Aqüeducte de les Ferreres: Història del Pont del Diable
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,32 KB
Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)
- Autor: Desconegut
- Cronologia: Primera meitat del segle I d.C.
- Tipologia: Aqüeducte
- Tema: Utilitat (funció d'abastiment d'aigua)
- Localització: Barranc dels Arcs, Tarragona
- Material: Pedra calcària local (saldó)
Context històric
Tarraco va anar adquirint importància amb el procés de conquesta del territori peninsular. Per aquest motiu, li va ser concedit l'estatut de colònia romana i el de capital de la Tarraconensis. En aquest moment s'instaurà un important procés d'urbanització en el qual fins a tres aqüeductes abastien d'aigua la ciutat. Actualment, només es conserva l'Aqüeducte de les Ferreres, que recollia l'aigua del riu Francolí.
Estil i característiques
L'estil és romà de la república tardana, on la funcionalitat i la tècnica prevalen per damunt dels aspectes estètics, seguint els principis de l'arquitectura de serveis.
Elements tècnics i formals
L'aqüeducte té el punt d'origen a uns 15 km de Tarragona. Prenia l'aigua del riu Francolí mitjançant un canal que avança paral·lel al riu, aprofitant els pendents naturals del terreny. Aquesta finalitzava el seu recorregut a la torre de l'aigua, on era depurada i distribuïda per tota la ciutat per mitjà de canonades.
L'estructura consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades: la inferior de 11 arcs i la superior de 25. Els carreus presenten una forma d'encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises.
Funció i llegenda
La seva funció principal era l'abastiment d'aigua. Segons la llegenda, la construcció se li atribueix al diable: un temporal va fer caure l'obra al constructor, i aquest va invocar el diable perquè l'ajudés a canvi de l'ànima del primer que begués l'aigua. El constructor va fer que fos un ase.
Entorn, models i influències
Aquest aqüeducte ens mostra la importància que va adquirir la ciutat de Tarraco durant l'època romana imperial. Els aqüeductes foren una innovació característica de l'enginyeria romana; d'aquest en concret es diu que fou el primer assaig per superposar dos pisos.