Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Emèrita Augusta (Mèrida): Capital de Lusitània

Emèrita Augusta (actual Mèrida) va ser fundada l’any 25 aC per August com a assentament per a soldats retirats (emeriti = ‘retirat amb honor’). La seva ubicació, al costat del riu Guadiana, era estratègica i permetia controlar vies importants com la Via de la Plata. Va ser la capital de la província de Lusitània i tenia l’estatus de colònia, governant-se amb les mateixes lleis que Roma. Va prosperar gràcies als emperadors Trajà i Adrià.

Estructura i Edificis Principals

La ciutat seguia una estructura hipodàmica, amb dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Estava envoltada per muralles amb quatre portes i torres semicirculars. Tenia dos fòrums:

• Provincial: Amb edificis

1. Deucalió i Pirra: El Diluvi Universal i la Repoblació

Aquest mite està relacionat amb el del Diluvi Universal. Zeus, que estava decebut amb el mal comportament i la impietat dels humans, havia enviat unes fortes i duradores pluges que havien cobert d’aigua tot el món conegut. I tots els éssers humans, llevat de dos, havien desaparegut sota les aigües. Els dos supervivents són un noi i una noia que són cosins i estan casats:

• Deucalió, el fill de Prometeu.
• Pirra, filla d’Epimeteu (Prometeu i Epimeteu eren germans).

Tots dos són pietosos i respectuosos amb els déus. S’han salvat de la inundació perquè han pujat dalt d’una barca. L’acció del mite se situa en una regió grega anomenada Fòcida, on hi ha el mont Parnàs. Zeus... Continuar leyendo "Mites Clàssics de Metamorfosi: Deucalió, Dafne, Narcís i Més" »

La Ciutat Romana: Elements Clau de l'Urbanisme

• Aqüeducte: Servia per portar aigua a la ciutat.
• Circ: S'hi celebraven curses de carros estirats per cavalls.
• Fòrum: Era el centre de la ciutat, envoltat de botigues i edificis públics.
• Temple: Guardava l'estàtua dels déus als quals estava dedicat.
• Arc de Triomf: Commemorava gestes militars.
• Amfiteatre: S'hi celebraven jocs i lluites entre gladiadors.
• Termes: Lloc on es prenien banys i es feia gimnàstica.
• Teatre: El que més agradava als romans eren les comèdies.
• Muralla: Les ciutats solien estar emmurallades per defensa.

Característica de l'Urbanisme Romà

La xarxa de carrers es dissenyava habitualment en forma de quadrícula (planificació hipodàmica).

L'Arquitectura Domèstica: La Casa Romana

• Habitacions:

Antzinaroa (K.a. 4000)

Mesopotamia eta Egipto

Idazkera kuneiformea Mesopotamian eta hieroglifikoa Egipton. Bedak (testu erlijiosoak) eta Epopeiak (Ramayana eta Mahabharata).

Txina

Konfuzio: Herri askoren folklore bilduma idatzi zuen. Laozio: Ying Yang.

Biblia

Testamentu Zaharra (hebreeraz): Judutarren historia, juduentzat sakratua. Testamentu Berria (grekeraz): Jesusen bizitzaren inguruan.

Grezia (K.a. 2000)

Poesia: Epopeiak (Homero, Iliada eta Odisea). Lirikoa (Norbanakoa: Safo eta korala). Antzerkia: Komedia (Aristofanes, Lisistrata eta Menandro) eta Tragedia (Sofokles, Edipo Erregea; Euripides, Medea; Eskilo, Orestiada).

