Diferencia la litosfera i mantell sublitosferic

El Gradient geotèrmic:

Augment de la Tº cap al centre de la Terra.

Valor mitja:

3ºC cada 100m de profunditat, hi ha zones que varia.

Causa:

calor interna de la Terra. La major part és calor residual de fa 4.000 milions d’anys. En aquella època el planeta esta sotmès a tres processos que generaven calor:
-
Els impactes dels meteorits, l’e.Cinètica es convertia en e.Termica.
-La desintegració d elements radioactius, que produeixen partícules subatòmiques, que en topar amb els àtoms dels costats augmenta l’e.Termica.
-Decantació dels materials mes densos, cap al nucli terrestre va començar quan el planeta ja s’habia començat a fondre, un cop iniciat va provocar molta mes calor a causa del fregament dl ferro dos en travessar els materials rocosos.

Formació de capes:

quan la terra gairabe es va fondre, els materials es van ordenar x densitats: el ferro va formar el nucli a sobre van quedar materials rocosos del mantell i sobre va començar a formar-se l’escorça, com a capa final de roques denses. Els gasos que es van despendre de les roques foses es van acumular a la superfície i van formar la atmosfera. El vapor d’aigua es va condensar i va formar els oceans i l’ hidrosfera.

Composició i estructura de la Terra: Escorça:

Continental:

30-70km forma les masses continentals i esta composta per granit. Algunes zones estan cobertes de roques sedimentaries i de sediments sense consolidar.

Oceànica:

10km forma els fons oceànics composta de basalt i gabre.

Mantell:

Superior:

des de la base de l’escorça fins 670km profunds.

Inferior:

Dels 670km fins 2900km on està la superfície del nucli.

Nucli:

Extern:

des de 2900km als 5150, es torba en estat líquid. Correns de convecció molt forts que provoquen el camp magnètic terrestre.

Intern:

esfera de 1220km radi sòlid.

Discontinuïtats sísmiques:

-
Discontinuïtat de Mohorovicic:entre l’escorça i el mantell, 30-70km
-Discontinuïtat de Repetti: separa el mantell superior del inferior. 670km
-Discontinuïtat de Gutenberg:  Separa el mantell del nucli estern. 2900km
-Discontinuïtat de Lehman Separa el nucli extern del intern. 5150km

Litosfera:

part mes externa del mantell superior esta fermament unida amb l’escorça, formant un conjunt compacte.

Continental:

formada per escorça continental i par del mantell superior. Pot arribar 300km d gruix Oceànica:
construïda per escorça oceànica i part del mantell superior. Menys de 100km d gruix velles 20km joves.

Plaques litosfèriques:

A les dorsals oceàniques, el mantell sublitosfèric està a la superfície.

-Litosfera oceànica

+90% massa son roques basàltiques. Roques metamòrfiques pobres en quars. El basalt és una roca densa. La litosfera oceanica es pot enfonsar en el mantell. Es desplaça activament, ja que forma part dels correns de convecció del mantell.

-Litosfera continental:

+85% massa son roques granítiques, volcàniques riques en quars y sedimentàries. El granit i les roques riques en quars son poc densos. La baixa densitat de l’escorça continental impedeix que aquesta litosfera es pugui enfonsar en el mantell. Es desplaça passivament empesa per la litosfera oceànica o arrossegada pels correns de convecció.

Plaques:

Oceanica:

estan compostes únicament per litosfera oceanica.

Continentals:

estan compostes per litosfera continental Mixtes:
contenen litosfera continental i oceanica.

Moviments raltius a les vores de les plaques:

son zones on dues o mes plaques entren en contacte i interactuen entre elles, origina una activitat geologica intensa que pot ser vulcanisme, sismisitat, etc, son moviments relatius.
Divergent> constructiva> Dorsal oceànica >Sismicitat moderada, vulcanisme intens, expansió del fons oceànic.
Convergent> Destructiva(destrueix litosfera oceànica)> zona de subducció> sismicitat intensa, vulcanisme, formació de relleus volcànics.
Convergent> De col·lisió(hi ha col·lisió entre continents) orogen de col·lisió> Sismicitat, plegament de les roques, formació de relleus.
De lliscament> Passiu> Falla transformant> Sismicitat.
Vores constructives son les dorsals oceàniques. Característiques:
-El vulcanisme produeix grans volums de basalt, que origina nova escorça oceànica. Aquesta escorça queda adherida a la part mes superficial del mantell i forma una litosfera prima
-Son xones de fractura de milers de km de long, que el material calen del mantell surt a la superfície i origina una intensa activitat volcànica fissural.
-Els correns de convecció divergents produeixen esforços distensius que tendeixen a separar els dos flancs de la fractura, de manera que aquesta generalment queda oberta i afavoreix la sortida continua del magma basàltic.
-La pressió que fa el magma des de l’interior aixeca les dues cores de la fractura, que dormen ralleu de la dorsal. Entre les vores queda la depressió ocupada per la fractura que se’n diu rift.
En la zona de rift, l’escorça es prima i esta molt fracturada. L’aigua s’hi filtra fàcilment, però quan entra en contacta amb les roques incandescents situades a pocs metres de profunditat es expulsada a una temperatura molt alta i forma sortidors hidrotermals.

