Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle I d.C.
• Tipologia: Aqüeducte
• Tema: Utilitat (funció d'abastiment d'aigua)
• Localització: Barranc dels Arcs, Tarragona
• Material: Pedra calcària local (saldó)

Context històric

Tarraco va anar adquirint importància amb el procés de conquesta del territori peninsular. Per aquest motiu, li va ser concedit l'estatut de colònia romana i el de capital de la Tarraconensis. En aquest moment s'instaurà un important procés d'urbanització en el qual fins a tres aqüeductes abastien d'aigua la ciutat. Actualment, només es conserva l'Aqüeducte de les Ferreres, que recollia l'aigua del riu Francolí.

Estil i característiques

L'estil és romà de la república... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història del Pont del Diable" »

La societat romana

S'organitzaven en gentes (agrupacions amb un avantpassat comú).

Organització social a l'època monàrquica

Primer grup: patricis, plebeus. Segon grup: esclaus.

Patricis (patricii): descendents dels fundadors o pares (patres) de la ciutat. Propietaris de la major part de les terres i gaudien dels drets que atorgava la ciutadania, prendre part activa en la direcció política de la ciutat.

Clients (clientes): solien ser estrangers que anaven a Roma per millorar la seva qualitat de vida. Es posaven sota la protecció d'un patrici (patronus), que els mantenia, els defensava en els judicis.

Plebeus (plebeii): eren homes lliures, però no ciutadans, ni tenien drets ni obligacions política. Es dedicaven al cultiu de les terres.

Esclaus... Continuar leyendo "Organització social a Roma" »

Repàs de Conceptes Clau de la Ciutat Romana

1. Funció dels Edificis i Espais Romans

• Fòrum: Centre administratiu i plaça de mercat d’una ciutat romana, emplaçat generalment en la intersecció de les dues vies principals.
• Termes: Edificis públics destinats als banys, amb piscines d’aigua calenta i freda.
• Amfiteatre: Construcció de planta el·líptica sorgida de la unió de dos teatres.
• Aqüeductes: Monuments encarregats de transportar l'aigua als nuclis urbans.

2. Identificació d'Obres Romanes

Identifica les obres romanes següents:

1. Anfiteatre
2. Aqüeducte
3. La Maison Carrée (Temple romà)

3. Preguntes sobre Pintura i Mosaics Romans

• Temes de les Pintures Murals: Es representaven principalment temes de la mitologia i influències de la pintura grega.

Bizkaiera

Ezaugarri fonetiko fonologikoa

• bokala

i, u eragines a>e

bokal txandakatzea---> i/u u/i e/a

• diptongoak eta hiatoak

beharre beherazko diptongoak (ai,ei,oi,eu,au)

alderantzizko bost bokal bikote (ia,ie,io,ue,ua)

bokal elkarketak---> o+a ua>ue edo e+a ia>ie

• kontsonanteak

j fonemaren ahoskera y edo x denean

bustidura---> i+l>ll, i+n>ñ, i+s edo z>x, i+t>tx

kontsonante txandaketa l>d eta k>g

Ezaugarri morfosintaktikoa

• deklinabidea

nor eta nork pluralak ez beriztu

norekin -agaz(singu) edo -akaz(plu)

-a itsatsia -a+a=ea

norentzat=nondako

• aditza

ezan=egon

-o

-au,-eu

aditz pluralgilea -z

• aditzondoa

-to atzizkia

Zuberera

ezaugarri fonetiko-fonologikoa

• Bokalak

ü soinua

o/u alternantzia

• diptongoak eta hiatoak (ai,ei,oi,au,eu)

goransko diptongoa... Continuar leyendo "Bizkaiera eta Zuberera: Fonologia eta Morfosintaxia" »

1. La Colònia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco va rebre aquest nom al segle I aC. Segons la tradició, Publi Corneli Escipió Africà va instal·lar, sobre un antic poblat iber, un assentament romà a la part alta del turó l’any 217 aC (per això es diu que Tàrraco és Scipionum opus). Aquest assentament va ser el centre de les operacions militars romanes contra els cartaginesos i llurs aliats durant la Segona Guerra Púnica. Acabada aquesta guerra, l’assentament romà es va anar engrandint, estenent-se cap a la plana, i va ser dotat de les grans construccions públiques pròpies d’una ciutat romana; d’aquesta manera s’arribaria a convertir en la capital de la província de la Hispania Citerior i, més tard, de la Tarraconensis.... Continuar leyendo "Història de les Ciutats Romanes a Catalunya" »

