Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Costumbres y Deidades de la Antigua Roma

Adornos y Aseo Personal

Los romanos, tanto hombres como mujeres, prestaban gran atención a su apariencia personal. Aunque los adornos masculinos eran limitados, las mujeres disfrutaban de una amplia variedad de joyas y ornamentos.

Aderezos

• Hombres: El adorno principal era el anillo, a menudo con forma de sello. Durante la República, solían llevar solo uno, utilizado para firmar documentos. En la época imperial, se hizo común el uso de varios anillos.
• Mujeres: Existía una amplia gama de joyas y ornamentos, elaborados en metales preciosos y con incrustaciones de pedrería de gran valor.

Barba y Cabellos

Inicialmente, los antiguos romanos llevaban barba y cabello largos. A partir del siglo III a.C., comenzaron... Continuar leyendo "Costumbres y Dioses de la Antigua Roma: Belleza, Aseo y Panteón Divino" »

La Domus Romana: Arquitectura i Estructura

La domus era un habitatge unifamiliar situat al nucli urbà, destinat a famílies amb recursos econòmics. Generalment d'una sola planta, el seu disseny bàsic s'orientava cap a l'interior, sense finestres a l'exterior, permetent que l'aire i la llum entressin a través de l'obertura del pati. Era el tipus de residència predominant per a les classes benestants dins de les ciutats romanes.

Parts Clau de la Domus

• Ianua: Porta principal que donava accés a un corredor dividit en dos trams: el vestibulum (espai d'entrada) i les fauces (passadís d'accés a l'atri).
• Ostarius: El porter, encarregat de la vigilància de l'entrada.
• Cella ostiaria: L'espai o habitació del porter, sovint prop de l'entrada.
• Tabernae:

Resum de l'Eneida

Llibre I

Després de set anys vagant pel mar, Enees i els seus companys es veuen obligats, a causa d'una terrible tempesta provocada per la deessa Juno (Hera), a fondejar a les costes d'Àfrica. Aquí són rebuts amablement per la reina Dido, la primera reina de Cartago. La reina, filla del rei de Tir i expulsada de les terres fenícies, després d'oferir un sumptuós banquet, prega a Enees que li expliqui la seva història.

Llibre II

Enees relata la caiguda de la ciutat de Troia gràcies a l'engany del cavall, la seva fugida amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascanio i la seva esposa Creusa, la qual desapareix —suposadament raptada per Afrodita—, però se li apareix en esperit per animar-lo a buscar una nova pàtria.

Llibre

Context Històric i Cultural de Pompeia

Pompeia, ciutat fundada pels oscos, un antic poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C., va ser un enclavament molt important per al comerç entre fenicis i grecs, ja que està situada a la badia de Nàpols. Pompeia va ser anomenada Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum per Sila a partir de l'any 80 a.C.

L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, la ciutat va ser destruïda pel volcà Vesuvi, i va quedar enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre despresos pel volcà. Nombroses excavacions arqueològiques es van dur a terme durant el segle XVIII i han continuat fins als nostres dies.

Actualment... Continuar leyendo "La Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Un Tresor de l'Art Romà" »

Plauto: Obras e estilo

Atribúenselle a Plauto 130 obras, das cales son auténticas 21. A súa produción abarca tres períodos:

• Iniciación (ata o 200 a.C.): Mercator, Asinaria, Miles, Cistellaria, Stichus.
• Madurez (1º decenio do II a.C.): Amphitruo, Menaechmi, Curculio, Rudens, Aulularia, Persa, Poenulus, Mostellaria, Epidicus.
• Últimos anos da súa vida (191-184 a.C.): Pseudolus, Bacchides, Trinummus, Captivi, Truculentus, Casina.

Os seus modelos son tomados da νεα (comedia nova) grega, sobre todo de Menandro; pero tamén é débedor de Aristófanes, pola amplitude do seu efecto cómico e o seu incontenible derroche de palabrería.

