Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Declinacions llatines

Singular:

• Nominatiu: -S / IS / E > Subjecte, atribut
• Vocatiu: -S / IS / E > Interpel·lació
• Acusatiu: -EM / EM / E > CD i CC amb preposició
• Genitiu: -IS / IS / IS > CN -> De la noia
• Datiu: -I / I / I > CI -> A la noia, per a la noia
• Ablatiu: -E / E / E > CC i complement Agent -> Amb la noia

Plural:

• Nominatiu: -ES / A / ES / IA
• Vocatiu: -ES / A / ES / IA
• Acusatiu: -ES / A / ES / IA
• Genitiu: -UM / UM / IUM / IUM > De les noies
• Datiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > A les noies, per a les noies
• Ablatiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > Amb les noies

Preposicions i conjuncions comunes:

Bona (adj) / Cum (prep) + ablatiu: amb / IN (prep) + ablatiu: a, en / Et (conj) / Ad (prep) + AC: a, cap a / Ex (prep) + ABL:... Continuar leyendo "Declinacions llatines: Guia completa i exemples" »

Història de Roma i Art Etrusc

Períodes de la Història de Roma

Monarquia (s. VIII-VI aC)

Des de la seva fundació, Roma va ser governada per 7 reis. A l'última època de la monarquia, Roma va ser ocupada i dominada pels etruscs. Gran desenvolupament econòmic.

República (s. VI-I aC)

Els romans van expulsar els reis etruscs i van introduir la República. En aquesta època, Roma aconseguirà la seva màxima expansió territorial: la península Itàlica, i s'enfrontarà a Cartago pel domini del Mediterrani. Conquerirà Grècia i una gran part del Mediterrani oriental.

Imperi (s. I aC - V dC)

Octavi August és nomenat emperador. Tots els poders civils i militars requeien en la seva persona. Pax Augusta: màxima expansió i prosperitat. Al llarg del... Continuar leyendo "Història de Roma i Art Etrusc: Períodes i Influències" »

La Poesía Lírica Romana: Origen y Representantes Clave

Características Fundamentales de la Lírica

La poesía lírica se caracteriza por su naturaleza expresiva. Su nombre deriva de la lira, instrumento musical que la acompañaba tradicionalmente. Se escribe en verso y su propósito esencial es expresar sentimientos profundos.

Precedentes: Los Neoteroi

En el siglo I a.C., surgió un movimiento literario significativo. Cicerón denominó a sus integrantes neoteroi (los nuevos), un grupo de poetas que buscaban ser innovadores y revolucionarios en su creación literaria.

• Abandono de lo épico: Dejaron de lado los grandes poemas épicos.
• Foco en la forma: Se centraron en escribir poemas breves que alcanzaran la máxima perfección formal.

Valerio Catulo:

Primeras Fuentes Documentales

La primera manifestación historiográfica fue la historia analística. Los documentos analistas eran tablillas donde el Pontífice Máximo anotaba acontecimientos, días fastos y nefastos, los cónsules de cada año y los sacrificios. También se registraban documentos de carácter político como leyes o tratados.

Los Primeros Analistas

Los primeros analistas comienzan la narración histórica desde la monarquía hasta las guerras púnicas. Escriben en griego porque su obra es una empresa nacionalista contra las crónicas cartaginesas; tratan de justificar la política expansionista de Roma por el Mediterráneo ante el mundo helenístico. Los más conocidos son Fabio Máximo, Gayo y Cincio Alimento.

Catón y su Contribución

Catón... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Autores Clave y Evolución del Género" »

Història/Origen d'Ilerda

Abans de ser romana, era la capital dels ilergets (poble iber), però van caure en declivi. En època dels ilergets, Ilerda es deia Iltirta. Aquesta ciutat, geogràficament, es troba en el Turó de la Seu Vella, a més, tenien el riu Segre a la vora (antigament anomenat Sicoris).

A partir del s. II aC trobem les primeres restes romanes (encara no s'havia fundat la ciutat romana). Els ilergets comencen a tenir contacte amb els romans (sobretot per la fi de les guerres púniques) abans del s. II aC, on s'hi troben restes romanes. Al s. I aC tenim la fundació d'Ilerda (89 aC: primer registre en què es menciona la ciutat) com a ciutat romana. Ilerda està a l'interior i interessa perquè és un punt estratègic per poder... Continuar leyendo "Història d'Ilerda i la Poesia Lírica d'Horaci" »

La historiografía romana es un género literario en prosa que se dedica al estudio y la narración de los hechos del pasado. En Roma, la historia no solo se cultivaba como una materia literaria, sino que también se transformaba en obras a partir de leyendas y sucesos. El alcance de la historia rebasaba el marco puramente literario, ya que los hechos no se transmitían de manera objetiva, sino que se impregnaban de la opinión del autor, utilizándose a menudo como un instrumento político.

Ejemplos claros de este uso incluyen a Julio César, quien la empleó para su autodefensa; Salustio, para criticar a la nobleza; Tito Livio, para ensalzar las grandezas de Roma; o Tácito, para criticar al Imperio. La historiografía romana recibió una... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Grandes Autores y su Impacto en la Antigüedad" »

La Oratoria en la Antigua Roma

Los oficios más prestigiosos para la mentalidad romana eran los relacionados con la política y con el derecho: magistrado, abogado y jurisconsulto.

1. Oratoria y Abogacía

La figura del abogado y sus funciones no eran las mismas que en la actualidad. El litigante ante el tribunal del pretor debía presentarse personalmente y plantear la causa: el abogado no podía representarle. Era más bien un acompañante, alguien que abogaba por él y que, una vez iniciado el juicio ante el juez o jurado, tomaba la palabra en lugar de su defendido.

En los primeros tiempos de la República, la advocatio era una de las obligaciones de todo patronus hacia sus clientes. Estaba prohibido cobrar por el ejercicio de esta función;... Continuar leyendo "El Arte de la Oratoria en la Antigua Roma: Política, Derecho y Literatura" »

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Cronologia i Context

Probablement construït entre el 24 i el 22 aC, durant l'estada d'Octavi August a Tàrraco, dins el període de l'Època Imperial (31 aC - 476 dC). L'origen de Tàrraco es remunta a un assentament militar creat pels germans Escipió l'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica. L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana, iniciant un programa d'urbanisme monumental, que incloïa la infraestructura hidràulica. L'estada d'Octavi August va impulsar aquest programa. Durant el segle I aC, Tàrraco, capital de la província Tarraconensis (la més gran de l'Imperi), va assolir la seva màxima expansió, amb monuments com fòrums, termes, amfiteatre i circ.... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història, Arquitectura i Significat" »

HORACI - VIDA:

Quint Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, el 65 aC. El seu pare era un llibert que s'escarrassà en donar-li una bona educació literària, filosòfica i retòrica per la qual cosa es mudà a Roma i després li pagà l'estada a Atenes. Allà s'allistà a l'exèrcit de Brut i Cassi contra Octavi i Antoni i participà, sense glòria bèl·lica, a Farsàlia.

Va ser perdonat i ocupà un modest ofici administratiu a Roma. Passà el temps escrivint poemes satírics (Epodes). Gràcies a Virgili conegué Mecenes que aprecià la seva obra i el protegí tota la vida, regalant-li una vil·la al camp, donant-li la tranquil·litat necessària per portar a la perfecció els seus versos.

Va escriure diverses obres poètiques: “Odes”... Continuar leyendo "Horaci i Virgili: Vides i Obres" »