Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Els tres àpats del dia

A l'antiga Roma es feien tres àpats principals al dia:

• Esmorzar (ientaculum): Normalment consistia en pa i formatge.
• Dinar (prandium): Solia ser un àpat ràpid amb menjar fred (sovint les restes del dia anterior) i es prenia sense seure.
• Sopar (cena): Era l'àpat principal del dia.

El 'Triclinium': L'espai del banquet

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan van començar a sopar recolzats, van dedicar una cambra especial per als àpats anomenada triclinium. En aquest menjador hi havia tres llits (triclinis), cadascun amb lloc per a tres persones. Els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra:

• Lectus summus
• Lectus medius
• Lectus imus

Els tres emplaçaments de cada llit, de dreta a esquerra, eren:

• Locus summus
• Locus

Indoeuropeu

Al segle XIX, el lingüista Franz Bopp (1791-1867) va publicar la seva teoria d'una família lingüística anomenada indoeuropea, que tenia una llengua originària comuna anomenada indoeuropeu. L'indoeuropeu era parlat per un conjunt de tribus que habitaven cap al tercer mil·lenni abans de Crist a l'Àsia Central (a l'actual Kazakhstan). Tenim pocs coneixements sobre aquests pobles indoeuropeus. Al llarg del temps aquests pobles van emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb el nom de diàspora*. Aquesta diàspora va comportar-ne el desmembrament en diversos grups que es van dirigir a zones diferents i ben allunyades. Així, alguns van anar cap a l'Índia, l'Àsia Menor, Grècia, Itàlia, el nord d'Europa, etc. -3- Il·lustració... Continuar leyendo "Els Orígens de Roma: Llegenda i Història" »

Oratoria Romana: Contexto y Evolución

La oratoria fue un pilar fundamental en la sociedad romana, especialmente durante la República.

1. Importancia y Desarrollo de la Oratoria

• Favorecida por la República: Predominó en discursos políticos, judiciales y elogios fúnebres.
• Transformación en el Imperio: Se convirtió en un puro ejercicio de retórica, perdiendo parte de su función práctica.
• Instrumento Educativo: Era indispensable en la formación de la juventud y las familias adineradas, sirviendo como preparación esencial para la vida política o la abogacía.

2. Escuelas y Tendencias Oratorias

Existían tres principales escuelas que definían el estilo de la elocuencia:

• Ática: Caracterizada por una elocuencia sin artificios, dando mayor importancia

Locucións Latinas e o seu Significado

Ab aeterno

"Dende a eternidade". Dende sempre.

Ad multos annos

"Por moitos anos". Úsase para felicitar ou desexar longa vida a unha persoa.

Addenda et corrigenda

Dous xerundivos latinos que expresan valor de obrigatoriedade, así: "o que debe ser engadido e corrixido". Adóitase pór ao final dos libros para indicar as palabras ou frases que é preciso engadir ou corrixir.

Bis

Dúas veces.

Bona fide

"Boa fe". Dise dunha actuación que obedece a unha boa intención. En xeral, nas diversas ramas do Dereito reciben un tratamento diferenciado as persoas que actuaron de boa ou de mala fe.

Calamo currente

Ao correr da pluma; sen reflexión previa, con presteza e de improviso. Polo común úsase referido a escritos.

Carnes

L'èpica llatina: Virgili

La poesia èpica narra els fets dels herois històrics o llegendaris. El poeta sent una profunda admiració per personatges importants, les seves gestes heroiques, els valors morals i les actituds socials més valorades.

• Origen: Oral i cantada, a diferència de l'èpica llatina, que va ser exclusivament escrita.
• Forma: Escrita en vers, concretament en hexàmetre.
• Figures retòriques: Ús freqüent d'epítets i comparacions.

