El teatre romà: gèneres, desenvolupament i autors destacats

Gèneres

La tragèdia es va inspirar en els tres grans tràgics grecs:
- Èsquil (VI-V aC)
- Sòfocles (V aC)
- Eurípides (V aC)

Comèdia romana → inspirada en la comèdia nova grega, representada per Menandre (s. V aC).
- Pal·liata → principal gènere còmic, ambientació grega.
- Coturnata → Principal gènere tràgic d’ambientació grega, arguments mitològics.
- Togata → Comèdia d’ambientació romana.
- Praetexta → Es basa en episodis de la història de Roma. Tragèdia d’ambientació romana.

Desenvolupament

Els romans dedicaven alguns dies fixos a l’any per celebracions en honor d’algunes divinitats. Els ludi més importants són:

- Ludi romani → Jocs teatrals més antics. Celebrats al mes de setembre en honor a Júpiter Òptim Màxim al Circ Màxim. Organitzat pels edils curuls.
- Ludi Apollinares → Instituits el 212 aC. Celebrades al juliol. Organitzats pel pretor urbà.
- Ludi Megalenses → Instituits el 204 aC en honor a la deessa Magna Mater. Organitzats pels edils curuls.

- Actors → Esclaus o lliberts.
- Música → Paper molt important.
- Públic → Públic plebeu, els hi agradaven els embolics amorosos, els duels verbals i les escenes dinàmiques.
- Vestuari → Accessoris estàndards per indicar clarament el personatge.
Màscares → De fusta o de roba, amb una cabellera artificial.

Les primeres comèdies

Desenvolupament notable entre la segona meitat del segle III i principis segle I aC. Va assolir nivells altíssims amb Estaci, Plaute i Terenci.
Al principi → predominaven les pal·liates
A partir de la segona meitat del s. II → van predominar les togates.
El primer comediògraf de Roma va ser Gneu Nevi, que va escriure moltes pal·liates.

Les primeres tragèdies

Els primers escriptors de tragèdies romans van ser, a la segona meitat del s. III aC:
- Livi Andrònic
- Gneu Nevi

Al segle II aC van destacar:
- Luci Acci
- Marc Pacuvi

Teatre al final de la república: Sèneca

Comèdia togata → entra en crisi
A partir del s. II aC comença a tromfar el mim i la pantomima.

En època julioclàudia → els filòsofs estoics recorren a la tragèdia per representar la seva oposició al règim:
- Exaltaven els valors de llibertat
- Condemnaven l’absolutisme monàrquic dels emperadors.

Sèneca va escriure moltes tragèdies a més de tractats filosòfics.
Tragèdies pensades per la lectura.
Basades en la mitologia però reelaborades per Sèneca posant èmfasi al patetisme i a la força de la passió.
- Analitza els personatges en profunditat.
- Descripcions macabres i violentes.
Obra:
- Hercules furens (Hèrcules boig).
- Trades (Les troianes).
- Phoenissae (Les fenícies).
- Medea (Medea).
- Phoedra (Fedra).
- Oedipus (Èdip).

Plaute: vida

Titus Maccius Plautus 240 aC a Sàrsina, Úmbria. “De grans orelles” o “peus plans”. Cap al 235 aC va anar a viure a Roma, on va escriure les seves comèdies, sovint recitant-les ell mateix amb gran èxit de públic. Va morir l’any 184 aC i van començar a circular moltes obres en el seu nom.

Plaute: obra

L’erudit romà Marc Terenci Varró va estudiar les comèdies de Plaute i, després d’excloure les falses, va fixar-ne un corpus definitiu de vint-i-una, les denominades Fabulae Varronianae. Algunes són:
- Amphitruo (Amfitrió)
- Asinaria (La comèdia dels ases)
- Aulularia (La comèdia de l’olla)
- Captivi (Els captius)
- Menaechmi (Els bessons)
- Miles gloriosus (El militar fanfarró)
- Pseudolus (Psèudolus)

Plaute: trames

- Situacions i personatges molt previsibles.
- Trames reduides a lluita entre dos antagonistes per la possessió d’un bé.
- Resolució → l’èxit d’una de les parts i el fracàs de l’altra
- Cada comedia acaba amb un final feliç.

Plaute: personatges

L’adulescens. El miles gloriosus.
- El senex. El leno
- La meretrix. El servus.
- El parasitus. La fortuna.

Plaute: models grecs

Canvia molt freqüentment els seus models. Contaminatio → Fusió en una única obra de trames o elements pertanyents a comèdies gregues diverses. Plaute sacrifica la versemblança i lògica per aconseguir efectes còmics.

Plaute: la llengua i els metres

Utilitza diversos metres com els diverbia, cantica i mutatis modis cantica. Llengua → Barreja rica, extravagant i bufonesca. Expressions gregues. Jocs de paraules, enigmes, dobles sentits i neologismes. Al·lusions en broma a les institucions romanes i al llenguatge militar romà.

Publi Terenci Afer

Nascut a Cartago, c. 185 aC.
Arriba a Roma com a esclau d’un senador.
Alliberat gràcies al seu talent.
Introduït al cercle literari dels Escipions.
Mor el 159 aC en un viatge a Grècia.

Terenci: estil

Va escriure comèdies pal·liates → Han arribat íntegres.
S’inspirava en la comèdia nova de Menandre, Dífil o Apol·lodor.
Terenci reprodueix les trames de Plaute, però introdueix la psicologia dels personatges.
Continguts de la obra de Terenci:
- Joves enamorats i pares que s’oposen.
- Esclaus que satisfan els seus amos.

Llengua: ús més acurat que Plaute. Llengua més depurada, no utilitza neologismes, jocs de paraules ni expressions vulgars.

Terenci: obra

Alguns títols importants:
- Andria (Àndria)
- Eunuchus (L’eunuc)
- Hecyra (La sogra)
- Phormio (Formió)
- Adelphoe (Els germans)