HISTORIOGRAFÍA ROMANA

Origen

La historiografía romana nace a finales del s. III a.C., seguramente impulsada por el fuerte sentimiento de identidad nacional que despertaría tras las victorias obtenidas por Roma en las Guerras Púnicas. Al igual que la mayor parte de los demás géneros literarios, la historia surge a la sombra del modelo griego, el cual ya tenía una larga tradición en la fecha en la que aparecen los primeros textos de autores latinos. Éstos, de hecho, redactaron inicialmente sus obras en griego, bien fuera porque esta lengua les ofrecía recursos literarios de los que aún carecía el latín, bien porque desearan hacer accesible sus obras al público griego, dándole a conocer de este modo las glorias de Roma.

Las obras de... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Orígenes, Características y Principales Autores" »

Expressions Llatines d'Ús General

Accèssit (Un)

S'hi ha acostat. Participi perfet del verb accedo (acostar-se).

Addenda (Una)

Coses que cal afegir. Neutre plural del gerundiu del verb addo (afegir).

Àlies / Alias (Un)

D'una altra manera. Adverbi llatí alias. Equival a un altre nom (malnom o pseudònim).

Alter ego (Un)

Un altre jo. Designa una persona de confiança amb qui hom s'identifica.

Esnob (Un)

Sense noblesa. De sine nobilitate. Es refereix a qui té l'actitud d'adoptar qualsevol novetat per semblar ric o distingit.

Lapsus (Un)

Relliscada, error. Equivocació que hom comet per inadvertència o distracció, tant a l'hora de parlar (lapsus linguae) com a l'hora d'escriure (lapsus calami).

Maremàgnum (Un)

Un mar gran. Confusió, desordre, error greu.... Continuar leyendo "Les 50 Expressions Llatines Més Comunes i la seva Traducció" »

Hiru Lagun, Hiru Mundu

Baziren behin hiru lagun, oso desberdinak, baina elkar asko maite zutenak. Betidanik auzokideak ziren, eta haien gurasoak ere lagun onak ziren. Ohitura zuten Gabonak elkarrekin ospatzeko eta udan kanpin batera joateko.

Hiru lagunak hauek ziren:

• Jose, gazteena, 15 urtekoa. Beti bideojokoetan jolasean zebilen eta eskolako lanak ez zituen egiten. Herritik gertuko basoan, zuhaitz-adarrez egindako txabola arrunt bat eraiki zuen jolasteko. Txabolako teilatua zuloz beteta zegoen, eta argi-izpiak zuloetatik sartzen ziren, baita euria eta hostoak ere. Berarentzat, ordea, nahikoa zen.
• Malen, 16 urtekoa eta taldeko ertaina. Olentzerok emandako diruari esker, txoko bat alokatzea lortu zuen. Bertan, lagunekin arratsaldeak igarotzen zituen,

Urbanisme i institucions de la Roma antiga

• Decumanus: Carrer principal d'una ciutat romana que anava d'est a oest.
• Cúria: Edifici on se celebraven les reunions del Senat.
• Insula: Edifici de pisos de lloguer.
• Circ: Edifici públic on tenien lloc les curses de carros.
• Hipòdam de Milet: Arquitecte grec que va dissenyar les ciutats de distribució ortogonal.
• Rostra: Tribunes des d'on els oradors feien els seus discursos.
• Inauguratio: Cerimònia que precedia la fundació d'una ciutat.
• Àugur: Sacerdot encarregat d'interpretar la voluntat dels déus.

L'amfiteatre i els espectacles romans

• Arena: Espai de l'amfiteatre on es feia l'espectacle.
• Amfiteatre Flavi: El més important dels amfiteatres de Roma, construït per l'emperador Vespasià i inaugurat l'any

La Oratoria en la Antigua Roma: Un Arte de Persuasión

La oratoria es el arte de hablar bien y con elocuencia; por ello, es también un instrumento poderoso de persuasión. La retórica, por otra parte, es la disciplina que establece las normas para elaborar un buen discurso y ser un buen orador. Su origen se remonta a los sofistas griegos (siglo V a.C.). La oratoria ayudaba a triunfar en la política romana (senado, foros, tribunales, campo de batalla…). El ejercicio público de la oratoria está ligado a la libertad de expresión: cuanto mayores son las libertades públicas y la democracia, mayores son las posibilidades de este género.

Preciceroniana: Los Inicios de la Oratoria Romana

Las laudationes funebres fueron las primeras manifestaciones... Continuar leyendo "Oratoria Romana: Evolución, Figuras Clave y Legado de Cicerón" »