Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Clasificación de Estrofas en la Poesía Española

Latín3,03 KB

Clasificación de las Estrofas en la Poesía

A continuación, se presenta una tabla detallada con las principales estrofas utilizadas en la tradición poética española, especificando su medida, tipo de rima y esquema métrico característico.

NombreVersosMedidaRimaEsquema Métrico
Pareado2Arte mayor o menorConsonante o asonanteAA / aa
Terceto3Arte mayorConsonanteABA
Tercerilla3Arte menorConsonanteaba
Soleá3Arte menorAsonantea-a
Cuaderna vía4Arte mayor (alejandrino)ConsonanteAAAA
Cuarteto4Arte mayorConsonanteABBA
Serventesio4Arte mayorConsonanteABAB
Redondilla4Arte menorConsonanteabba
Cuarteta4Arte menorConsonanteabab
Seguidilla4Arte menorAsonante7a5b7a5b
Quinteto5Arte mayorConsonanteVariable
Quintilla5Arte menorConsonanteVariable
Lira5Arte mayor y menorConsonante7a11B7a7b11B
Sextina6Arte
...
Continuar leyendo "Clasificación de Estrofas en la Poesía Española" »

Valerio Catulo y los Poetae Novi: Revolución en la Poesía Romana

Latín4,72 KB

LOS POETAE NOVI

Valerio Catulo hay que situarlo en el grupo de los poetae novi o neoteroi. Estos poetas viven en el ambiente de lujo y ambiciones de la época de César y dan un nuevo rumbo a la poesía con su lírica amorosa, representando una corriente literaria. Eran apolíticos, opuestos a César y destrozaron todas las tradiciones morales y literarias de los conservadores. Eran epicureístas cuya visión de la vida era hedonista. Pertenecían a la juventud dorada de Roma, no tenían preocupaciones de ningún tipo y su vida tenía sentido en la amistad, el amor y la poesía:

Elementos Fundamentales

  • Amistad: Estaban unidos por un foedus amicitiae que suponía entrega y fidelidad sin reservas, franqueza mutua, cohesión contra un ambiente que
...
Continuar leyendo "Valerio Catulo y los Poetae Novi: Revolución en la Poesía Romana" »

Les Guerres Púniques i l'Expansió de Roma (264-51 aC)

Latín2,91 KB

Primera Guerra Púnica (264 – 241 aC)

El 264 aC, els romans van decidir socórrer Messana, que els havia demanat ajut degut al setge dels cartaginesos. Així va començar la Primera Guerra Púnica, que va durar 23 anys.

En aquells moments, Roma era una potència militar terrestre i Cartago ho era al mar. Després d’uns enfrontaments, Roma va decidir construir una gran flota i desenvolupar les tècniques de lluita marítima.

Els cartaginesos van ser derrotats i expulsats de Sicília, Còrsega i Sardenya, que van passar a ser territori romà.

Durant els següents 30 anys, els romans van consolidar la República i van mantenir els territoris del nord.

Segona Guerra Púnica (218 – 201 aC)

Els cartaginesos es van expandir cap a Hispània i es van...

Continuar leyendo "Les Guerres Púniques i l'Expansió de Roma (264-51 aC)" »

Geografia d'Itàlia: Península i Regions

Latín3,76 KB

Geografia d'Itàlia

La península itàlica és la central entre les tres grans penínsules europees: la balcànica, l'apenínica i la ibèrica. S'interna a la mar Mediterrània i la divideix en tres parts.

La península és estreta i allargada, i s'estén prop de 1.000 km cap al sud. A la seva part central arriba a una amplada de 150 km. La gran illa de Sicília és una continuació de la península i s'aproxima notablement a les costes africanes (150 km). Al nord, els Alps la tanquen amb un ampli semicercle, que va mantenir, en cert sentit, Itàlia aïllada del nord.

La península està banyada a l'est pel mar Adriàtic, al sud pel Jònic, a l'oest pel Tirrè i pel mar Lígur. Tots aquests mars són pobres en illes: al llarg de la costa oriental...

Continuar leyendo "Geografia d'Itàlia: Península i Regions" »

Orígenes y Evolución de la Historiografía en la Antigua Roma

Latín3,17 KB

Introducción a la Historiografía Romana

La historiografía es el género narrativo por excelencia de la literatura romana. La prosa romana nace con la historiografía. Surge en el siglo III a. C. a imitación de la historiografía griega, por la necesidad de relatar acontecimientos políticos, bélicos o sociales acaecidos en un pueblo. También en ocasiones se centra en la descripción del ámbito geográfico o de las costumbres de estos pueblos.