Època Arcaica (300 aC - 75 aC)

Aquesta etapa es caracteritza per la imitació de les estructures gregues:

• Livi Andrònic: Autor de l'Odussia, el primer poema èpic romà.
• Gneus Nevi: Autor de Bellum Poenicum (Guerra Púnica), el primer llibre original de l'èpica romana.
• Enni: Autor d'Annales (Anals), que

Les termes més grans, com les construïdes pels emperadors, rebien el nom de thermae i ultrapassaven la simple funció de banys. A més de multiplicar les banyeres i duplicar les palestres i les sales menors, incloïen porxos i jardins per passejar, biblioteques, fonts monumentals, restaurants i auditoris per a concerts o espectacles. En aquestes grans termes d'època imperial, tots els ciutadans podien gaudir d'un luxe inaccessible a la majoria, ja que es tractava d'edificis sumptuosos i de grans proporcions, esplèndidament decorats amb mosaics, pintures i escultures i recoberts de marbre. La seva estructura no era lineal o quadrada, com les primeres termes, sinó simètrica entorn d'un eix central format per les amplíssimes sales de bany... Continuar leyendo "Les termes romanes: arquitectura, societat i cultura" »

Los Helvecios y la Estrategia de César: Un Relato Detallado

La Retirada Estratégica y la Persecución

Los helvecios se habían refugiado en el monte. Sabiendo ese mismo día, por los batidores, que los enemigos habían hecho alto a la falda de un monte, distante ocho millas de su campo, César destacó algunos a reconocer aquel sitio, y qué tal era la subida por la ladera del monte. Informáronle no ser agria. Con eso, sobre la medianoche, ordenó al primer comandante Tito Labieno, que con dos legiones y guiado de los prácticos en la senda, suba a la cima, comunicándole su designio.

Pasadas tres horas, marcha él en seguimiento de los enemigos por la vereda misma que llevaban, precedido de la caballería, y destacando antes con los batidores... Continuar leyendo "Tácticas y Estrategias de César contra los Helvecios: Batalla cerca de Bibracte" »

Locuciones Latinas de Uso Frecuente

a posteriori:

“Con posterioridad”. Expresa posterioridad a un hecho o una experiencia. Ej: “Es muy fácil a posteriori decir qué equipo ha jugado mejor.

a priori:

“Con anterioridad a la experiencia”, sin poder basarse en los hechos.

ab aeterno:

“Desde muy antiguo”, “desde la eternidad”.

ad hoc:

“Para esto”, “a propósito”. Se aplica a una solución pensada para un caso específico. Ej. “Nombraron una comisión ad hoc”.

ad libitum:

“A capricho”, “a voluntad”, “libremente”.

ad multos annos:

“Por muchos años”. Para felicitar y desear larga vida a una persona.

addenda et corrigenda:

“Lo que se debe añadir y corregir”.

alea iacta est:

“La suerte está echada”.

alma mater:

Teatre

El teatre és un gènere literari que consisteix en representar una obra davant d'un públic. És difícil posar una data exacta sobre l'origen del teatre, però principalment el situem entre finals del segle VI i inicis del V aC, a la pòlis d'Atenes, on es celebraven unes festes dedicades al déu Dionís. Les obres es representaven a l'aire lliure, al matí sobretot per aprofitar la llum del sol, i els actors només eren homes i eren ells qui representaven els papers femenins si era necessari. L'aparició del teatre va ser un gran avanç a nivell cultural.

Formes de teatre

Tragèdia: És un gènere teatral caracteritzat per l'elevat to de l'acció representada en què els protagonistes són personatges il·lustres (herois i heroïnes... Continuar leyendo "Història i característiques del teatre clàssic" »

Expressions Llatines Essencials: Significat i Ús

Descobreix una selecció d'expressions llatines clàssiques amb el seu significat i exemples d'ús en català. Aquesta guia et permetrà entendre millor l'origen de moltes frases i enriquir el teu vocabulari.

• Ad infinitum

  Significat: Fins a l'infinit.

• Ad kalendas graecas

  Significat: Mai (literalment, "a les calendes gregues", ja que els grecs no tenien calendes).

• Alias

  Significat: D'una altra manera, altrament dit.

  Exemple: Antoni, alias Toni.

• Alma mater

  Significat: Mare nodridora (referint-se a la universitat o institució on s'ha estudiat).

• Alter ego

  Significat: Un altre jo.

• Altius, citius, fortius

  Significat: Més alt, més ràpid, més fort (lema olímpic).

• Beatus ille

  Significat: Feliç aquell (inici d'