Chuletas y apuntes de Geología de Secundaria

LURRAAREN BARNE EGITURA

Lurra azaleko geruza da; lehenengo etenune sismikoaren edo Mohorovicic etenunearen gainean dago.

MANTUA

Tartean dagoen geruza da; bi etenune sismikoen artean dago eta gutxi gorabehera 2.900 km-ko lodiera du. Mantuaren dentsitatea lurrazalarena baino handiagoa da eta, mantuan zenbat eta sakonago egon, orduan eta altuagoa da tenperatura.

NUKLEOA

Sakonen dagoen geruza da; bigarren etenunearen edo Gutenberg etenunearen azpian dago. Nukleoa 3.471 km-ko erradioa duen esfera bat da eta haren dentsitatea mantuarena baino handiagoa da.

LITOSFERA (azala)

Material zurrunez eta hauskorrez osatuta dago. Horregatik, litosfera bloketan zatituta dago. Bloke horiei plaka litosferiko esaten zaie eta bi motatakoak daude.

MESOSFERA (Mantua)

Tartean... Continuar leyendo "Lurra: Geosferaren Barne Egitura" »

Discontinuidades Sísmicas

Las **ondas sísmicas** que se producen en un terremoto recorren el interior de la Tierra. Debido a las **superficies de separación** que se identifican o localizan gracias a los estudios sismológicos, reciben el nombre de **discontinuidades sísmicas**. Las principales son:

• Discontinuidad de Mohorovičić: Se sitúa entre la corteza y el manto.
• Discontinuidad de Repetti: Separa el manto superior del inferior.
• Discontinuidad de Gutenberg: Separa el manto del núcleo externo.
• Discontinuidad de Lehmann: Separa el núcleo externo del núcleo interno.

La Litosfera

La **litosfera** es la parte más externa de la Tierra. El manto superior está firmemente unido a la corteza, formando un conjunto rígido. Se distinguen dos clases... Continuar leyendo "Geodinámica Terrestre: Estructura Interna, Litosfera y Movimiento de Placas" »

Espainia

Espainia Europako estatu bat da, tamaina ertainekoa eta ipar hemisferioko inguru epelean kokatua.

Erliebea

Definizioa

Lurrazalak dituen formen multzoa da. Lurraren barruko eta kanpoko indarrek sortutako egitura geologikoaren eta horren gainean egindako modelatuen emaitza da.

Ezaugarriak

• Itxura trinkoa.
• Batez besteko altuera handia (600 metrokoa).
• Erliebe menditsua modu periferikoan, Mesetaren inguruan.

Unitate Morfoestrukturalak

Erliebeak dituen formak eta barruko antolaketa (egitura) adierazten dituzte.

Motak

• Zokaloak: Aro primarioan eratutako ordokiak edo goi-ordokiak dira, orogenesi hertziniarraren bidez.
• Mendigune zaharrak: Aro primarioan eratutako ordokiak edo goi-ordokiak dira, orogenesi hertziniarraren bidez.
• Tolestura mendikateak: Aro tertziarioko

Teoria del Big Bang

El model més acceptat actualment per explicar l'origen i l'evolució de l'univers és la Teoria del Big Bang (fa 12.000 a 15.000 Ma). Aquesta teoria postula una gran explosió que va expulsar a l'exterior matèria i energia acumulada en un àtom primigeni.

Formació del Sistema Solar

1. Fa 5.000 milions d'anys: Formació i agitació d'una gran nebulosa primitiva de pols i gas per l'acció d'una ona de xoc d'una supernova propera.
2. Formació d'un gran nucli o protosol: Les partícules van començar a girar i concentrar-se en el centre a causa de l'atracció gravitatòria. A mesura que es va anar concentrant matèria al protosol, la temperatura i la pressió van anar augmentant a l'interior fins a iniciar reaccions termonuclears

A. Anàlisi del cicle de l'aigua

Què representa el dibuix? Explica què succeeix en cada punt.

