Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

ÈPICA

Manifestació literària de caràcter narratiu que conta les fetes llegendàries d'herois o els orígens mítics d'un poble. L'èpica sorgeix en les cultures primitives vinculada amb la tradició oral: són composicions que es transmeten oralment, generalment amb acompanyament musical. Precisament l'enorme influència que exerceix en tota la civilització occidental la cultura grega fa que, a partir de la líada i l'Odissea, l'èpica es converteixi en un gènere literari amb característiques ben definides. Sorgeix d'aquesta forma el poema èpic, producte de la voluntat del seu autor que escull el tema i utilitza conscientment els recursos estilístics. En origen i desenvolupament del gènere èpic a Roma podem observar tres característiques... Continuar leyendo "L'èpica i la lírica a la literatura llatina" »

Expresión del sentimiento subjetivo del autor

Origen en Grecia. Nace en el s.I a.C, ya consolidados la épica y el teatro. Contacto con literatos, poetas y filósofos griegos, quedando fascinados por las modas helenizantes. Surge la generación de los poetae novi o neotéricos, innovadores pero sin ideas sociales. Poemas de amor y tono íntimo inspirándose en la poesía alejandrina, breves, de estilo erudito, refinado y perfección formal.

Catulo

87-54 a.C, Verona, vivió en Roma (poesía y otium, vida mundana). El más genuino de los poetae novi. Amor por Clodia, dolor del amor perdido. Conservado un poemario de 116, predominan los poemas breves (+ corto, 2 versos, + largo 408). Introduce metros nuevos de Grecia. Temas:

• Poemas eruditos (63-66

T.5. Post eius mortem nihilo minus Helvetii id quod constituerant facere

T.6. Erant omnino itinera duo,

Orígenes de la Lírica

La lírica surge en **Grecia**, proviene de la palabra lyra (lira). Tenía gran variedad métrica. En **Roma**, surge a finales del **siglo II a.C.**, en plena **influencia helenística** y en una época de grandes problemas políticos y sociales. Se acerca a la vida privada de los ciudadanos. Aparece el círculo de **Lutacio Cátulo** con sus **epigramas eróticos** (precedente de los **neotéricos**).

Poetae Novi o Neotéricos

Aparecen en el **siglo I a.C.**. Son un grupo de poetas que tienen como modelos a los **alejandrinos** y desprecian la **poesía tradicional romana**. Tratan de imitar a **Calímaco**. Van en contra de la épica, prefieren los **poemas breves**, buscan la **perfección métrica** y cuidan su **lenguaje*... Continuar leyendo "Historia y Evolución de la Lírica Romana: De Catulo a Horacio" »

Art a la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

A la domus del Poeta Tràgic de Pompeia, trobem exemples destacats de l'art romà, com el famós mosaic Cave Canem i el fresc del Sacrifici d'Ifigènia. Aquestes obres no només decoraven l'habitatge, sinó que també transmetien missatges i reflectien la cultura i les creences de l'època.

El Mosaic "Cave Canem"

Significat i funció

A l'entrada de la domus es representa un mosaic d’estil hel·lenístic amb un gos subjecte amb una cadena i la inscripció "CAVE CANEM" (Vigila amb el gos). Aquest mosaic tenia una funció pràctica i simbòlica: advertir els visitants de la presència d'un gos guardià. Els gossos de les cases romanes solien estar lligats durant el dia i solts a la nit per defensar la casa... Continuar leyendo "Art a la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Cave Canem i Ifigènia" »

Historia Erromatarra

Prosaz idatzitako generoen artean, garrantzitsuenetako bat historia da. Baina Erromatarrentzat historia lantzeak literaturaren esparrua gainditzen zuen; historia baliabide politiko bezala erabiltzen zuten.

Zesar

Erroman jaio zen, familia leinu argi batean. Bere karrera politikoa Silaren ondoan hasi zuen, eta Herriko alderdira pasa zen, alderdiaren buruzagia hil zen arte.