Vores passives. Les falles de transformació

Les dorsals son fractures discontinues i zigazages; es freqüent que una dorsal interrompi i continuï uns cuants km mes a l’esquerra o la dreta. En aquest cas l expansió del fons oceànic fa apareixia una sona de lliscament falla de transformació, genera forta sismicitat.

Vores destructives. Les zones de subducció:

en aquestes zones la lit oceànica es doblega i s’enfonsa en el mantell. Per això son zones de destrucció de lit oceànica. La placa subdocent sempre es oceànica i la cavalcant sempre es manté a la superfície pot ser oceànica o continental. Es produeixen processos similars:
-Es destrueix litosfera oceànica
-La força d’empenyiment de la placa subdocent origina sismicitat intensa.
-Es produeix magmatisme per la fusió del basalt de la placa subdocent.
-El basalt dos es mes lleuger que els materials que l’envolten i en ascendir genera orògens tèrmics tant en els marges continentals com el l’oceà.
-Es produeix metamorfisme per l¡increment de la pressió i de la temperatura.

Vores de col·lisió. Els orògens de col·lisió

Quan coincideixen dues plaques continentals, una queda encavalcada sobre l’altre i el moviment convergent s’atura. Processos:
-El gruix de la lit.Continental augmenta a causa de la superposició d ambdues plaques.
-Els sediments acumulats entre les dues plaques abans de col·lidir queden deformats, fracturats i apilats sobre la zona de sutura entre les dues plaques, formant un relleu que rep el nom d’orogen de col·lisió.
-Te lloc un ascens isostàtic de l’orogen per l’empenyiment que fa el mantell sobre la litosfera engruixida.
-La compressió a causa del xoc del fragment entre ambdues plaques produeix magmatisme i metamorfisme. S’originen emplaçaments dels plutons granítics.
-La col·lisió provoca en totes dues plaques grans fractures que causen una forta sismisitat.

La dinàmica interna de la Terra l’activitat interna de la Terra es Déu a la gran quantitat d’energia tèrmica acumulada a l’interior, la qual cosa produeix moviments convectius.

Moviments de convecció:

consisteixen en correns ascendents i descendents a l’interior d un fluid es torna inestable pk la part superior es mes densa i tendeix a enfonsar-se, mentres que la part inferior es menys densa i tendeix a surar. La inestabilitat dels correns s’origina quan el fluid es escalfat per baix. El fluid calen s’expandeix , en disminueix la densitat i tendeix a surar en un medi mes dens formant correns ascendents, mentre que el que esta mes amunt a la vegada mes fred amb mes densitat tendeix a enfonsar-se de manera que forma els corren descendent.
Manifestació de la convecció:
-Magmatisme terrestre:
son violents correns de convecció que agiten el ferro liquid del nucli ex a elevades Tº electrons del ferro es desprenen i en ser arrossegats pels correns de convecció originen correns elèctrics que causen el camp magnètic

-Moviments de continents:

Son provocats pels moviments convectius que tenen lloc al mantell terrestre.
-

Vulcanisme:

La calor transportada de la base del mantell dins la part superficial de la Terra dóna lloc a les serralades volcàniques més actives del planeta:

Dorsals oceàniques

En les zones de subducció, on els corrents de convecció se submergeixen un altre cop, es produeix la fusió del material de l’escorça arrossegat cap a l’interior del mantell, la qual cosa origina vulcanisme, encara d una manera diferent.
-

Sismicitat

Els moviments dels continents i dels fons oceànics provoquen grans factures a la litosfera, i el moviment dels diferents blocs produeix forts terratrèmols.
Les zones de subducció presenten act sísmica.
-

Segregació de materials per densitats

 Com que el mantell esta en moviment ct els materials menys densos van sent portats cap a la superfície, on difícilment es poden tornar a enfonsar. Es així com s’ha originat l’escorça continental.
També ha estat aquest l’origen de l’atmosfera i de la hidrosfera terrestres, ja que el vulcanisme llença grans quantitats de gasos, una part dels quals es vapor d’aigua.