Características y Autores Destacados

Los máximos representantes de este género son:

  • César
  • Salustio
  • Tito Livio
  • Tácito

Narran fundamentalmente el inicio de Roma y las vidas de los personajes más importantes. Tiene un tono personal e individual. Se trata de engrandecer a Roma, en muchas ocasiones de...

Continuar leyendo "Orígenes y Evolución de la Historiografía en la Antigua Roma" »

Mèrida i Tàrraco: Capitals de la Hispània Romana

Latín6,01 KB

Mèrida: Augusta Emerita

Història

Fundada l'any 25 aC per Publi Carisi per ordres de l'emperador August, va rebre el nom de Colonia Augusta Emerita. Situada en una zona estratègica a la vora del riu Guadiana, s'hi va construir un pont que continuava la Via de la Plata.

Durant el regnat d'August (27 aC - 14 dC), la ciutat va experimentar un creixement important i es va convertir en la capital de la Lusitània, una de les tres províncies en què es va dividir la península Ibèrica, juntament amb la Bètica i la Tarraconense.

L'any 15 aC es va construir el teatre per ordre de Marc Agripa, i set anys després, l'amfiteatre, a més d'altres obres públiques. Al llarg del segle I dC, es va edificar el fòrum provincial. Sota la influència dels emperadors...

Continuar leyendo "Mèrida i Tàrraco: Capitals de la Hispània Romana" »

La Comèdia Romana: Plaute i Terenci, Origen i Obres

Latín5,9 KB

Literatura Llatina: La Comèdia

Plaute i Terenci: Els Grans Comediògrafs

L'Arribada de la Comèdia a Roma

El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andronic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

Tipus de Comèdia a Roma

A Roma convivien dos tipus principals de comèdia:

  • Fàbula palliata: La comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges vestien el pallium.
  • Fàbula togata: La comèdia d’ambient romà, en què els actors vestien la toga.

Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.

La Vida

...
Continuar leyendo "La Comèdia Romana: Plaute i Terenci, Origen i Obres" »

Los Siete Reyes de la Roma Monárquica: Historia y Legado de la Fundación

Latín4,24 KB

Los Siete Reyes de la Roma Monárquica

El Imperio Romano (en sus orígenes monárquicos) tiene su inicio con Rómulo, el cual, hijo de Rea Silvia y de Marte, fue engendrado con su hermano Remo en un único parto.

Rómulo y la Fundación de la Ciudad

Habiendo sido fundada la ciudad, a la que llamó por su nombre “Roma”, por lo general llevó a cabo estas cosas: acogió a una multitud de pueblos vecinos dentro de la ciudad y eligió a cien de los ancianos a los que nombró senadores por su vejez. Entonces, no teniendo él ni su pueblo esposas, invitó al espectáculo de juegos a las ciudades vecinas a la ciudad de Roma y raptó a sus doncellas. Y, originada de repente una tormenta, y al no haber aparecido, en el trigésimo séptimo año de su...

Continuar leyendo "Los Siete Reyes de la Roma Monárquica: Historia y Legado de la Fundación" »

Barcino Ilerda

Latín5,68 KB

Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega, Emporion, amb les d’una ciutat romana, Emporiae. Abans de l’arribada de grecs i romans els indígets habitaven la zona de l’actual Empordà. Els indígets eren una tribu ibera molt poc desenvolupada que es dedicava a l’agricultura i a la ramaderia. Empúries va ser origínàriament una colònia grega anomenada Emporion, fundada per grecs provinents de Focea a través de Massàlia al segle VI aC amb una clara finalitat comercial, tal com evidencia el nom de la ciutat que significa “mercat”. El primer establiment dels grecs va ser al segle VI aC en una petita illa davant de la costa del golf de Roses coneguda com Palaia...

Continuar leyendo "Barcino Ilerda" »

Diccionario de Locuciones Latinas de Uso Común

Latín6,42 KB

Diccionario de Locuciones Latinas

A continuación, se presenta una recopilación de las expresiones latinas más utilizadas en el lenguaje cotidiano, académico y jurídico, corregidas y organizadas para su correcta comprensión.

A

  • Ab intestato: sin testamento.
  • Accesit: segundo premio, mención.
  • Ad calendas graecas: nunca.
  • Ad hoc: para un caso concreto.
  • Ad libitum: a voluntad, libremente.
  • Ad (pedem) litteram: literalmente, al pie de la letra.
  • Ad nauseam: hasta el cansancio.
  • Addenda: cosas que se añaden.
  • Alea iacta est: la suerte está echada.
  • Alias: de otro modo, también llamado.
  • Alma mater: universidad o centro donde se estudió.
  • Alter ego: otra personalidad, doble.
  • Ante meridiem (A.M.): antes del mediodía.
  • Post meridiem (P.M.): después del mediodía.
...
Continuar leyendo "Diccionario de Locuciones Latinas de Uso Común" »