Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Personatges de la Comèdia Romana

Personatges Principals

• El vell (senex): Pare estricte amb fills i esclaus, furiós i, de vegades, avar. Normalment és objecte de burla.
• La matrona (matrona): Mare de família amb connotacions negatives. Té mal caràcter, és capriciosa i malgasta els diners.
• El jove (adulescens): Protagonista de les comèdies plautines, enamorat d'una cortesana o d'una noia de bona posició. Sovint, l'esclau és qui controla l'acció.
• La jove (virgo): Cortesana o jove donzella. La seva aparició és limitada, però l'acció transcorre al seu voltant. Si és cortesana, Plaute la presenta plena de vicis, però enamorada.
• L'esclau (servus): Vertader protagonista de les comèdies de Plaute. És llest, murri, desvergonyit, mentider

L'Oratòria Romana

Orígens i Evolució

Abans de Ciceró, és a dir, abans del segle II a.C., l'oratòria romana és pràcticament desconeguda. Entre els segles III i II a.C. van viure els primers oradors pertanyents al gènere de les laudationes funebres, discursos pronunciats en els funerals pels familiars del difunt i que després es conservaven.

Consolidació al Segle II a.C.

Al segle II a.C., l'oratòria romana es consolida gràcies a la influència grega.

Oradors Destacats

Els oradors que destaquen són Porci Cató, que representa la consciència moral de l'època, i Corneli Escipió, que representa la impregnació de la cultura romana per la grega.

L'Època de Ciceró

En l'època de Ciceró, degut a problemes sociopolítics, l'opinió pública... Continuar leyendo "L'Oratòria Romana: Història, Ciceró i Tècniques" »

Declinació Llatina: Imparisíl·laba (-IOR-IUS)

Declinació Llatina: Parisíl·laba

Excepcions en la Declinació Llatina

Cas especial: ARX-ARCIS (Imparisíl·laba amb declinació parisíl·laba)

Alguns substantius imparisíl·labs, com ARX-ARCIS (Nom. Sg. / Gen. Sg.), es declinen seguint el patró dels parisíl·labs. Altres exemples inclouen terminacions com:

• -us / -oris
• -us / -eris
• -ter / -is
• -men / -is
• -ut / -is

Sintaxi del Comparatiu Llatí

1. Primer terme en nominatiu o acusatiu + adjectiu en grau comparatiu + QUAM + segon terme en el mateix cas que el primer + verb.
2. Primer terme en nominatiu o acusatiu

Concepto de Romanización y Fases de la Conquista de Hispania

La Romanización comienza con la conquista de Hispania. La Conquista (218-19 a. C.) fue un periodo que culminó siete siglos después, durante el cual Hispania se convierte en una provincia romana. Representó un intento de organizar la Península como un conjunto coherente bajo el poder político de Roma y bajo unos principios comunes. Los orígenes de la conquista están en las Guerras Púnicas.

Fases de la Conquista

1. Ocupación del litoral mediterráneo (218-205 a. C.): Su objetivo era privar a Aníbal de sus bases en Hispania. Se produjeron enfrentamientos con los pueblos ibéricos.
2. Sometimiento de la Meseta (205-133 a. C.): Roma se enfrenta a los Lusitanos, que realizaban incursiones

1ªConjugación

Indicativo

Presente (Como)

-o

-as

-at

-amus

-atis

-ant

Pretérito Imperfecto (Comía)

-abam

-abas

-abat

-abamus

-abatis

-abant

Futuro Imperfecto (comeré)

-abo

-abis

-abit

-abimus

-abitis

-abunt

Pretérito Perfecto (he comido, comí)

-avi

-avisti

-avit

-avimus

-avistis

-averunt

Pretéricto Pluscuamperfecto (había comido)

-averam

-averas

-averat

-averamus

-averatis

-averant

Futuro Perfecto (habré comido)

-avero

-averis

-averit

-averimus

-averitis

-averint

Subjuntivo

Presente (coma)

-em

-es

-et

-emus

-etis

-ent

Préterito Imperfecto (comiera)

-arem

-ares

-aret

-aremus

-aretis

-arent

Pretérito Perfecto (haya comido)

-erim

-eris

-erit

-erimus

-eritis

-erint

Pretérito Pluscuamperfecto (hubiera o hubiese comido)

-issem

-isses

-isset

-issemus

-issetis

-issent

3. LAS CONSTRUCCIONES CON PARTICIPIOS.

Los participios son adjetivos verbales, pueden ser adyacentes de un sustantivo o estar a su vez sustantivados. No dejan de ser verbos y pueden tener sus propios complementos e incluso pueden formar construcciones absolutas.

ESTRUCTURA DE ESTAS CONSTRUCCIONES EN LATIN

La posicion de participio concertado.

1. La construccion de participio concertado es una aposicion de una palabra de su oracion principal.

2. El participio concierta en genero numero caso con la palabra de la que es aposicion.

3. Puede tener complementos.

4. La raduccion del participio es bastante variable.

El participio o ablativo absoluto.

1. Esa construccion equivale a una subordinada advervial.

2. Se compone de dos elementos imprescindible.

Fonts d'inspiració de l'Eneida

Homer: L'Eneida s'inspira en les dues obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. Nevi i Enni: Aquests poetes ja es remunten a la llegenda d'Eneas perquè tracten, a les seves obres, els temps llegendaris de Roma. Mitologia i passat llegendari: Virgili es va servir de la mitologia i de la tradició llegendària per escriure aquesta gran epopeia.

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró neix l'any 106 a.C. Als 25 anys va debutar al fòrum i l'any següent es va atrevir a defensar Roscio d'Amèrica en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 62 a.C. va ser elegit cònsol. L'èxit més gran del seu consolat va ser denunciar la conjuració de Catilina. En aquesta ocasió va pronunciar... Continuar leyendo "Fonts d'inspiració de l'Eneida i la figura de Ciceró" »

Tit Livi Nascut a la ciutat de Padua, al nord d'Itàlia, l'any
59 aC, o el 64 aC segons alguns estudiosos, es va dedicar a l'estudi de la filosofia i de la retòrica. Va anar a viure a Roma, on va entrar en els cercles íntims de la família d'August, fins al punt que va ser professor de Claudi, el qual més tard també arribaria a ser emperador. Va morir a Padua l'any 17 dC,

tres anys després de la mort d'August. Tit Livi va redactar una història de Roma començant des dels seus orígens Ab urbe condita libri. Estava composta per cent quaranta-dos llibres, pero tan sols ens han arribat els llibres de l'1 al 10 i del
21 al 45. L'obra començava explicant els antecedents de la fundació de la ciutat, l'arribada d'Eneas a Itàlia i la fundació

Se entiende por oratoria el arte de bien decir, de embellecer la expresión, de dar al lenguaje escrito o hablado la posibilidad de conseguir los objetivos de todo buen orador: persuadir, conmover (docere, movere). Las distintas asambleas en que se basaba su sistema político y judicial hacían que la facilidad de palabra (facundia) fuera una cualidad imprescindible para triunfar en el foro, ya como abogados, ya como políticos.

La Oratoria en la Antigua Roma

De la oratoria anterior a Cicerón tenemos una información bastante completa que nos proporciona él mismo en su obra titulada Brutus, donde nos ofrece una historia de la oratoria romana, sus figuras más sobresalientes y las escuelas más en boga en aquellos tiempos. Apenas conocemos los... Continuar leyendo "El Arte de la Oratoria: Historia, Técnicas y Figuras Clave" »