Zesarren bi obra bakarrik iritsi zaizkigu:

• Commentarii de Bello Gallico (7 liburu): Galiaren deskribapena egiten du eta bere garaipenak eta zenbait herrirekin izandako liskarrak kontatzen ditu.
• Commentarii de Bello Civili (3 liburu): Senatuaren eta Ponpeioren kontrako gerra zibila kontatzen du.

Ezaugarrien artean, haren lanaren balio historikoa aipa dezakegu.... Continuar leyendo "Historialari Erromatar Nagusiak: Zesar, Salustio, Tito Livio, Tazito" »

Introducción

La retórica y la elocuencia en Roma desempeñaron un papel crucial en la vida política de la República romana, siendo un instrumento esencial para ganar prestigio y poder en el Senado, las asambleas ciudadanas y los tribunales. Este vínculo entre el arte de la palabra (ars bene dicendi) y el dominio de la expresión oral evolucionó a lo largo de la historia, influenciado inicialmente por la retórica griega. A partir de la expulsión de rhetores griegos en el 161 a.C., se manifestó un intento de priorizar la integridad moral sobre las cualidades formales del discurso. Con el tiempo, se asimiló la preceptiva retórica griega, dando lugar a escuelas de retórica y tratados sistemáticos que destacan las cinco facultades fundamentales... Continuar leyendo "La Retórica y la Elocuencia en Roma" »

Fuentes de la Eneida

Virgilio tuvo ante sus ojos la Ilíada y la Odisea a la hora de componer la Eneida.

• Los seis primeros libros evocan las peripecias de Ulises en la Odisea: naufragios, tempestades, relatos autobiográficos, etc.
• Los últimos seis libros recuerdan las múltiples y variadas estampas bélicas de la Ilíada: duelos singulares, muertes heroicas, etc.

Personajes Clave de la Eneida

A diferencia de Homero, Virgilio es más un pintor de sentimientos o estados anímicos que de caracteres propiamente dichos. Apuntamos algunos rasgos definitorios de las figuras más importantes de la Eneida.

• Eneas es un guerrero que en la Ilíada no destaca como Héctor o cualquiera de los otros héroes homéricos, pero tampoco es un personaje insignificante.

El vestit femení a l'antiga Roma

A la Roma primitiva, les dones romanes portaven la toga a sobre de la túnica, igual que els homes. Ben aviat, però, el vestit femení va anar canviant: es deixa d’utilitzar la toga i es cobriren amb l’estola (stola), un vestit llarg fins als peus que se subjectava a la cintura amb un cinturó, i de vegades duien un altre cinturó que es cordava més avall.

Per sortir en públic, les romanes es posaven al damunt un mantell (palla), que els cobria les espatlles i, si volien, també el cap. Com a roba interior, les romanes portaven una peça de roba per aguantar el pit, anomenat fàscia pectoralis o strophium.

El calçat i els complements

Les sabates que acompanyaven la toga eren els calcei; n’hi havia de... Continuar leyendo "La moda a l'antiga Roma: vestits, calçat, pentinats i complements" »

Funció de la conjunció cum

En aquesta frase:

El nexe subordinat cum introdueix una O.S.Adv de tempo-causa (cum historic).

Es justifica perquè el Pred verbal està en pretèrit plusquamperfet de subjuntiu.

Expressions llatines

• Beatus ille: ideal vida al camp
• Aurea mediocritas: elogi del topic
• Fraugaliter: plaers senzills de vida
• Tempus fugit: temps fuig + mort
• Carpe diem: aprofita el moment
• Monumentum aere perennius: immortalitat artista

Tárraco

• Poblat abans: tribu dels cessetans
• Any fundació: 218 aC
• Tetes escipions: Gneu i Publi Escipio desembarcaren a Empuries per atacar els cartaginesos i els seus subministraments per a l'exèrcit d'Anníbal, aviat pensaren que Tarragona podia ser una base segura. Establiren un praesidium militar, que amb el procés