Empúries, Tàrraco i Bàrcino: Evolució de les Ciutats Romanes a Hispània
El Context Mediterrani i l'Arribada Romana
Al segle III a.C. la situació en el Mediterrani occidental havia canviat molt: Roma havia conquerit tota la península Itàlica i s'havia convertit en una nova potència. L'altra gran potència era Cartago, que dominava el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica i les illes. Empòrion, igual que Massàlia i les altres colònies gregues, esdevenia aliada de Roma, en contra dels qui de sempre eren els seus competidors comercials, i oferia als romans una base d'operacions durant la Segona Guerra Púnica.
En efecte, el general cartaginès Anníbal va prendre la ciutat ibèrica de Sagunt, aliada de Roma, i després es va llançar amb un gran exèrcit cap a Itàlia, travessant els Pirineus i els Alps. El 218 a.C. els romans, capitanejats per Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a Empòrion. Durant tota la guerra, Empòrion va oferir un port segur per rebre reforços i subministraments per a les tropes romanes.
Un cop derrocada Cartago a les guerres púniques, Roma controlava el Mediterrani occidental. En els dos segles següents els romans van conquerir la península Ibèrica; és un període de gran prosperitat per a la colònia focea, ja que en surt econòmicament beneficiada i conserva alhora el seu autogovern polític.
L'Evolució d'Empúries: De la Unió de Nuclis a Emporiae
Al costat d'Empòrion els romans van instal·lar un campament militar que, a principis del s. I a.C., esdevindria una nova ciutat, poblada per romans i independent de la grega; aquests dos nuclis urbans s'unifiquen sota un sol nom en plural: Emporiae.
Desenvolupament Urbanístic d'Emporiae
- A mitjan segle I a.C. rep colons romans veterans de Juli Cèsar.
- Posteriorment, en un moment desconegut entre Cèsar i August, esdevé municipium.
- Paral·lelament, les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram va unir les dues ciutats en una de sola.
La ciutat d'Empúries va ser projectada ex novo, seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes, amb una quadrícula de carrers a partir del Cardo Maximus i el Decumanus Maximus, amb una muralla i un fòrum. Tanmateix, un element misteriós distorsiona el traçat habitual: un mur separa el recinte emmurallat en dues parts. Segons alguns arqueòlegs, aquest seria en realitat el mur del qual parlen Estrabó i Livi, però no hi ha cap certesa.
Tàrraco: Capital i Monumentalització
L'Arribada i Consolidació Militar
Els romans, dirigits per Gneu Corneli Escipió, van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C.); aquest territori estava ocupat per les tribus íberes dels cessetans. Poc després, Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió. Per això Plini va qualificar la ciutat de Scipionum opus, obra dels Escipions (Història Natural, III, 4, 21).
Acabada la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica. A la segona meitat del segle I a.C. va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, tot i que resta dubtós si el nou estatus va ser en temps de Juli Cèsar o d'August, que s'hi va establir durant els dos anys de les guerres contra els àsturs i els càntabres. August va fer una nova repartició de les províncies romanes d'Hispània i Tàrraco es va convertir en capital de l'extensa Tarraconense.
Urbanisme i Arquitectura de Tàrraco
La seva capitalitat va implicar la seva monumentalització, especialment durant el període de la dinastia Flàvia (al segle II d.C.). El difícil relleu del seu emplaçament va impedir en gran mesura que la ciutat seguís l'estructura típica de les fundacions romanes. Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses.
H4: El Fòrum Provincial i el Circ
El circ ocupava tot una i mig partia la ciutat: en les dues terrasses superiors es va edificar el fòrum provincial. Des del segle I a.C. al II d.C., Tàrraco coneix una gran prosperitat econòmica paral·lela al favor imperial, i és a partir del segle III d.C. que ja es va anar despoblant.
A banda del fòrum per als afers de la ciutat, on s’observa la base de la basílica, a Tàrraco hi havia un altre fòrum, exclusivament dedicat a la província. El conjunt s'articula en les dues terrasses superiors:
- Terrassa més alta: El temple, probablement consagrat a August, que era octàstil; actualment es troba sota l'edifici de la catedral.
- Terrassa mitjana: La immensa plaça de representació, de la qual se'n poden rastrejar trams en edificis del casc antic. Als angles del costat nord-est s'alçaven dues torres que facilitaven el pas entre els diferents nivells de la plaça i el circ a través de galeries i escales internes (integrades avui en la mal anomenada torre del Pretori).
El fòrum provincial es complementava amb el circ, destinat a les curses de carros. L'edifici separava i alhora comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals.
