Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

La funció de Déu en la filosofia cartesiana

Descartes, després d'aplicar el dubte metòdic, arriba al primer principi: el cogito. Això el porta a analitzar el pensament i, amb ell, els diferents tipus d'idees. Així doncs, distingeix tres tipus d'idees: adventícies, factícies i innates. Aquestes últimes són idees que, segons el propi Descartes, posseeix per si mateix, i la raó té predisposició natural a formar-les. Entre aquestes idees innates descobreix la idea de perfecció-Infinit que identifica immediatament amb la idea de Déu, per això conclou que la idea de Déu és una idea innata. Com ja hem dit, l'intent de demostrar l'existència de Déu, per no caure en el solipsisme i poder així fonamentar la realitat extramental, ja... Continuar leyendo "La funció de Déu en la filosofia cartesiana: arguments i implicacions" »

Demostració de l'existència de Déu

Per demostrar l'existència de Déu s'empren cinc arguments:

1. Argument de la idea d'infinit.
2. Argument de la contingència.
3. Naturalesa i propietats divines.
4. Argument ontològic.
5. Coneixement de Déu i de l'ànima.

Els cinc arguments detallats

1. Argument de la idea d'infinit

L'home concep Déu com un ésser infinit, independent, summament intel·ligent, summament poderós, creador de totes les coses. Aquesta idea no pot sorgir del Jo, perquè no té aquestes característiques, i fins ara és la certesa que tenim. Totes les idees tenen una causa, no sent possible que l'efecte sigui major que la causa; per tant, és necessària l'existència de Déu com a causa d'aquesta idea que es troba en la ment del Jo.

2. Argument

L'Imperatiu Categòric de Kant

Kant afirma que l'imperatiu moral és categòric. Això és «el deure pel deure», la qual cosa implica un principi moral amb les característiques següents:

1. Categòric: ja que es tracta d'un judici que no depèn de cap condició.
2. Autònom: la voluntat humana es determina a si mateixa en obrar.
3. A priori: està mancat de continguts concrets; la bondat o malícia dels actes depèn només de la voluntat pura.
4. Objectiu: perquè es tracta d'una norma universal i necessària per a tots els homes.

L'Ètica Formal Kantiana

L'ètica kantiana, a diferència de les ètiques materials, és formal. Això vol dir que les lleis morals són estructures buides de contingut, perquè no ens diuen el que estem obligats a fer en cada cas,... Continuar leyendo "Filosofia Moral i Política: Kant (Imperatiu Categòric) i Marx (Alienació)" »

La Llibertat Absoluta i les Nostres Limitacions

La llibertat absoluta és la capacitat de fer o ser qualsevol cosa. Quan partim de les nostres limitacions, la llibertat comença a tenir interès. Es pot pensar que aquests factors limiten les possibilitats i condicionen la nostra vida, però no la determinen; cadascú decideix lliurement com reaccionar davant les seves circumstàncies.

Determinisme i Indeterminisme: L'Ètica de la Llibertat

Des de l'ètica, assumim que cadascú és l'amo de si mateix. Partim d'una llibertat interior que ens permet imaginar diferents models d'acció o d'actitud i triar entre elles de manera conscient i voluntària. Tot el que fem és responsabilitat nostra; haurem d'assumir els resultats i conseqüències de les... Continuar leyendo "Filosofia de la Llibertat i la Felicitat: Cínics, Estoics i Epicur" »

1. Exigències de justícia per a tota persona

Els drets humans són exigències elementals que pot plantejar qualsevol ésser humà perquè se'l reconegui com a persona. Per exemple: un ésser humà pot exigir que no se'l maltracti. En definitiva, tota persona és digna del màxim respecte i consideració.

