Chuletas y apuntes de Historia de Secundaria

La Reconquesta: regnes cristians i expansió als Països Catalans i a la Península (segles VIII-XV)

HistoriaActualizado el 6,54 KB

1. El naixement i consolidació dels regnes cristians (segles VIII-X)

  • Origen: Després de la invasió musulmana (711), la resistència neix al nord.
  • Figura clau: Pelai venç a la batalla de Covadonga (722), fundant el Regne d'Astúries.
  • Evolució: El regne creix, trasllada la capital a Oviedo i després a Lleó, i sorgeix el Comtat de Castella (amb Fernán González).
  • Pirineus: Carlemany crea la Marca Hispànica (barrera defensiva). D'aquí sorgeixen el Regne de Pamplona (Navarra), Aragó i els comtats catalans.
  • Fita catalana: Guifré el Pilós unifica els comtats i Borrell II aconsegueix la independència dels francs (987).
  • Repoblació: S'utilitza la presura (ocupació lliure de terres buides per camperols).

2. L'avanç de la conquesta cristiana

...
Continuar leyendo "La Reconquesta: regnes cristians i expansió als Països Catalans i a la Península (segles VIII-XV)" »

Antzinako Erroma: monarkia, errepublika eta inperioa, laburpena

HistoriaActualizado el 11,79 KB

Antzinako Erromaren Sarrera

Erromaren Aurrekariak

K.a. 1. milurtekoan: Herri ugari bizi ziren Italiar penintsulan, kolonietan antolatuta:

  • Etruskoak: Iparraldean
  • Latindarrak: Erdialdean
  • Greziarrak: Hegoaldean

Erromaren Sorrera (K.a. VIII. mendea)

K.a. VIII. mendean, Tiber ibaiaren ertzean, Zazpi Muinoak izeneko gune batean, Latindarrek Erroma hiria sortu zuten hainbat herrixka elkartuz. Zergatik kokapen hori? Kokapen bikaina zen, hainbat abantaila eskaintzen baitzituen:

  • Babesteko toki egokia zen.
  • Merkataritzarako gune aproposa zen.
  • Tiber ibaia nabigagarria zen.

Erromako Zazpi Muinoak

Erroma hiriaren jatorrizko gunea osatzen zuten muinoak hauek ziren:

  • Kirinal
  • Viminal
  • Eskilino
  • Kapitolio
  • Palatino
  • Zelio
  • Aventino

Erromatar Mundua eta Hedapena

Erromatar zibilizazioa Mediterraneo...

Continuar leyendo "Antzinako Erroma: monarkia, errepublika eta inperioa, laburpena" »

La Crisis de los Misiles de 1962 y la Resistencia Diplomática de Cuba

HistoriaActualizado el 3,45 KB

La Crisis de los Misiles de 1962: Un Punto de Inflexión Global

La crisis de los misiles en Cuba, ocurrida en octubre de 1962, fue un momento crucial en la historia de las relaciones internacionales. Tras la detección de misiles nucleares soviéticos en Cuba, el presidente Kennedy lideró una respuesta que incluyó un bloqueo naval, denominado "cuarentena", para evitar que se recibieran más armamentos en la isla.

Estrategias y Medidas de Seguridad

Esta medida tenía como objetivo prioritario la eliminación de los misiles nucleares. Kennedy desarrolló una estrategia que incluía:

  • Acciones diplomáticas directas.
  • La "cuarentena" con intercepciones navales.
  • Ataques aéreos contra las bases misilísticas en Cuba.
  • La posibilidad de una invasión.

Además,...

Continuar leyendo "La Crisis de los Misiles de 1962 y la Resistencia Diplomática de Cuba" »

Deskolonizazioa: zergatiak, prozesua eta ondorioak

HistoriaActualizado el 12,11 KB

Deskolonizazioaren Zergatiak

1945ean hasia zen deskolonizazioa, hau da, inperio kolonialen parte ziren lurralde gehienek independentzia politikoa lortzeko prozesua.

Deskolonizazioaren Faktore Nagusiak

Metropolien Ahultasuna

Bigarren Mundu Gerrak koloniei ikusarazi zien metropoliak ez direla garaiezinak. Horrez gain, koloniek gerrari ekarpenak egin behar izan zizkioten, bai baliabide naturalak bai tropak.

Gainera, beren lurraldean borroka egin behar izan zuten, metropoliaren etsaien aurka. Gerra hau dela eta, kolonietako biztanleek prestakuntza militarra jaso zuten, eta herriaren zenbait lider sortu ziren, independentziara bidean zeregin erabakigarria izango zutenak.

Mugimendu Nazionalistak

Kolonien okupazio aldian, indigenen eliteak eratzen joan ziren...

Continuar leyendo "Deskolonizazioa: zergatiak, prozesua eta ondorioak" »

Gerra Hotza: mundu bipolarraren historia eta gertaera nagusiak

HistoriaActualizado el 2,2 KB

Gerra Hotza

Kontzeptua

Bigarren Mundu Gerra bukatzean, AEB eta SESB herrialdeen artean sortutako tentsioz betetako nazioarteko harreman eredua izan zen.

Ezaugarriak

  • Superpotentzien sorrera: Politika, ekonomia eta militarki nagusi ziren lurraldeak.
  • Sistema bipolarra: Mundua bi bloke nagusitan banatu zen.
  • Tentsio handia: Bi superpotentzien arteko etengabeko lehia.
  • NBEren esku-hartzea: Bi blokeen arteko tirabirak baretzeko saiakerak.

Protagonistak

  • Mendebaldeko blokea: AEBen buruzagitzapean; Europa, Japonia, Australia, Hego Amerikako herrialde batzuk eta Asiako beste batzuk.
  • Ekialdeko blokea: SESBen agintaritzapean; Ekialdeko Europa, Vietnam, Kuba eta Asiako beste herrialde batzuk.

