Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Tàrraco i Empúries: Patrimoni Històric de Catalunya

Tàrraco: La Capital Romana d'Hispània

Fundació i Guerra Púnica

La fundació de Tàrraco (actual Tarragona) es remunta al 218 a.C. durant la Segona Guerra Púnica, quan els romans van arribar per primer cop a la península per enfrontar-se als cartaginesos.

Capital Provincial

Després de la conquesta, Tàrraco es va consolidar com la capital de la província romana de la Hispània Citerior (o Hispània Tarraconense) al segle I a.C. Això va permetre que es desenvolupés com un important centre polític, militar i econòmic durant segles.

Monuments Emblemàtics de Tàrraco

• El Fòrum Provincial

  A la part alta de la ciutat es trobava el Fòrum Provincial, centre de les activitats administratives

Carrera política de Març Porcí Cató M. Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure en el territori dels sabins on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb G. Helvi; nomenat pretor va obtenir la pAb. Rovíncia de Sardenya de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Q. Enni.
Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts Una vegada dividit l'exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles parts que pertanyen als Menapis; envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba al costat dels aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants... Continuar leyendo "Tarquini prisc" »

La Domus Romana: Arquitectura i Vida Quotidiana

Originalment, els romans vivien en cabanes de forma rodona, però amb el contacte amb els etruscs van començar a construir cases de forma rectangular amb una obertura al centre i sense finestres que donessin al carrer. Les domus podien ocupar entre 450 i 3.000 metres quadrats. Tot i que eren cases per a una sola família, també hi vivien esclaus i clients, per la qual cosa podien tenir molts habitants.

Estructura i Espais Clau de la Domus

L'Entrada: Vestibulum i Fauces

Al vestíbul que separava la casa del carrer hi havia la porta d’entrada, que dividia el passadís en dues parts: el vestibulum, abans de la porta, i les fauces, després de la porta. L’entrada estava decorada per mostrar el poder... Continuar leyendo "La Domus Romana i l'Evolució d'Empúries: De Colònia Grega a Ciutat Romana" »

Ovidi, el poeta desterrat

Ovidi va viure en l’època de l’emperador August, però mai va formar part del Cercle literari de Mecenes, sinó que va pertànyer al cercle literari de Messala.
Va conèixer altres poetes de l’època com Tibul i Properci, eren poetes elegíacs I les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims, com ara la Pena, el dolor, la tristesa, l’enyorament... Tibul escrigué quatre llibre D’elegies on expressà l’amor que sentia per Dèlia (Diana) i Nèmesis (deessa Venjança).
Properci va escriure elegies sentimentals, en les quals plasmà el seu amor per Cíntia i una sèrie d’elegies nacionals. Ovidi juntament amb Virgili foren els Poetes més rellevants d’aquesta època.

La vida i les Obres

Publi

La historiografía es el género en prosa más importante de la literatura romana por el número, calidad y variedad de obras. Esto se debe a que los romanos utilizaron la historia como instrumento político y no dudaban en manifestar sus propias opiniones en sus escritos. El historiador más antiguo fue M. Porcio Catón. Su obra “Orígenes” trataba sobre la historia de Roma y de Italia desde los tiempos primitivos. Posteriormente, en la época de la república a la par que empezaba el siglo I. A.C nacía Julio César. Desempeñó un importante papel en la historia política y militar de su época. Constituyó con Craso y Pompeyo un trío de líderes políticos, conocido como “primer triunvirato”. Dominaron Roma hasta que César, tras... Continuar leyendo "Oradores famosos de Roma" »

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

1. Documentació general

• Nom: Casa del Poeta Tràgic
• Autor: Desconegut
• Època: Segle I a.C.
• Material: Pedra
• Tècnica del mosaic: Opus tessellatum
• Tècnica de la pintura: Fresc

2. Anàlisi formal

La Casa del Poeta Tràgic, una domus, tenia dos pisos, però només s'ha conservat la planta baixa. Les diferents dependències s'articulen al voltant de dos grans espais: l'atrium, que és un pati tancat, i el peristil, un pati envoltat d'un pòrtic de columnes que es troba a la part posterior de la casa on hi havia el jardí. Als dos costats de l'entrada hi havia dues sales que s'obrien a l'exterior, les tabernae.

A la domus s'entrava per un corredor, el vestibulum, que porta a l'atri. Aquest era un espai amb una obertura al... Continuar leyendo "Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Anàlisi i Context Històric" »

El Teatro Romano

El teatro es un género con influencias tanto griegas como itálicas. Una característica propia es su apertura a todos: no había que ser culto, todos disfrutaban. Solo podían actuar varones. La herencia itálica y el influjo griego (que eran grandes amantes) nos han dejado cosas como la visión moralizante y las tipificaciones.

Comedia Romana

Dentro de la comedia romana, distinguiremos la Fábula Palliata, que eran copias de obras griegas, no originales. Usaban la contaminatio, el acto de introducir sus propios toques a las obras.

Estructura de la Comedia

• Didascalia: Título y nombre del autor.
• Argumento
• Prólogo
• Diverbia: Partes dialogadas en verso.
• Cantica: Partes que eran cantadas por los actores.

Plauto

Fue el más popular. Fue... Continuar leyendo "Legado Literario de la Antigua Roma: Teatro, Sátira, Epigrama y Fábula" »

La comèdia romana: Plaute i Terenci

L'elegia és un gènere poètic que té com a objectiu expressar sentiments íntims, aquells que fan referència a l'amor i al desamor. Estan formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Des del segle XVI fins avui el mot elegia s'usa per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, enyor, lamentació, etc.

Va viure època emperador August i va pertànyer al cercle literari de Messala, grup allunyat objectius polítics d'August. Les seves composicions expressaven sentiments més íntims, com ara la pena o el dolor…

Entre tots ells, destaca Ovidi juntament amb Virgili com els poetes més rellevants d'aquella època.

Vida i seves obres

Va... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Autors i Obres Clau" »