Característiques dels drets humans

Els drets humans expressen les condicions considerades més bàsiques que s'han de complir perquè qualsevol ésser humà pugui desenvolupar-se i portar una vida digna de persones. Com que són tan necessaris, els drets humans es diu que són:

• Universals: S'han de reconèixer a tots els éssers humans, sense excloure'n cap. Tot ésser humà ha de ser tractat com un igual.
• Preferents: En el sentit que, quan

DESARROLLO CEREBRAL:La corteza cereblar es la base biologica de1inteligencia y capacidad xra el aprendizaje sin precedntes.INMADUREZ:Carecemos de cualidades fisicas xra la supervivncia,n tenemos instints y las crias umanas sn incapaces de valrse x si msmas durant muchos años.La inmadurez y el desvalimiento frente al medio son bases biologicasde1sociabilidad.//MORAL-NORMAS-VALORES:Conjunto d nrmas y valres q gian la cnducta d los miembrs d1sociedad,frma part de la cultura y sociedad. -Reglas d cndcta q detrminan lo q ay q hacr o no hacer,señalando acciones buenas o malas,ej''n mataras'' -Cualidads q predicams d las prsons y d sus cnductas.·se predicn solamnt d prsons y d sus accions xq solo ls humans soms librs y rsponsabls de lo q acms,precicn... Continuar leyendo "Respuestas examen de etica" »

Comparativa Filosòfica: Aristòtil i Plató

Antropologia i Psicologia: La Unitat de l'Ésser Humà

Aristòtil afirma que l'ànima no pot existir sense el cos; la matèria és el cos i la forma és l'ànima. Si no hi pot haver cap forma sense matèria, Aristòtil es desmarca un cop més del dualisme platònic en remarcar la unitat substancial de l'ésser humà. Per a ell, l'ànima no és, com en Plató, un esperit pur que la matèria contamina, sinó el principi vital que mou el cos i el fa funcionar.

Aristòtil fa servir un criteri biològic i distingeix tres tipus d'ànimes:

• Ànima vegetativa: La seva funció és proporcionar aliment, créixer i reproduir-se.
• Ànima sensitiva: Afegeix al nivell anterior la sensibilitat i el moviment.
• Ànima intel·lectiva:

Alma y cuerpo: Res Cogitans y Res Extensa

Descartes afirma que ha encontrado una primera certeza, una verdad de la que es imposible dudar: piensa y, por tanto, existe. Esto solo demuestra que es una sustancia cuya esencia es pensar, una “cosa pensante” (“res cogitans”), pero no implica que su cuerpo y el mundo que le rodea también existan. Pues, “podía fingir que no tenía cuerpo y que no había mundo ni lugar alguno en el que me encontrase, pero no podía fingir por ello que no existía”, ya que del hecho mismo de dudar se seguía que existía. Concluye que es una sustancia cuya esencia es pensar, una sustancia pensante o “res cogitans”. Si Descartes ha demostrado que para existir no necesita de lugar alguno ni depende de... Continuar leyendo "Descartes: Res Cogitans, Res Extensa y la Existencia del Mundo" »

Karl Marx (1818-1883)

El pensamiento de Karl Marx (1818-1883) se fundamenta en conceptos clave como la alienación y la ideología, influenciado por diversas corrientes intelectuales de su época.

Influencias Clave en el Pensamiento Marxista

• La filosofía clásica alemana (Hegel, Feuerbach).
• La economía política inglesa (Adam Smith, David Ricardo).
• Los socialistas utópicos franceses.

Caracterización del Sistema Marxista: Materialismo Histórico

El sistema de Marx se caracteriza por el Materialismo Histórico, una aplicación de las leyes del Materialismo Dialéctico al devenir histórico, observadas desde una perspectiva materialista. La historia se define como el proceso de la lucha de clases sociales.

Punto de Partida: La Praxis

El punto de partida... Continuar leyendo "Marxismo Esencial: Alienación, Ideología y Praxis en la Obra de Karl Marx" »

Contextualización y Legado Filosófico de David Hume

1. Contextualización en la Obra de Hume

   David Hume nació en Edimburgo a principios del siglo XVIII (en 1711). Tras finalizar sus estudios, pasó varios años en Francia, donde redactó el Tratado sobre la naturaleza humana. En esta obra, abordaba temas fundamentales como el entendimiento, las pasiones y la moral. Sin embargo, el libro no alcanzó el éxito esperado debido a su extensión y a las fuertes críticas recibidas por parte de los racionalistas.

   Posteriormente, Hume intentó obtener una cátedra en la Universidad de Edimburgo, pero no lo consiguió. Hacia mediados de siglo (en 1748), publicó la Investigación sobre el entendimiento humano, donde resumía y actualizaba sus teorías