Resum de l'Eneida, Orígens de Barcino i Locucions Llatines

Resum de l'Eneida

Llibre I

Després de set anys vagant pel mar, Enees i els seus companys es veuen obligats, a causa d'una terrible tempesta provocada per la deessa Juno (Hera), a fondejar a les costes d'Àfrica. Aquí són rebuts amablement per la reina Dido, la primera reina de Cartago. La reina, filla del rei de Tir i expulsada de les terres fenícies, després d'oferir un sumptuós banquet, prega a Enees que li expliqui la seva història.

Llibre II

Enees relata la caiguda de la ciutat de Troia gràcies a l'engany del cavall, la seva fugida amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascanio i la seva esposa Creusa, la qual desapareix —suposadament raptada per Afrodita—, però se li apareix en esperit per animar-lo a buscar una nova pàtria.

Llibre V

Partint de Cartago, els troians arriben a Sicília. En haver passat un any de la mort del seu pare, Enees celebra els seus funerals amb sacrificis i jocs (lluita, rem, tir amb arc…).

Llibre IX

Comença la guerra entre Enees, Turno i els seus aliats. Els troians, en absència d'Enees, envien els joves Euríal i Nis en missió, però són assassinats després de demorar-se matant enemics adormits. Turno aconsegueix penetrar al campament troià, però es veu obligat a fugir llançant-se al Tíber.

Llibre X

Enees torna i lidera la batalla. Turno mata el jove Palante, protegit d'Enees. En venjança, Enees mata el rei etrusc Mecenci, aliat de Turno. Juno crema els vaixells, però una pluja enviada per Júpiter apaga el foc. Enees funda la ciutat d'Acestes (actual Segesta).

Llibre XI

S'estableix una treva per enterrar els caiguts. Segueix una gran batalla eqüestre on mor la verge guerrera Camila, capdavantera d'un esquadró de dones guerreres.

Llibre XII

Turno desafia Enees i mor en un duel final. L'Eneida acaba amb l'ànima de Turno fugint indignada cap a les ombres.

Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino

• Orígens llegendaris: Hèrcules i la nissaga dels Barca.
• Fundació: Ciutat fundada ex novo per August entre el 10 i el 15 aC.
• Emplaçament: Sobre el turó del Tàber, en el pla entre el Llobregat, el Besòs, Collserola i el mar.
• Dimensions: Deu hectàrees i uns 2000 habitants.
• Estructura: Planta hipodàmica adaptada al relleu.
• Eixos principals: Decumanus Maximus (carrer del Bisbe) i Cardo Maximus (carrers de la Llibreteria i del Call).
• Població: Colons d'origen itàlic.
• Funció: Centre administratiu i religiós de la Laietània.

Locucions llatines d'ús freqüent

• Accèssit: Premi de construcció.
• Addenda: Afegitó a un text.
• Àlies: Mote o sobrenom.
• Alter ego: Segona personalitat.
• Esnob: Persona que destaca per ser diferent.
• Ex-libris: Marca de propietat en un llibre.
• Lapsus: Error o equivocació.
• Maremàgnum: Confusió o enrenou.
• Ínterim: Entretant o moment d'espera.
• Memoràndum: Resum o nota de memòria.
• Plus: Afegit o extra.
• Postdata: Afegit després d'un escrit.
• Quid: L'objectiu o el punt central.
• Quòrum: Nombre mínim de persones per prendre una decisió.
• Rictus: Ganyota o riure forçat.
• Súmmum: El punt màxim.
• Vis còmica: Força o talent per fer riure.
• Ultimàtum: Última oportunitat o avís final.
• Casus belli: Motiu de guerra.
• Conditio sine qua non: Condició indispensable.
• Modus operandi: Manera d'actuar.
• Modus vivendi: Forma de vida.
• Opera prima: Primera obra d'un autor.
• Primus inter pares: El primer entre iguals.
• Quid pro quo: Alguna cosa a canvi d'una altra.
• Rara avis: Persona estranya que destaca de la resta.
• Statu quo: Estat actual de les coses.
• Vox populi: Rumor conegut per tothom.