Prozesua

  • 1945: Alemania SESB, AEB, Frantzia eta Erresuma Batuaren kontrolpean
...
Continuar leyendo "Gerra Hotza: mundu bipolarraren historia eta gertaera nagusiak" »

La Guerra Freda (1947-1991): blocs, orígens i conflictes principals

HistoriaActualizado el 3,14 KB

La Guerra Freda (1947-1991)

La Guerra Freda va ser l'estat de tensió permanent que va caracteritzar les relacions internacionals entre 1947 i 1991. El món es va dividir en dos blocs antagònics:

  • Bloc occidental: sistema polític democràtic i economia capitalista.
  • Bloc comunista: sistema polític totalitari marxista i economia planificada.

Orígens del conflicte

L'inici de la Guerra Freda està vinculat amb la Segona Guerra Mundial. El 1946, Churchill anuncià la creació d'un teló d'acer (influència soviètica sobre els països del centre d'Europa). El 1947 varen començar les tensions entre les superpotències i començà la guerra.

Característiques de la guerra

La guerra es va articular a través dels següents elements:

  • Un sistema bipolar
...
Continuar leyendo "La Guerra Freda (1947-1991): blocs, orígens i conflictes principals" »

Bigarren Mundu Gerraren amaiera eta ondorioak: laburpena

HistoriaActualizado el 3,63 KB

Aliatuen garaipena Europan

Mussolini agintetik kendu eta atxilotu zuten. Alemaniako armadak Italiako iparraldea okupatu zuen eta, Mussolini askatu ostean, estatu faxista berri bat eratu zuen iparraldean. Aliatuekin bat egin ondoren, Italiako gobernuak gerra deklaratu zion Alemaniari. Aliatuek penintsulan aurrera egin zuten, Alemaniako tropek kapitulatu zuten arte, 1945eko apirilean. Mussolini gerrako azken egunetan atxilotu eta hil zuten.

Ekialdeko frontea eta Berlinen erorketa

Stalingradeko Guduaren ondoren, Errusiak aurrera egin eta Errumania, Bulgaria, Polonia, Hungaria, Eslovakia eta Austria askatu zituen, 1944tik 1945era. Aldi berean, aske ziren Frantzia eta Belgika. Hitlerrek eta haren kolaboratzaile batzuek beren buruaz beste egin zuten;...

Continuar leyendo "Bigarren Mundu Gerraren amaiera eta ondorioak: laburpena" »

Bigarren Errepublika: erreformak, 1936ko hauteskundeak eta Gerra Zibilaren aurrekariak

HistoriaActualizado el 6,21 KB

Gaia: Bigarren Errepublika

Primo de Riveraren diktadura amaitu eta Donostiako Ituna sinatu ondoren, gobernu berri bat eraiki behar zen. Bigarren Errepublika 1931ko apirilaren 14an aldarrikatu zen. Erregimen erabat demokratikoa ezarri zen, eta errepublikanoek eta sozialistek babestutako erreforma-programa zabal bat jarri zen martxan. Hala ere, erreforma horiek 1933an zentro-eskuineko koalizioak irabazi ondoren geldiaraziko ziren.

1936ko Hauteskundeak eta Gerra Zibila

1936an Fronte Popularrak hauteskundeak irabazteak altxamendu militar bat eragin zuen, eskuineko alderdiek babestuta, eta altxamendu horrekin batera Gerra Zibila hasi zen.

Behin-behineko Gobernua

Behin-behineko gobernua eratu zuten, Alcalá Zamora buru zela. Gobernuak zenbait neurri hartu...

Continuar leyendo "Bigarren Errepublika: erreformak, 1936ko hauteskundeak eta Gerra Zibilaren aurrekariak" »

Evolución de la libertad religiosa en España: del Concordato de 1851 al franquismo

HistoriaActualizado el 2,79 KB

El Derecho a la Libertad Religiosa en España: Un Recorrido Histórico

De la Restauración a la Segunda República

La etapa que va desde la Restauración hasta la Segunda República se caracteriza por el desmantelamiento de la Iglesia del Antiguo Régimen. Como contrapartida, el Estado se vio obligado a sostener el culto y al clero. El Concordato de 1851 marcó la paz entre Roma y el Estado español. El Estado asumió la responsabilidad de mantener económicamente el culto, promover la enseñanza de la doctrina católica y reconocer derechos a las instituciones eclesiásticas, permitiéndoles adquirir bienes y crear conventos. Roma, por su parte, reconoció la monarquía constitucional de Isabel II y las desamortizaciones de bienes eclesiásticos...

Continuar leyendo "Evolución de la libertad religiosa en España: del Concordato de 1851 al franquismo" »

La esperanza mesiánica judía: visiones del Mesías en la Antigüedad

HistoriaActualizado el 4,33 KB

La Esperanza Mesiánica del Pueblo Judío

La esperanza central del pueblo judío era la llegada del Mesías. Cada grupo tenía connotaciones concretas para él. El pueblo se había quedado sin un símbolo de identidad nacional, anhelando un Mesías a través del cual esperaban un nuevo rey que, con su grandeza, como en los tiempos de David, les devolviera el esplendor y los liberara del dominio romano.

Los diferentes profetas habían anunciado el fin del sufrimiento y la sanación de los enfermos.

Contexto Socio-Político del Pueblo Judío

El pueblo estaba condicionado por dos hechos principales:

  • Política Exterior: El sometimiento a Roma desde la conquista de Pompeyo, marcado por el gravamen económico (impuestos) y la crueldad demostrada por los
...
Continuar leyendo "La esperanza mesiánica judía: visiones del Mesías en la Antigüedad" »