H4: Les Muralles de Tàrraco
La construcció més antiga de la Tarragona romana són les muralles, atès que es remunten a la fundació del campament militar inicial. La muralla romana es va construir en dues fases clarament:
- Primera fase (217-197 a.C.): Muralla baixa construïda amb un parament megalític que arribava als sis metres d'alçada, reforçada amb torres elevades amb carreus (es conserven tres: Arquebisbe, Cabiscol i Minerva).
- Segona fase (150-125 a.C.): Reforma i ampliació. La nova muralla, sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític, arribava als dotze metres d'alçada.
H4: L'Amfiteatre de Tàrraco
L'últim gran edifici per a espectacles construït a Tàrraco va ser l'amfiteatre, ubicat fora muralla, a la vora de la platja. Aprofita el pendent del terreny, de manera que una part de la graderia (cavea) està retallada a la roca, mentre que la resta va ser aixecada per mitjà de voltes encofrades (de les quals només es conserva la petita part central del cantó mar).
L'arena té dues fossae que la creuen en angle recte. Actualment l'arena està parcialment coberta per les ruïnes de dos edificis posteriors de caràcter religiós:
- Una basílica cristiana construïda al segle VI en commemoració del martiri del bisbe Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, cremats a la mateixa arena.
- L'església romànica de Santa Maria del Miracle, aixecada sobre la primera al segle XII.
H4: L'Aigua a Tàrraco: Aqüeductes i Termes
A l’inici, el subministrament d'aigua va dependre del riu Francolí i, sobretot, de les aigües del subsòl (pous). Sembla, doncs, que el primer aqüeducte de Tàrraco va ser subterrani. Però en època imperial l'aigua esdevingué insuficient i es van construir tres aqüeductes per assegurar la provisió des dels rius propers. Les intervencions arqueològiques han tret a la llum diverses estructures de termes, tant privades com públiques.
Construccions Vora Tàrraco
Donada la importància de la ciutat romana de Tàrraco, se'ns han conservat força restes arqueològiques al seu voltant:
- La vil·la dels Munts a Altafulla: casa de grans dimensions amb termes pròpies i importants exemples de mosaics i pintures murals.
- L’arc de Berà.
- La torre dels Escipions: monument funerari sense relació amb la família romana.
- La pedrera del Mèdol: d’on els romans extreien la pedra per a la ciutat.
Bàrcino: La Fundació Augustea
H3: Orígens i Estructura de Bàrcino
La fundació de Barcelona (Bàrcino), malgrat les llegendes que l'atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de dret romà. Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península.
La ciutat es va alçar damunt un petit turó (anomenat en l'edat mitjana mont Tàber) entre el Llobregat i el Besòs. El territori va ser objecte d'una parcel·lació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola mitjançant nombroses uillae. Una de les produccions més comercialitzades era el vi.
H4: Traçat Urbanístic
L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les 10 hectàrees. S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes:
- El recinte, emmurallat, era pràcticament rectangular.
- Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus (eix muntanya-mar) i el Cardo Maximus (eix perpendicular).
- Tant els carrers principals com els secundaris eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.
La població era reduïda, d'uns 2000 habitants. Això s'explica perquè des de bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea més àmplia.
H3: Espais Públics i Habitatges
Dins la ciutat, el fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai que inclou l'actual palau de la Generalitat. S'hi alçava un gran temple, probablement dedicat al culte imperial, construït a l'últim quart del s. I a.C. (hexàstil i perípter). Avui se'n conserven quatre columnes i una part del podium.
H4: Domus i Termes
S'han trobat restes de diverses domus (actualment visibles al Museu d'Història de la Ciutat). D'altres cases privades se'n van poder rescatar bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa de circ.
Les termes públiques, a l’interior de la ciutat i prop del fòrum, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. Un representant, Luci Minici Natal, va participar amb una quàdriga als Jocs Olímpics del 129 d. C.
H4: Necròpolis i Muralles de Bàrcino
Fora de la ciutat, només s’han trobat restes disperses de l’amfiteatre. Les vies properes estaven flanquejades per àrees d'enterrament; tenim la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris (sobretot del s. II d.C. al III).
Les restes romanes més impressionants conservades a Barcelona són les muralles, reformades posteriorment:
- S'en augmenta l'alçada (fins als 9 m).
- S'en dobla l'amplada (fins als 4 m).
- S'hi afegeix un gran nombre de torres fins a atènyer les 78.
- Les quatre portes es reformen amb tres obertures.
La nova fortificació i la seva situació estratègica va donar a Bàrcino un paper més important en el període final de l'antiguitat, passant per davant de la capital romana tradicional, Tàrraco. Actualment en nombrosos punts del casc antic es poden veure trams més o menys extensos de la muralla romana, incloent-hi quatre de les torres, ara incorporades a la Casa de l'Ardiaca.