Erroma (K.o. III)

Poesia: Epopeiak (Virgilio, Eneida). Lirikoa (Katulo, Carmina; Horazio, Odak; Ovidio, Heroidak). Antzerkia: Komedia... Continuar leyendo "Antzinaroa Aro Modernora: Literatura Unibertsalaren Garapena" »

Urbanisme Romà

Urbanisme: Per a la fundació de les noves ciutats, els romans van seguir el ritus tradicional que van heretar dels grecs a través dels etruscos. Un cop triat l'emplaçament de la nova ciutat, un àugur consultava els presagis per saber si el lloc escollit tenia el beneplàcit dels déus. Situat al centre de l'emplaçament, l'àugur traçava amb una vara una creu, de manera que els braços marquessin l'un la direcció nord-sud, i l'altre la direcció est-oest. La prolongació d'aquests braços servia per traçar les dues vies principals de la ciutat: el cardo maximus (N-S) i el decumanus maximus (E-O). Tot seguit, amb un coble de bous -un bou i una vaca blancs, segons Ovidi- que tiraven una arada amb una rella de bronze, es... Continuar leyendo "Urbanisme, Aqüeductes i Vies Romanes: Enginyeria i Societat" »

Introducción a la Historiografía Romana

La historiografía romana nace a finales del siglo III a. C., durante la Segunda Guerra Púnica, y alcanza su momento de mayor esplendor en el siglo I a. C. Se caracteriza porque los historiadores no se limitan a narrar los hechos, sino que buscan sus causas, persiguiendo la verdad para ofrecer una enseñanza útil a las futuras generaciones. Se pueden distinguir dos grandes épocas.

Época Republicana

En este periodo destacan dos subgéneros principales:

• Los comentarios: Se originan en apuntes no elaborados. Con Julio César alcanzaron pleno valor literario, aunque inicialmente carecían de él.
• El género biográfico: Sitúa en el centro de la narración a una personalidad concreta y explica sus acciones

Plaute: "La comèdia de l'olla" i "Amfitrió"

Terenci: "Àndria" i "L'Eunuc"

En quin període van viure Plaute i Terenci?

Terenci va viure durant el s. II aC i Plaute durant els segles III i II aC

Quines són algunes de les característiques de les obres de Plaute?

Els personatges són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra, potencia personatges còmics com l'esclau i el parasit i exagera els trets ridículs d'aquests.

D'on era originari Terenci i quin era el seu estatus social abans de ser dramaturg?

Era d'origen nord-africà i va ser un esclau abans de ser dramaturg.

Los Siete Reyes de Roma

Rómulo (753 - 715 a. C.)

Numa Pompilio (715 - 672 a. C.)

Tulio Hostilio (672 - 640 a. C.)

Anco Marcio (640 - 616 a. C.)

Tarquinio el Antiguo (616 - 578 a. C.)

Servio Tulio (578 - 534 a. C.)

Tarquinio el Soberbio (534 - 509 a. C.)

La República Romana

Tras la expulsión del último rey etrusco, Tarquinio el Soberbio, se inicia el período republicano, que terminó con el asesinato de Julio César en el año 44 a. C.

Acontecimientos relevantes de la República Romana:

• Las Guerras Púnicas (264 - 146 a. C.): Tres guerras enfrentaron a Roma y Cartago. Tras estos conflictos, Roma se había extendido por Córcega, Sicilia, Cerdeña, el norte de África y una extensa zona de la Península Ibérica.
• Las Guerras Macedónicas (siglos II-

🧱 1. Entrada del caballo en Troya

1. Dividimus muros et moenia pandimus urbis.
→ Abrimos brecha en los muros y dejamos abiertas las defensas de la ciudad.

2. Accingunt omnes operi; pedibusque rotarum
→ Todos se disponen a la tarea, y (colocan) a los pies ruedas

3. subiciunt lapsus, et stuppea vincula collo
→ ponen debajo deslizaderas (rodillos), y tensan cuerdas de estopa al cuello

4. intendunt; scandit fatalis machina muros,
→ la tensan; la máquina fatal asciende por los muros

5. feta armis. Pueri circum innuptaeque puellae
→ cargada de armas. Niños alrededor y muchachas solteras

6. sacra canunt funemque manu contingere gaudent;
→ cantan himnos sagrados y se alegran de tocar la cuerda con la mano

7. illa subit mediaeque minans illabitur

Ilerda: Orígens, Estratègia i la Batalla Decisiva

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses. Els orígens de la ciutat de Lleida, però, es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella.

Fundació i Posició Estratègica

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada. La seva situació era especialment estratègica, ja que se situava... Continuar leyendo "Ilerda: Història, Batalla i Urbanisme de la Lleida Romana" »