El cicle de l'aigua

• 1. Evaporació: El sol escalfa part de l'aigua present als mars, als rius, al sòl i a les plantes. S'evapora i es barreja amb altres gasos de l'atmosfera, constituint l'aire.
• 2. Condensació: Quan l'aire està saturat de vapor d'aigua i disminueix la temperatura, no pot contenir l'excés de vapor i aquest es condensa en forma de diminutes gotes líquides o, si la temperatura és molt baixa, se solidifica en forma de petits cristalls de gel. Així es formen els núvols.
• 3. Precipitació: Si les minúscules gotes d'aigua en l'aire i els cristalls de gel assoleixen la mesura i el pes suficient, cauen en forma de pluja, neu o calamarsa.

Límits Divergents: Creació de Nova Escorça

En tectònica de plaques, un límit divergent és la vora que existeix entre dues plaques tectòniques que se separen. Conforme les plaques s'allunyen entre elles, ascendeix nou material del mantell terrestre, creant nova escorça i litosfera.

Fisiogràficament, els límits divergents corresponen a grans serralades muntanyoses submarines anomenades dorsals oceàniques, amb longituds majors a 5.000 km. Són les serralades muntanyoses més llargues que es poden observar a la Terra. En la seva part central, són tallades longitudinalment per nombroses falles normals formant fosses tectòniques, donant lloc a depressions en la cresta del sistema, denominades zones de rift. Just per sota d'aquesta, l'escorça... Continuar leyendo "Límits de Plaques Tectòniques: Divergents, Transformants i Convergents" »

Principis Geològics Fonamentals

Actualisme

Els processos geològics que han format la Terra en el passat són els mateixos que actuen en el present.

Uniformisme

Els processos geològics actuen gradualment al llarg de llargs períodes de temps.

Neocatastrofisme

És el model teòric més acceptat actualment. Reconeix la coexistència de processos geològics lents i graduals amb esdeveniments catastròfics d'intensitat i durada diferents.

Fòssils: Testimonis del Passat

Un fòssil és qualsevol resta d’un ésser viu, o de la seva activitat, que s'ha conservat a la roca mitjançant un procés de mineralització.

Tipus de Fòssils

• Fòssils corporals: Parts de l’organisme totalment mineralitzades (dents, ossos, closques).
• Fòssils químics: Substàncies

Dinámica interna terrestre

La dinámica interna terrestre es la responsable de los grandes relieves terrestres; genera terremotos, volcanes, deformaciones y movimientos isostáticos. Además, puede hacer que en el interior de la corteza se formen nuevos tipos de rocas a partir de las existentes.

El ciclo de las rocas

El ciclo de las rocas es el conjunto de procesos que tienen lugar en la litosfera y provoca la transformación de unas en otras. Se dividen principalmente en:

• Rocas exógenas: Se forman por procesos geológicos externos en la superficie. La energía necesaria procede del Sol. Son las rocas sedimentarias.
• Rocas endógenas: Se forman por procesos geológicos internos en el interior de la Tierra. La energía necesaria procede del calor

Les Roques: Formació i Classificació

Formació de les Roques

Roques Sedimentàries

Es formen per l'acumulació de sediments.

• Formades a partir de: Vent, aigua, etc. (agents erosius).
• Exemple: Roca calcària.

Roques Magmàtiques

Es formen per refredament i consolidació del magma.

• Formades a partir de: Magma.
• Exemple: Granit.

Roques Metamòrfiques

Es formen per l'acció de temperatures i pressions elevades.

• Formades a partir de: Roques exposades a aquestes condicions.
• Exemple: Gneis.

Què és una Roca?

Les roques són agregats de minerals.

Utilitat dels Minerals i les Roques

Aplicacions Comunes

• Roques calcàries: Fabricar ciment.
• Roques argiloses: Elaborar maons.
• Sorres i graves: S'utilitzen com a àrid.
• Carbó i petroli: Font d'energia.

Preguntes sobre Utilitats

A.