Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Sátira LATINA

Es un género literario de creación propiamente romana. El término designa un género misceláneo  que reunía obras muy variadas sin un contenido especifico: no obstante, se observa un rasgo común a todos las composiciones como puede ser la crítica social y de las costumbre o personal ya sea de todo mordaz y agresivo o con un carácter más bien burlesco.

Autores:

1-Lucilio (168-103 aC) escribíó 30 libros de sátiras, se conservan 1400 versos en una seria de fragmentos transmitidos a nos de cita por varios autores. Fue el 1º que utilizo el metro hexámetro. Lo que le caracteriza agresividad. Desempeña un papel importante en sus composiciones, como el tono áspero, irónico o indignado depende de lo que pasaba a su alrededor.... Continuar leyendo "Autores representativos de la sátira" »

Tàrraco

Orígens i Ascens (218 aC - Segle III dC)

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries, i un any més tard, Publi Corneli Escipió va fundar un campament militar a Tàrraco, territori ocupat per la tribu ibera dels cessetans. La ubicació estratègica, amb un port i un turó rocós ideal per a la defensa, va convertir Tàrraco en la base principal de les campanyes militars de la Segona Guerra Púnica.

Després de la guerra, es va construir una ciutat amb les primeres obres públiques, especialment muralles. El port i el recinte emmurallat van impulsar un ràpid desenvolupament, culminant amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà per part de Juli Cèsar l'any 45 aC, corroborat posteriorment per... Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Empúries: Ciutats Romanes a Catalunya" »

1.
urbem Román,/ Desde el inicio, los troyanos, que andaban erantes por lugares desconocidos junto a su general Eneas, y con ellos, los Aborígenes, un pueblo de hombres agreste, sin leyes, sin poder, libre y sin orden fundaron y dominaron la ciudad de Roma, según he oído.  Así pues, en muy poco tiempo, una multitud de pueblos diferente y diversa se había constituido como una ciudad en paz.

2. Romulus condita civitate/ Rómulo siendo fundada la ciudad llamada Roma a partir de su nombre, aceptó a multitud de vecinos en esa ciudad, eligió a cien senadores a los cuales nombró por su edad. Entonces, como ni él ni su puelo tuvieron mujeres invitó a un espectáculo a las naciones vecinas de la ciudad de Roma y raptó a las vírgenes entre... Continuar leyendo "Eutropio 7 reyes de Roma" »

Palabras que comienzan con A

Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final. Apertura en -o de la -u final.

• Cultismos: anual, anualidad, anuario.
• Patrimoniales: añada, añal, añejo, año.

Aperire

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apócope de la -e- intermedia. Síncopa de la vocal -e átona final.

• Cultismos: apertura.
• Patrimoniales: abrir.

Aurum

Monoptongación de -au- en -o-. Apócope de -m final. Apertura de la -u final átona en -o.

• Cultismos: aúreo.
• Patrimoniales: oro, oropel.

Palabras que comienzan con C

Capillum

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apertura de la -i- tónica en -e-. Apócope de -... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos" »

TÓPICOS LITERARIOS

1.“BEATUS ILLE”- “Dichoso aquel”
Con este tópico literario se elogia la vida campesina y rural (limpia, tranquila, mediocre), frente a la vida en la ciudad (llena de envidias, males, poder…).

2.“CARPE DIEM“-“Disfruta del momento”

3.“COLLIGE, VIRGO, ROSAS”-“Coge, muchacha, las rosas”

Anima a las bellas y jóvenes mujeres a disfrutar de ese momento, simbolizado por la rosa. Pronto la rosa se marchitará y llegará la cruel vejez.

4.“DESCRIPTIO PUELLAE”-“Descripción de la muchacha”
La descripción de la mujer joven generalmente sigue un orden descendiente; empieza por la cabeza (ojos, nariz, labios, piel), sigue con el cuello y después torso, cintura  manos… Es una alabanza de la belleza femenina

Llistat de Locucions Llatines i Llur Ús

Definicions i Exemples

Conceptes Comuns

• Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al premi.
• Addenda: Notes que cal afegir al final d'un escrit per completar-lo.
• Àlies: Sobrenom.
• Currículum: Document amb les dades biogràfiques, títols, mèrits, càrrecs, etc.
• Dèficit: Terme econòmic per indicar pèrdues. També es fa servir fora de l'àmbit econòmic com a sinònim de mancança.
• Esnob: Es diu d'aquella persona que és amatent a adoptar tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla senyal de distinció, bon gust, intel·ligència...
• Interim: En l'interval entre un fet i el següent.
• Lapsus: Error que es comet involuntàriament parlant o escrivint.
• Maremagnum: Gran confusió, avalot.
• Memoràndum:

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà,... Continuar leyendo "Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci" »

Aqüeductes Romans: Subministrament d'Aigua Essencial

Les cases romanes no tenien aigua corrent, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant, una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. Al punt d'origen de l'aigua que abastia una ciutat se l'anomena caput aquae.

L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els... Continuar leyendo "Aqüeductes Romans: Enginyeria i Subministrament d'Aigua" »

El nom llatí de Mèrida és Emèrita Augusta. Es va fundar al 25 aC per l’emperador August. Es va crear perquè fos un assentament pels soldats que havien lluitat al nord de la Península. La ubicació de la ciutat era molt bona estratègicament, ja que estava prop del riu Guadiana, amb importants vies de comunicació, com la Via de Plata. A més, estava envoltada de turons que servien com a protecció natural.

Mèrida va ser la capital de la Lusitània amb l’estatus de colònia (Colònia Augusta Emèrita).

La ciutat, que va prosperar ràpidament, tenia un model de planta hipodàmica amb els dos carrers principals, el cardo i el decumanus. Està envoltada per una muralla de tram irregular, amb torres de defensa i quatre portes.

La ciutat... Continuar leyendo "Descobreix Mèrida: Història i Patrimoni de Emèrita Augusta" »