Chuletas y apuntes de Geología de Formación Profesional

L’ATMOSFERA.

Processos a L’atmosfera

1.Concepte, estructura, composició i funcions De l’atmosfera

L’atmosfera és L’embolcall gasós del nostre planeta.

+ altura, - concentració de gasos.

Tenen 5 capes:

exosfera: del final de la termosfera fins l’espai.

Termosfera: on hi ha més radiació solar, temperatures Elevades, es desintegren molts meteorits.

Mesosfera: temperatura descendeix fins -90, formen Núvols de cristalls de gel, turbulències.

Estratosfera: major concentració d’ozó, filtra raigs Ultraviolats perjudicials per la vida.

Troposfera: té el major percentatge de gasos Imprescindibles per a la vida.

Funcions de l’atmosfera:

-Filtra, gràcies a l’ozó de l’estratosfera, les Radiacions solars ultraviolades.

-Evita grans contrastos... Continuar leyendo "Climes freds" »

También llamado ciclo geodinámico, dicho ciclo es un conjunto de procesos por el cual los materiales de la tierra cambian y trata de explicar la transformación de los materiales geológicos. Este se relaciona con el ciclo de erosión y con la tectónica de placas, a unas escalas temporales superiores a la humana. Se producen diversas etapas, donde aparecen formaciones de diversas rocas. En la primera etapa aparece la formación de rocas ígneas, debido a que el magma se enfría y se solidifica en forma de cristales entrelazados. Estas rocas pueden formarse como materiales intrusivos, que penetran en otras rocas más antiguas a través de grietas profundas bajo la superficie terrestre antes de enfriarse y comprenden rocas cristalinas, o

,9

1. ERLIEBEAREN SORRERA

1.Lur planeta geologikoki altiboa da. Barnealdean duen beroaren ondorioz eta  Eguzkiaren energiak atomosferarekin eta hidrosferarekin elkarrekintzan jardutearen ondorioz gertatzen da aktibitate hori, eta etengabe aldatzen du Lurraren gainazalaren itxura. 

Erliebea lurraren gainazalean ikus daitezkeen forma eta gorabehera geografikoen multzoa da. Aktibitate geologikoak modelatzen du erliebearen itxura, bai barne prozesuen bidez, bai kanpo-prozesuen bidez.

Lurraren barne dinamikak sortzen ditu egitura geologiko handienak; esatebaterako, mendikate handiak -plaken tektonikaren ondorioz sortuak-Horrez gainera, ozeanotekoa uharte bolkanikoak eta sumendi kontinentalak ere lurraren barne-dinamikaren ondorioz sortzen dira.

Lurrarekanpo-

Atmosfera:

• Atmosfera reductora - Amb molt poc oxigen.
• Troposfera - Es troben els nuvols.
• Efecte hivernacle - Evita els grans contrastos tèrmics.
• Mesosfera - Conté l'1% del total de gasos.
• Atmosfera Oxidant - Més d'un 20% d'oxigen.
• Estratosfera - Presenta la capa d'ozó.
• Ionosfera - Arriba fins als 600 km d'alçada.
• Homosfera - Barrejada per turbulències.
• Estratopausa - Separa la mesosfera de l'estratosfera.
• Atmosfera - Capa de gasos que envolta la Terra.

Temperatura Atmosfèrica:

• Radiacions Ultraviolades - longitud d'ona curta.
• Albedo - Radiació solar reflectida.
• Raigs UV - Són absorbits per la capa d'ozó.
• Raigs infrarojos - Són absorbits per el CO2.
• Moviment de rotació - Al voltant de l'eix de la Terra.
• 15ºC - Temperatura mitjana de la Terra.
• -27ºC

La teoría de Alfred Wegener[editar]

La teoría de la deriva continental fue propuesta originalmente por Alfred Wegener en 1912, quien la formuló basándose, entre otras cosas, en la manera en que parecen encajar las formas de los continentes a cada lado del océano Atlántico, como África y Sudamérica, de lo que ya se habían percatado anteriormente Benjamín Franklin y otros. También tuvo en cuenta la distribución de ciertas formaciones geológicas y el registro fósil de los continentes septentrionales, que manifestaba que habían compartido floras y faunas en tiempos geológicos anteriores. Con estos datos, Wegener conjeturó que el conjunto de los continentes actuales estuvieron unidos en el pasado remoto de la Tierra,... Continuar leyendo "Placas litosfericas de Japón" »

Cúspides: Estructures en forma de piràmide quadrangular amb la base soldada al cos de la dent.

Tuberculs supernumeraris: Són prominències o petites cúspides ubicades a la corona dentària.

Solcs: Corresponen a interrupcions en la superfície dentària excavades en l'esmalt.

Fosses: Excavacions irregulars i profundes que els solcs.

Depressions: Cavitats àmplies i poc profundes que poden o no estar delimitades.

Extrems marginals: Eminències allargades de secció triangular que apareixen en les cares oclusals o en les palatines o linguals de les dents amb extrem incisal.

Arestes: Es troben delimitant les diferents facetes d'una cúspide.

Crestes: Relluït definit i voluminós similar a les arestes però de majors dimensions.

Canal radicular: Depressió... Continuar leyendo "Estructures dentàries i les seves característiques" »