Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura

Latín4,64 KB

1. L'oci en el món romà

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada ciutat. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. També els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats i pagats sovint per algun ric. La política de panem et circenses (pa i jocs de circ) va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions. Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). Els espectacles de més èxit eren els del circ i de l'amfiteatre, molt per sobre de les representacions...

Continuar leyendo "L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura" »

Evolución de la Historiografía y la Poesía Lírica en la Roma Clásica

Latín3,44 KB

La Historiografía en la Literatura Romana

La historiografía es el género narrativo por excelencia de la literatura romana. La historia es para los romanos, como para los griegos, materia literaria. La historiografía romana fue mucho menos rigurosa que la griega y de intención más moralizante. El romano no transmitía objetivamente los hechos antiguos, sino que los juzgaba y los describía desde su propio punto de vista.

Modelos y Autores Principales

En autores como Polibio y Tucídides se busca la exaltación del sentimiento patriótico. Julio César representaba perfectamente el ideal romano: intelectual, político y militar. En sus Comentarios a la Guerra de las Galias narra en siete libros la conquista de las Galias, mientras que en sus...

Continuar leyendo "Evolución de la Historiografía y la Poesía Lírica en la Roma Clásica" »

Evolución Temprana de la Historiografía Romana: De los Anales a la Narrativa Literaria

Latín3,47 KB

La Génesis de la Documentación Historiográfica en Roma

La Primera Fuente Documental: La Historia Analítica

La primera manifestación historiográfica fue la **historia analítica**. Los documentos que manejaba el analista eran principalmente:

  • Las tablillas donde el *Pontifex Maximus* anotaba los sacrificios que debían celebrarse y los acontecimientos relevantes.
  • Documentos de carácter político como tratados, leyes y actas del Senado.

Los Primeros Analistas

La analítica se extiende hasta el siglo I a. C. Los primeros analistas comenzaron la narración histórica abarcando desde la Monarquía hasta las Guerras Púnicas. Entre ellos destacan autores que escribían en griego, como Q. Fabio Máximo y L. Cincio Alimento.

Catón y la Reacción Nacionalista

Marco

...
Continuar leyendo "Evolución Temprana de la Historiografía Romana: De los Anales a la Narrativa Literaria" »

Vida y Obra de Marco Tulio Cicerón: El Maestro de la Elocuencia Romana

Latín5,72 KB

Biografía de Marco Tulio Cicerón: Del Arpino al Foro Romano

Nació en Arpino, pequeña ciudad del sur del Lacio, de una familia de clase media; recibió su formación en Roma y la completó en Grecia. Vive en el medio siglo final de la República, época de grandes convulsiones internas: la guerra civil entre Mario y Sila, la rebelión de Espartaco, la guerra contra los piratas, la conjuración de Catilina y la guerra civil entre César y Pompeyo; sucesos todos que le tocan de cerca, interviniendo decisivamente en algunos de ellos.

De hecho, fue protagonista directo de la conjuración de Catilina, que él hizo fracasar; en la guerra civil estuvo del lado de Pompeyo. César, vencedor, lo perdonó, pero él se retiró entonces a la vida privada...

Continuar leyendo "Vida y Obra de Marco Tulio Cicerón: El Maestro de la Elocuencia Romana" »

Llatinismes, Ovidi i la Tàrraco Romana: Guia Completa

Latín15,83 KB

Llatinismes i expressions llatines d'ús freqüent

  • 1- Accèssit: recompensa inferior al premi principal.
  • 2- Addenda: notes al final d’un escrit (llibre) per completar-lo.
  • 3- Àlies: sobrenom.
  • 4- Alter ego: persona de la qual hom es fia / persona que s’identifica amb una altra.
  • 5- Esnob: persona que adopta tota novetat.
  • 6- Estatus: posició social.
  • 7- Ex-libris: inscripció dels llibres de biblioteca que indica propietat.
  • 8- Hàbitat: medi natural on viu una determinada espècie.
  • 9- Lapsus: equivocació que es comet parlant.
  • 10- Maremàgnum: confusió de persones o coses, abundància.
  • 11- Ínterim: interval entre un fet i un altre.
  • 12- Memoràndum: document o nota on s’escriu el que cal recordar.
  • 13- Plus: quantitat que es dona de més, com a complement
...
Continuar leyendo "Llatinismes, Ovidi i la Tàrraco Romana: Guia Completa" »

La Historiografía Romana: Autores, Obras y Características Clave

Latín4,6 KB

La Historiografía en la Literatura Latina

La historiografía es el género literario que tiene como objeto los sucesos acaecidos a un determinado pueblo, así como el estudio y la narración de los hechos del pasado. Es el género en prosa más importante de la literatura romana por el número, la calidad y la variedad de autores y obras. Fue mucho menos rigurosa que la griega y tuvo una intención más moralizante. El historiador romano no transmitía objetivamente los hechos antiguos, sino que los juzgaba y los describía desde su propio punto de vista.