Comentario sobre a súa técnica

A intriga é a miúdo moi complicada, pero a comprensión dos espectadores facilítase... Continuar leyendo "Plauto: Obras e estilo do mestre da comedia latina" »

La Eneida de Virgilio: El Origen Mítico de Roma

Argumento de la Obra

En la epopeya de la civilización romana, La Eneida, el héroe troyano Eneas llega a Italia huyendo de la destrucción de Troya y funda Roma.

Estructura Externa

La obra se divide en dos partes:

• Los viajes de Eneas
• Las guerras de Eneas

Narrador: Eneas.

Personajes: (Se deben comentar los personajes y describir cómo son).

Tiempo y espacio: La obra no sigue una línea cronológica, pero generalmente se desarrolla en Italia. Tiene algunos elementos temporales y espaciales en el texto.

Análisis del Texto

Tipo de texto: Fragmentos de diálogos (indicar el estilo) y narrativos, epítetos épicos, vocativos.

Autor: Publio Virgilio Marón.

Obra: La Eneida, dividida en 12 libros, tiene un fondo... Continuar leyendo "Literatura Latina Clásica: Épica, Poesía y Tragedia" »

El Teatre Romà (Theatrum): Origen i Estructura

El teatre romà (theatrum) s’inspirava en el teatre grec. Mentre que els grecs aprofitaven els desnivells de les muntanyes per construir-los, els romans, més pràctics, els aixecaven com un edifici de nova planta.

Parts de l'Edifici Teatral Romà

• Les Graderies (Cavea)

  Tenien forma semicircular i es dividien en tres seccions, cadascuna reservada als espectadors d'una determinada classe social: imma cavea (grada inferior), media (del mig) i summa (superior). Més amunt hi havia el pulluarium, espai destinat a les dones i als esclaus. Les portes d’accés a la cavea s’anomenaven vomitoria. Igual que els teatres moderns, disposaven d'escales i galeries perquè el públic accedís als seients.

• L'Escenari

Empúries: Arribada dels Romans (218 aC)

Escipió i el seu exèrcit arriben a Emporion, colònia grega i aliada de Roma, durant la Segona Guerra Púnica per tancar el pas de les tropes cartagineses. Amb l'arribada dels romans, s'inicia la romanització de la Península Ibèrica.

201 aC: S'acaba la Segona Guerra Púnica i els romans es converteixen en la potència hegemònica del Mediterrani.

195 aC: Cató arriba amb el seu exèrcit a Emporion per calmar una rebel·lió.

S'instal·la un campament militar que donarà origen a una nova ciutat amb l'urbanisme típicament romà: traçat de decumanus i cardo maximus amb les seves quadrícules. Construeixen el fòrum i la muralla, i un mur que separa la ciutat en dues parts.

Abans, el campament era una... Continuar leyendo "Empúries i Mèrida: Història, Arribada dels Romans i Patrimoni" »

El Matrimoni a Roma i la Definició de Família

El mot família es referia als pares, fills solters i casats, filles solteres (les casades pertanyien a la família del marit) i esclaus. També tot el conjunt de béns constituïa el patrimoni. Per formar una família així s'havia de partir del matrimoni.

Tipus de Matrimoni i el 'Ius Connubium'

Al principi, els pares triaven la núvia o nuvi dels fills sense tenir en compte les seves opinions, i els començaven a casar a la pubertat (noies 12 anys / nois 14 o 16).

El ius connubium (dret de matrimoni) era indispensable; el tenien els homes lliures amb dret de ciutadania. Els esclaus no tenien aquest dret; l'amo ho havia d'acceptar i els fills eren esclaus de naixement.

Des del punt de vista legal,... Continuar leyendo "El Matrimoni i la Família a l'Antiga Roma: Drets i Costums" »

1. L'oci en el món romà

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada ciutat. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. També els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats i pagats sovint per algun ric. La política de panem et circenses (pa i jocs de circ) va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions. Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). Els espectacles de més èxit eren els del circ i de l'amfiteatre, molt per sobre de les representacions... Continuar leyendo "L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura" »