i del riu Francolí. La seva importància històrica fou immensa, ja que esdevingué la capital de la província Hispània Citerior i, durant l’estada de l’emperador August (27-25 aC), va actuar pràcticament com a capital de l’Imperi.

Urbanísticament, la ciutat s'estructurava en terrasses protegides per una muralla de 4 km. A la part alta se... Continuar leyendo "Ciutats Romanes i Mites d'Ovidi: Guia Històrica" »

Etapes de la història de Roma

La història romana abasta la Monarquia, la República i l'Imperi. Els Triumvirats i l'ascens d'August marquen la transició de la República a l'Imperi. Durant la República, hi havia un sistema polític amb magistrats electes i legislatura bicameral. L'Imperi romà va durar més de cinc segles i es va caracteritzar per la seva expansió territorial i complexitat política. Aquesta evolució defineix la trajectòria política i social de Roma al llarg del temps.

Ròmul i Rem

Ròmul i Rem són personatges llegendaris de la fundació de Roma segons la mitologia romana. Segons la llegenda, van ser fills de Rea Sílvia i descendents d'Eneas, un heroi troià que va arribar a Itàlia i va establir les bases per a la fundació... Continuar leyendo "Evolució Política i Social a l'Antiga Roma" »

Este documento explora las figuras más influyentes de la literatura latina, dividiéndolas en dos grandes categorías: poetas y historiadores. Se destacan sus obras clave, características estilísticas y la trascendencia de su legado en la cultura occidental.

Poetas Latinos Clásicos

Catulo

• Besos para Catulo: «Vivíamos...»
• Renuncia de amor: «¡Desgraciado Catulo!»
• Flechazo: «Aquel...»
• Ceguera del marido: «Lesbia me maldice...»
• Amor y odio: «Odio y amor...»
• El amor de Catulo: «Ninguna mujer...»

Características y Aportaciones de Catulo:

• Giro a la poesía tradicional latina.
• Elementos cultos y populares.
• Abundancia de diminutivos.
• Búsqueda de la perfección sin perder espontaneidad.
• Aportación decisiva en diversos géneros literarios.
• Subjetivismo.

Ilerda: Orígens i Importància Estratègica

Els Inicis de la Ciutat de Lleida

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses.

Els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada.

Posició Estratègica i Desenvolupament

La seva situació era especialment estratègica,... Continuar leyendo "Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica" »

Introducción a la Presencia Romana en Hispania

Los romanos llegaron a la Península en el siglo III a.C., con motivo de la Segunda Guerra Púnica, en la que se enfrentaron a los cartagineses, quienes habían ocupado parte de la Península Ibérica. Una vez derrotados los cartagineses, los romanos —atraídos por la riqueza de estas tierras— decidieron completar la conquista de la península, un proceso que duraría dos siglos. El emperador Augusto la dio por terminada en el año 19 a.C. tras sus campañas contra los pueblos del norte. Hispania se convirtió en una provincia del Imperio, adoptando las formas de vida romanas.

El Proceso de Romanización

La romanización de Hispania se produjo gracias a la extensa red de calzadas, puentes y caminos,... Continuar leyendo "La Romanización de Hispania: Conquista, Urbanismo y Ciudades Clave" »

1. Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Etapa fosca, se sap poca cosa. Hi va haver 7 reis (4 llatins i 3 etruscs). Els reis van construir:

• La muralla que envoltava la ciutat
• La Cloaca Maxima
• Un circ
• El temple de Júpiter

El rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat, format per les grans famílies aristòcrates. L'últim rei va ser Tarquini el Superb, qui va ser expulsat per les grans famílies.

2. República Romana (509-27 a.C.)

Roma estén el seu territori, primer dominen els pobles de la península Itàlica i després s'estenen pel Mediterrani. Per estendre's pel món van haver de lluitar contra els cartaginesos en les Guerres Púniques (n'hi va haver dues). Els romans deien Mare Nostrum al Mediterrani.

Organització política: manava... Continuar leyendo "Història i Art de l'Antiga Roma: Monarquia a Imperi" »

1. Introducción: los géneros literarios latinos

La literatura latina se divide en prosa (historiografía, oratoria, novela) y verso (épica, lírica, didáctica, teatro).

Se estudia por épocas:

• Arcaica (s. III–I a. C.): origen de la literatura latina.
• Clásica (100 a. C.–14 d. C.): máximo esplendor, con Virgilio y Horacio.
• Posclásica y tardía: declive y aparición de la literatura cristiana.

⸻

⚔️ 2. Concepto de épica

La épica es un género narrativo en verso que exalta las hazañas heroicas y los valores de un pueblo.

• Incluye elementos sobrenaturales (dioses, destinos, pruebas).
• Originalmente, los poemas eran anónimos y orales (como la Ilíada, la Odisea o el Cantar del Mío Cid).
• En Roma, la épica se convierte en una creación culta

Organización político-administrativa

Hispania, que abarcaba toda la Península Ibérica, fue inicialmente dividida en dos provincias: Citerior y Ulterior, separadas por el eje León-Mazarrón. Durante el Alto Imperio, bajo Augusto, se reorganizó en tres provincias: Lusitania, Bética y Tarraconensis.

En el siglo III d.C., se dividió en cinco provincias: Tarraconensis, Cartaginensis, Bética, Lusitania y Gallaecia, y posteriormente se añadieron las provincias Balearica y Mauritana-Tingitana (en el norte de África). Cada provincia era gobernada por un pretor, asistido por un Consilium, y se subdividía en conventos jurídicos como centros judiciales. Para la administración fiscal, había un cuestor encargado del censo y la recaudación de... Continuar leyendo "La Hispania Romana: Organización, Cultura y Declive del Imperio" »