Los romanos utilizaron la historia como un instrumento político. Predomina el tipo de historiador comprometido políticamente, que usaba la narración para:

  • Justificar su supremacía sobre
...
Continuar leyendo "La Historiografía Romana: Autores, Obras y Características Clave" »

Grans Edificis Públics de la Roma Antiga: Arquitectura i Funció

Latín13,95 KB

El Teatre Romà (Theatrum): Origen i Estructura

El teatre romà (theatrum) s’inspirava en el teatre grec. Mentre que els grecs aprofitaven els desnivells de les muntanyes per construir-los, els romans, més pràctics, els aixecaven com un edifici de nova planta.

Parts de l'Edifici Teatral Romà

  • Les Graderies (Cavea)

    Tenien forma semicircular i es dividien en tres seccions, cadascuna reservada als espectadors d'una determinada classe social: imma cavea (grada inferior), media (del mig) i summa (superior). Més amunt hi havia el pulluarium, espai destinat a les dones i als esclaus. Les portes d’accés a la cavea s’anomenaven vomitoria. Igual que els teatres moderns, disposaven d'escales i galeries perquè el públic accedís als seients.

  • L'Escenari

...
Continuar leyendo "Grans Edificis Públics de la Roma Antiga: Arquitectura i Funció" »

El Arte de la Oratoria en la Antigua Roma: Política, Derecho y Literatura

Latín4,87 KB

La Oratoria en la Antigua Roma

Los oficios más prestigiosos para la mentalidad romana eran los relacionados con la política y con el derecho: magistrado, abogado y jurisconsulto.

1. Oratoria y Abogacía

La figura del abogado y sus funciones no eran las mismas que en la actualidad. El litigante ante el tribunal del pretor debía presentarse personalmente y plantear la causa: el abogado no podía representarle. Era más bien un acompañante, alguien que abogaba por él y que, una vez iniciado el juicio ante el juez o jurado, tomaba la palabra en lugar de su defendido.

En los primeros tiempos de la República, la advocatio era una de las obligaciones de todo patronus hacia sus clientes. Estaba prohibido cobrar por el ejercicio de esta función;...

Continuar leyendo "El Arte de la Oratoria en la Antigua Roma: Política, Derecho y Literatura" »

Relats i episodis clau de la història clàssica

Latín4,35 KB

Cèsar i els sueus

Mentrestant, els ubis, que anteriorment havien lliurat ostatges a Cèsar, li comuniquen que els sueus concentren totes les tropes en un mateix lloc. En assabentar-se d’això, Cèsar organitza l’aprovisionament de blat, tria un lloc idoni per al campament i ordena als ubis que retirin dels camps els seus ramats i que es dirigeixin a les places fortes.

El govern d'Aurelià

Aurelià, en posar-se malalt, no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre que, en un sol dia, es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat,...

Continuar leyendo "Relats i episodis clau de la història clàssica" »

Societat, Vies i Administració a l'Antiga Roma

Latín6,01 KB

Vies Romanes i Tipologies de Construcció

Tipus de Vies Segons la Construcció

  • Les més elaborades, amb lloses ben anivellades amb la superfície i diverses capes inferiors: Stratae viae.
  • Construïdes amb còdols i pedres desiguals: Glarea strata o Silice strata.

Vies Famoses

  • Via Àpia: La construcció es va iniciar sota el mandat d'Api Claudi Cec.
  • Via Augusta: Reparat per Octavi August, d'aquí el seu nom.

Infraestructura i Transport

La Necessitat dels Ponts Romans

Com que els romans, en construir les vies, intentaven seguir el traçat més recte i curt possible, això sovint els obligava a travessar rius i barrancs, fent imprescindible la construcció de ponts.

Exemples de Ponts Destacats

  • Pont d’Alcántara
  • Pont de Mèrida

El Transport Naval i el Port

...
Continuar leyendo "Societat, Vies i Administració a l'Antiga Roma" »