Les Guerres Púniques i l'Expansió de Roma (264-51 aC)
Primera Guerra Púnica (264 – 241 aC)
El 264 aC, els romans van decidir socórrer Messana, que els havia demanat ajut degut al setge dels cartaginesos. Així va començar la Primera Guerra Púnica, que va durar 23 anys.
En aquells moments, Roma era una potència militar terrestre i Cartago ho era al mar. Després d’uns enfrontaments, Roma va decidir construir una gran flota i desenvolupar les tècniques de lluita marítima.
Els cartaginesos van ser derrotats i expulsats de Sicília, Còrsega i Sardenya, que van passar a ser territori romà.
Durant els següents 30 anys, els romans van consolidar la República i van mantenir els territoris del nord.
Segona Guerra Púnica (218 – 201 aC)
Els cartaginesos es van expandir cap a Hispània i es van establir al sud sota el comandament d’Amílcar Barca. El 219 aC van assetjar Sagunt, ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma.
Així va començar la Segona Guerra Púnica, amb Anníbal com a protagonista. Anníbal, amb el seu exèrcit, va travessar els Pirineus i va arribar a les portes de Roma. Va derrotar els romans diverses vegades i la major part dels aliats de Roma es van passar als cartaginesos.
Roma va recuperar l'avantatge sotmetent les ciutats aliades. Paral·lelament, va començar la conquesta de la península Ibèrica (218 aC), desembarcant a Empúries i avançant cap al sud.
El Senat romà va decidir enviar al nord d’Àfrica un gran exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió, l’Africà. Davant el perill, Anníbal es va presentar a Cartago, però va ser derrotat a la batalla de Zama el 202 aC.
En signar la pau, Cartago va haver d’entregar la flota, abandonar els territoris que no estaven a Àfrica i pagar unes multes per la guerra.
Divisió d’Hispània en Dues Províncies (197 aC)
Els romans ja estaven a Hispània des de la Segona Guerra Púnica i havien conquerit el territori, dividint-lo en dues zones:
- Hispània Ulterior
- Hispània Citerior
Revolta de Viriat (154 aC)
Els indígenes es resistien a la conquesta i el procés va ser molt dur. El 154 aC hi hagué una revolta encapçalada per Viriat (cabdill dels lusitans), que va ser assassinat el 139 aC.
Tercera Guerra Púnica (149 – 146 aC)
En pocs anys, Cartago es va recuperar. Llavors, el Senat romà va decidir enviar un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió Emilià per prevenir un possible contraatac.
Aquesta acció va destruir la ciutat i va posar fi definitivament a les Guerres Púniques.
Destrucció de Numància (133 aC)
Amb la mort de Viriat, es va aconseguir la destrucció de Numància (133 aC) i va començar la romanització definitiva de la península Ibèrica.
Guerra de les Gàl·lies (58 – 51 aC)
Juli Cèsar va annexar els territoris de França, Bèlgica i Suïssa.