Geografia d'Itàlia: Península i Regions

Latín3,76 KB

Geografia d'Itàlia

La península itàlica és la central entre les tres grans penínsules europees: la balcànica, l'apenínica i la ibèrica. S'interna a la mar Mediterrània i la divideix en tres parts.

La península és estreta i allargada, i s'estén prop de 1.000 km cap al sud. A la seva part central arriba a una amplada de 150 km. La gran illa de Sicília és una continuació de la península i s'aproxima notablement a les costes africanes (150 km). Al nord, els Alps la tanquen amb un ampli semicercle, que va mantenir, en cert sentit, Itàlia aïllada del nord.

La península està banyada a l'est pel mar Adriàtic, al sud pel Jònic, a l'oest pel Tirrè i pel mar Lígur. Tots aquests mars són pobres en illes: al llarg de la costa oriental falten totalment; al sud, es troba Sicília; a l'occident es troben les grans illes de Sardenya i Còrsega, que són molt distants de la costa italiana, mentre que al llarg de la costa hi ha altres petites illes disseminades: Elba, Capri, etc. Aquesta manca d'illes va significar que els pobles itàlics no desenvolupessin la navegació i el comerç, cosa que no va passar a l'ampli arxipèlag grec.

A la manca de navegació va contribuir el fet que les costes italianes són poc retallades i no aptes per a la navegació: la costa adriàtica no presenta gairebé cap badia petita i ofereix només platges poc hospitalàries; la meridional és amb prou feines una mica millor i només a la part central de la costa occidental (Campània) es troben bones badies petites.

Relleu: Els Apenins

Itàlia presenta una sola cadena muntanyosa: els Apenins, que s'estenen de nord a sud i divideixen la península en dues parts. Aquesta serralada cap al sud va disminuint en alçada i a la part meridional són petits turons.

Regions Històriques d'Itàlia

  • Gàl·lia Cisalpina: Part septentrional d'Itàlia, dividida en Gàl·lia Transpadana (al nord del riu Po) i Gàl·lia Cispadana (al sud del Po).
  • Etrúria (actual Toscana)
  • Úmbria i el Picè: A l'orient d'Etrúria.
  • Laci: Planúria amb turons al sud d'Úmbria.
  • Campània: Regió floreixent al sud del Laci, al llarg del mar.
  • Samni: Zona boscosa a l'orient del Laci i de la Campània.
  • Apúlia, Lucània i Brutium: Regions de la part meridional de la península.

Sistema Fluvial

El sistema fluvial italià era molt ric:

  • La Gàl·lia Cisalpina estava recorreguda pel gran riu Po i pels seus nombrosos afluents.
  • L'Etrúria estava solcada per l'Arno.
  • El Tíber servia de límit entre Etrúria, Úmbria i el Laci.
  • Al Laci corria el Liris.
  • A Apúlia, l'Ofant.

Antigament, aquests rius eren més cabalosos del que ho són ara.

Recursos Naturals i Agricultura

El sòl de la península estava adaptat al desenvolupament de l'agricultura i a la cria del ramat. La fèrtil planúria del Po va ser una de les més antigues regions de la civilització agrícola. El sòl del Laci, de la Campània i de Sicília, d'origen volcànic, recompensava el treball. La Itàlia meridional era famosa pels seus magnífics pasturatges. El subsòl era ric en metalls: coure, plom, estany i zinc d'Etrúria, el ferro de l'illa d'Elba, van ser alguns dels elements més importants del desenvolupament de la civilització etrusca. També hi ha planúries pantanoses que possibiliten l'agricultura.

Descargar

PDF Word HTML