Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ciceró i Horaci: Obres, Retòrica i Tòpics Literaris Romans

Latín3,81 KB

Marc Tul·li Ciceró: Oratòria i Tractats

Les Oracions

La tercera oració, també al fòrum, va servir per informar de la detenció dels conjurats. I en la quarta, pronunciada de nou al Senat, decidí la condemna a mort dels conjurats.

Tractats de Retòrica

Ciceró va escriure De l’orador, en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini, dos famosos oradors, i dos joves. En aquesta obra ens diu que tot discurs s’ha de dividir en unes parts molt ben diferenciades:

  • La introducció: Presentació del tema que es vol tractar, part amb la qual l’orador intenta guanyar-se el públic.
  • L’exposició o narració: Dels fets que motiven el discurs.
  • L’argumentació: Amb la qual l’orador aporta arguments que justifiquen la seva intervenció.
  • La conclusió:
...
Continuar leyendo "Ciceró i Horaci: Obres, Retòrica i Tòpics Literaris Romans" »

Anàlisi de l'Obra d'Ovidi: Metamorfosis, Elegies i Exili

Latín4,54 KB

Ovidi, Vida i Obra

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona. Pel que fa a la seva obra, cal destacar l’Art Amatòria, que pel seu contingut eròtic i sensual va molestar l'emperador August.

La major part de les obres d’Ovidi pertanyen al gènere de la poesia elegíaca, composicions poètiques que tracten sobre l'amor. També va escriure poesia èpica.

Obres Poètiques Amoroses i Didàctiques

  • La seva primera obra és un recull de poemes amorosos: les Amores (Amors).
  • Un segon grup d'elegies amoroses, escrites en forma d'epístoles, són les Heroides, escrites per heroïnes mítiques als seus marits.

L’Art Amatòria

L’Art Amatòria és un poema didàctic per a amants, format per tres llibres:

  • Els dos primers estan dirigits als homes, amb consells
...
Continuar leyendo "Anàlisi de l'Obra d'Ovidi: Metamorfosis, Elegies i Exili" »

Virgili: Vida, Obres Clau (Geòrgiques i Eneida) i Llegat

Latín5,77 KB

Biografia de Virgili (70 a.C. - 19 a.C.)

Nascut el 70 a.C. a Mantua i mort a Bríndisi el 19 a.C. Virgili provenia d'una família modesta, tot i que posseïen terres que treballaven i que els van permetre finançar la formació del seu fill. Va romandre solter durant tota la seva vida.

Va iniciar els seus estudis a Cremona i posteriorment es va traslladar a Roma, on es va formar en retòrica i filosofia, decantant-se finalment per la poesia. Després de la Guerra Civil, les terres familiars van ser confiscades pels vencedors.

Obres Poètiques de Virgili

Les Bucòliques (o Eclògues)

Aquesta és la seva primera obra, escrita al voltant dels 28 anys. Consisteix en un conjunt de poemes on els protagonistes són pastors que dialoguen sobre temes socials,...

Continuar leyendo "Virgili: Vida, Obres Clau (Geòrgiques i Eneida) i Llegat" »

Dante, Petrarka eta Boccaccio: Humanismoaren Hiru Zutabeak

Latín2,19 KB

Dante Alighieri: Humanismoaren Aitzindaria

Dante Florentzian jaio zen, XIII. mendearen erdialdean. Bere bizitzako gertakari nagusia 36 urte zituela Beatrice (9 urteko neskatoa) ezagutu izana da, bere bizitzako maitasuna izango zena. Humanismoaz kutsatuta, molde berriak erabiltzen hasi zen idazle hau.

Divina Comedia

Bere obra nagusia da. Poesian idatzia dago eta hiru zati nagusitan banatzen da: Infernuan, Purgatorioan eta Paradisuan. 9 zirkulutan banatuta, infernurako bidea azaltzen du; zirkulu horietan behera doala pertsona errealekin topatzen da. Maitasuna ageri den arren, guztiz idealizatuta dago.

Petrarka: Lehen Humanista Handia

Petrarka Arezzon jaio zen, XIV. mendean. Elizgizona zen eta lehen humanista handitzat jotzen da. Latinez eta Toscanako...

Continuar leyendo "Dante, Petrarka eta Boccaccio: Humanismoaren Hiru Zutabeak" »

Erromatar Literaturaren Generoak: Oratoria, Epika eta Lirika

Latín9,75 KB

Oratoria

Zizeron (K.a. 106-43)

  • Erromak izandako idazlerik onenetakoa izan zen, eta irakasle onenekin hezi zen.
  • Abokatu, pentsalari eta hizlari bikaina izan zen.
  • Bere ibilbide politiko eta judiziala oso bizia izan zen:
    • 25 urterekin lehen prozesu judizialean parte hartu zuen.
    • Hitzaldiei esker egin zen ezaguna, eta horrek ospea zein etsaiak ekarri zizkion.
    • Kontsul zela, Katilinak estatu-kolpea ematen saiatu zen. Zizeron ohartu eta salatu egin zuen.
    • Gerra Zibilean Ponpeioren alde egin zuen. Hark galtzean, Zesarrek barkatu egin zion, baina politikatik urrundu zen.
    • Marko Antoniori aurre egin zion, eta hark hiltzeko agindua eman zuen.
  • Kultura handikoa zen eta hainbat genero landu zituen:
    • Oratoria

