Ciutats Romanes i Mites d'Ovidi: Guia Històrica

Ciutats romanes a la Península Ibèrica

Tarraco

La ciutat de Tarraco, coneguda oficialment com Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, fou fundada l’any 218 aC per Cneu Corneli Escipió. El motiu de la seva fundació fou l'establiment d'una base militar estratègica per a les campanyes de la Segona Guerra Púnica, situada sobre un turó rocallós habitat anteriorment pels cessetans, prop del mar i del riu Francolí. La seva importància històrica fou immensa, ja que esdevingué la capital de la província Hispània Citerior i, durant l’estada de l’emperador August (27-25 aC), va actuar pràcticament com a capital de l’Imperi.

Urbanísticament, la ciutat s'estructurava en terrasses protegides per una muralla de 4 km. A la part alta se situava el Fòrum Provincial, centre administratiu, mentre que a la baixa hi havia el Fòrum de la Colònia, eix de la vida comercial. Entre les construccions públiques conservades destaquen els edificis d’oci: el Circ, el Teatre i l’Amfiteatre (on va patir martiri el bisbe Fructuós el 259 dC). Altres infraestructures cabdals són l’aqüeducte de les Ferreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, situat a la Via Augusta. La ciutat, que arribà als 30.000 habitants, inicià la seva decadència al segle II dC per la crisi general i les invasions germàniques.

Empúries

La ciutat d’Empúries constitueix un dels conjunts arqueològics més rellevants de la Península Ibèrica, que integra la ciutat grega d’Empòrion i la ciutat romana d’Emporiae. Els grecs foceus hi arribaren cap al 600 aC, establint un actiu centre comercial. Tanmateix, la transformació decisiva arribà amb els romans el 218 aC. El 194 aC hi establiren un campament militar que donà origen a la ciutat d’Emporiae, amb un traçat ortogonal, fòrum central, temple capitolí, termes i diverses domus amb mosaics. La ciutat entrà en decadència al segle I dC.

Barcino

Fundada entre el 15 i el 5 aC sota el mandat de l'emperador August, la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es va establir sobre el Mons Taber. Amb una estructura urbana de traçat hipodàmic, entre el seu patrimoni destaquen el Temple d'August, la necròpolis, l'aqüeducte de la Plaça Nova i les muralles. La decadència s'inicià al segle V dC.

Ilerda

Fundada com a Municipium Ilerda al voltant del segle I aC sobre l'antic assentament dels ilergets, va destacar per la seva ubicació estratègica sobre el Turó de la Seu Vella. A diferència de Barcino, la seva estructura urbanística era irregular per adaptar-se al relleu. És cèlebre per la Batalla d'Ilerda (49 aC), on Juli Cèsar derrotà les tropes pompeianes.

Emerita Augusta

Fundada l'any 25 aC per a soldats llicenciats (emeriti), es va convertir en la capital de la Lusitània. Seguia un urbanisme ortogonal perfecte i conserva un dels conjunts monumentals més impressionants de l'Imperi, incloent-hi:

• Espectacles: Teatre, amfiteatre i un gran circ.
• Enginyeria: Aqüeductes com el de Los Milagros.
• Religió: Temple de Diana i Fòrum Provincial.

Mites de les Metamorfosis d'Ovidi

Dafne i Apol·lo

Apol·lo s'enamora de la nimfa Dafne, qui, per escapar de la persecució del déu, es transforma en un llorer. És una història sobre el desig incontrolable i la metamorfosi com a refugi.

Faetont

El fill del Sol, en un acte de supèrbia, perd el control del carro solar. Zeus el mata amb un llamp per salvar l'univers. El mite és un avís contra la falta de prudència.

Acteó

El caçador Acteó veu la deessa Diana banyant-se i és castigat transformant-lo en cérvol, sent devorat pels seus propis gossos. Un relat sobre la pèrdua de la identitat.

Narcís

Narcís, castigat per la seva arrogància, s'enamora de la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua fins a morir. Ovidi adverteix sobre els perills de l'amor propi excessiu.

Píram i Tisbe

Dos amants de Babilònia que, a causa d'un malentès tràgic, acaben suïcidant-se. El mite explica l'origen del color vermell de les móres.

Ceres i Prosèrpina

El segrest de Prosèrpina per Plutó explica l'origen de les estacions de l'any a través del dolor de la deessa Ceres.

Aracne

La teixidora Aracne desafia Minerva i, com a càstig per la seva hybris, és transformada en aranya per teixir eternament.

Ariadna i el Laberint

Teseu, amb l'ajuda del fil d'Ariadna, aconsegueix matar el Minotaure al Laberint de Creta, simbolitzant l'enginy humà davant la desobediència divina.

Dèdal i Ícar

Dèdal i el seu fill Ícar intenten fugir de Creta amb ales de cera. Ícar, desobeint el seu pare, s'acosta massa al sol i cau al mar, il·lustrant el perill de la desmesura.

Ifis i Iante

Ifis, criada com a home, s'enamora d'Iante. La deessa Isis la transforma en home per permetre el seu matrimoni, un rar exemple de metamorfosi amb final feliç.

Orfeu i Eurídice

Orfeu intenta rescatar la seva esposa de l'inframon, però la perd per sempre en mirar-la abans de sortir. Un mite sobre la fragilitat humana i la inevitabilitat de la mort.

Apol·lo i Jacint

Apol·lo mata accidentalment el seu amant Jacint durant una competició. Per immortalitzar-lo, transforma la seva sang en la flor del jacint.