      • Ondo hitz egiteko artea da, adierazpena edertzeko eta hainbat helburu
...
Continuar leyendo "Erromatar Literaturaren Generoak: Oratoria, Epika eta Lirika" »

La Épica Romana Clásica: De la Eneida de Virgilio a la Farsalia de Lucano

Latín3,22 KB

La Épica Romana: Orígenes y Obras Fundamentales

La épica es un género literario escrito en verso que narra las hazañas de un héroe individual o colectivo, generalmente vinculado con el pueblo. El poeta asume el papel transmisor, contando las proezas de una forma aparentemente objetiva. Estas narraciones pueden ser ficticias o reales.

La épica surge en Roma en el siglo III a.C. por imitación de la épica griega, con autores no romanos como Livio Andrónico, Nevio o Ennio. Sin embargo, la épica romana tiene rasgos típicamente romanos: el tratamiento de los temas es romano y destaca su carácter nacional, así como la confianza en el destino glorioso de Roma.

Destacan dos obras clave: la Eneida de Virgilio y la Farsalia de Lucano.

La Eneida

...
Continuar leyendo "La Épica Romana Clásica: De la Eneida de Virgilio a la Farsalia de Lucano" »

Evolución de la Historiografía Republicana y el Legado Literario de Julio César

Latín2,51 KB

Historiografía republicana

La historiografía latina nace en el último tercio del siglo III a. C. Hasta el final de la República, existen historiadores que reciben el nombre de analistas. Estos crearon a su arbitrio la historia de Roma y, para hacerla más gloriosa, muchas veces inventaron a capricho o se apropiaron de otras leyendas, exagerando el papel de Roma en los acontecimientos históricos. Se podría decir que la verdad histórica se tergiversaba para satisfacer el orgullo patriótico.

Todas las obras anteriores a César se han perdido, por lo que se puede considerar que la historiografía alcanzó su plenitud con César y Salustio, siendo continuada posteriormente por Tito Livio y Tácito.

Julio César: Vida y Obra

César nació en...

Continuar leyendo "Evolución de la Historiografía Republicana y el Legado Literario de Julio César" »

Mites Clàssics: Deucalió, Narcís i Metamorfosis d'Apol·lo

Latín4,88 KB

Del Caos al Cosmos: Les Quatre Edats de la Humanitat

La mitologia descriu l'evolució de la humanitat a través de quatre edats successives:

  • Edat d'Or: Caracteritzada per la bondat, la civilització i la meravella.
  • Edat de Plata: La qualitat humana va disminuir; es van establir les estacions.
  • Edat de Bronze: Més cruel i propensa a la guerra, encara que no completament criminal.
  • Edat de Ferro: L'època final, on tot era dominat per la maledat.

Deucalió i Pirra: El Nou Inici

Aquesta parella, en quedar sols després d'un gran diluvi, va plorar i va decidir anar al temple de la deessa Temis per pregar-li que creés més humans. La deïtat els va indicar que es posessin d'esquena i llancessin cap enrere els ossos de la seva mare terra (les pedres). Pirra...

Continuar leyendo "Mites Clàssics: Deucalió, Narcís i Metamorfosis d'Apol·lo" »

Evolución del Latín al Castellano: De la Palabra al Significado

Latín7,36 KB

1. Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final y apertura en o de la u final

Latín: annum

Castellano: año, añejo, añal, añada

Cultismos: anual, anualidad, anuario

Derivados: perenne, bienio, trienio, milenio, anuario, anales, aniversario

2. Aperire

Apócope de la -e, sonorización de la labial -p- en posición intervocálica y síncopa de la vocal -e- átona

Latín: aperire

Castellano: abrir

Cultismos: apertura

3. Aurum

Monoptongación de au en o, apócope de m final y la u átona se abre en o

Latín: aurum

Castellano: oro, dorado, oropel, orfebre

Derivados: aurífero, aureola

4. Capillum

Apócope de m final, la consonante sorda intervocálica sonoriza (p>b), la i tónica se abre en e y la u átona

...
Continuar leyendo "Evolución del Latín al Castellano: De la Palabra al Significado" »

Profundizando en la Poesía Épica Latina y la Magnitud de la Eneida

Latín5,01 KB

La Poesía Épica: Definición y Características Fundamentales

La poesía épica se define como un poema narrativo extenso que relata las hazañas y aventuras de héroes notables. Sus cualidades esenciales giran en torno al honor y la valentía.

Temas y Componentes Centrales

  • El tema central a menudo se vincula con las raíces de la tradición oral y el acompañamiento musical.
  • Se relaciona intrínsecamente con el mito, la leyenda y el cuento popular.
  • Se desarrolla en una época pasada de gran relevancia histórica o mítica.

Los componentes típicos de la épica incluyen:

  1. Viajes difíciles y arduos.
  2. Grandes batallas y conflictos bélicos.
  3. Intervención de dioses y elementos mágicos.

La Épica Latina: Orígenes y Métrica

La épica latina surge con fuerza...

Continuar leyendo "Profundizando en la Poesía Épica Latina y la Magnitud de la Eneida" »