Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

Comparació Descartes i Plató

Comparació Descartes i Plató: A continuació realitzaré la comparació entre dos grans filòsofs de la història de la filosofia: Plató i Descartes. En primer lloc, tots dos defensen el dualisme, tot i que ofereixen explicacions diferents. Plató sosté que l'ésser humà està format per ànima i cos, pel món sensible i pel món de les idees; l'ànima, segons Plató, preexisteix abans de la unió amb el cos. Descartes també defensa un dualisme compost per substància pensant i substància extensa, i per això el 'cogito' es presenta com centre de la substància pensant, separada del cos.

Ambdós comparteixen una especial predilecció per les matemàtiques. En el cas de Plató, el coneixement dels objectes... Continuar leyendo "Descartes, Plató i Galileu: comparacions, dualisme i el Discurs del mètode" »

La necessitat d'un mètode segons Descartes

En aquesta primera part, Descartes no exposa encara el seu mètode (ho farà, breument, en la part II), però, a manera d’introducció, ens dona una sèrie de consideracions dirigides a mostrar la necessitat i la importància de seguir-ne un.

Descartes comença assenyalant que el bon sentit o raó està igualment repartit entre els homes. En aquest cas, d'on procedeix la diversitat d'opinions? L'autor es respon que procedeix del fet que «conduïm els nostres pensaments per diferents vies...»: una primera al·lusió al mètode. En aquests paràgrafs, el mètode és reiteradament comparat amb una «via» o «camí». Es tracta d'una mica més que una metàfora, ja que etimològicament, la paraula... Continuar leyendo "Descartes i la necessitat del mètode: Anàlisi del 'Bon Sentit'" »

Crítica de Nietzsche als grans conceptes de la metafísica

Tot el pensament del filòsof alemany és un homenatge a la vida, a la voluntat de viure la vida amb tota la seva força, amb totes les passions que implica i que no se li poden treure sense trair-la. Cal viure l'esperit dionisíac de gaudi de tot el que tenim, de desig de contemplar la vida com una obra d'art creatiu, de la qual res es pot conèixer, només viure intensament. Podria dir-se que si vols viure, no pensis o, al contrari, si penses, no vius.

L'esperit dionisíac i la voluntat de viure

La metafísica desenvolupada per quasi tots els filòsofs anteriors suposava un abandonament del concepte de vida per endinsar-se en suposades "realitats". Termes metafísics com coseïtat,... Continuar leyendo "Crítica de Nietzsche a la Metafísica i el Vitalisme" »

Filosofías de Oriente y Pensamiento Amerindio: Una Mirada a la Felicidad y la Armonía

Budismo Zen

El Zazen: Una Meditación

El zazen es una meditación (ritual) que nos invita a pensar en nuestra vida, a darnos cuenta de dónde estamos, una campanada de lo que somos.

Psicología Budista

Dentro del ser humano existe una fuente de bienestar que podemos aprovechar. ¿Pero por qué se es infeliz? Vivimos constantemente distraídos, evitando mirarnos a nosotros mismos, a nuestro ser más profundo.

Las personas no están familiarizadas con ello, se sienten extraños. Poco a poco los pensamientos se van calmando y se produce un espacio entre estos, alejando la voz que nos habla internamente.

El pensamiento no es voluntario, surge impulsivamente. Se escucha... Continuar leyendo "Filosofías Orientales y Pensamiento Amerindio: Una Mirada a la Felicidad y la Armonía" »

La moral provisional de Descartes

La moral cartesiana es basa en dos pilars fonamentals: primer, la moral provisional i, segon, les passions de l'ànima. La moral provisional apareix a la tercera part del Discurs del mètode, després que Descartes enunciï el criteri de veritat en la primera regla del mètode. En aquesta regla, decidirà no admetre res que no se li mostri amb evidència, és a dir, amb claredat i distinció, i, per tant, proposarà l'evidència com a criteri de certesa. Aquest precepte el portarà a la ferma decisió d'eliminar tots els seus coneixements i dubtar de tots els seus coneixements anteriors, per buscar així una primera veritat evident i indubtable. No obstant això, a la vida no podem dubtar, no podem “romandre... Continuar leyendo "Descartes: La Moral Provisional i les Passions de l'Ànima" »

Aquest document explora l'evolució de la filosofia teòrica cartesiana, des de l'adquisició de la primera veritat fins a la fonamentació de la realitat material.

Al segle XVII, Europa va ser testimoni del naixement del racionalisme i l'empirisme. René Descartes, figura clau del racionalisme, defensava la necessitat de trobar un mètode adequat per buscar la veritat, eradicar el dubte i atorgar un fonament sòlid i consistent a la seva ciència i filosofia. Aquesta recerca el portarà al seu cèlebre dubte metòdic. Recolzant-se en la idea d'un Déu perfecte, Descartes demostrarà la realitat extramental i construirà, així, la seva filosofia teòrica.

El Camí Cartesià: De la Primera Veritat a la Realitat Material

Qüestions Clau de la Filosofia

Coneixement i veritat: Ser, esdevenir i els dos mons

La realitat no és, esdevé; tot es renova a cada moment. La realitat és inaccessible al coneixement humà; podem experimentar-la, però no conèixer-la. En la realitat no hi ha coses, hi ha esdeveniments, successos fluctuants que experimentem. L'esdevenir és enigma i, com tot enigma, ens desconcerta, per això fins i tot podem arribar a odiar-lo. Podem suportar un món sense sentit, sense certesa, sense ordre?

La cultura occidental, la filosofia, ofereix la solució: atès que aquesta realitat ens la mostren els sentits, diguem que els sentits ens enganyen i que ens condueixen a l'error. La realitat que ens mostren és pura aparença. La raó ens obre al món d'objectes que romanen sense... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica al Món Veritable i la Filosofia de l'Esdevenir" »

El Dubte Metòdic

La certesa de la qual prové el coneixement ha de ser absoluta. Per això hem d'entendre per què Descartes comença amb el dubte. El seu dubte és radical, absolut. Això demostra que no és real, sinó que és un dubte metòdic, un instrument que permet arribar a la certesa absoluta.

Procés del Dubte

1r. Els sentits ens poden enganyar, per tant, hem de dubtar de la certesa que ens ofereixen. A això podem objectar que del que no podem dubtar és de la nostra percepció.

2n. Això ens du al segon nivell del dubte: podem dubtar de la certesa del nostre coneixement perquè hi ha moments que no podem distingir entre la vigília i el somni. A això podem objectar que tant si els objectes són reals com si són onírics tenen extensió,... Continuar leyendo "El Dubte Metòdic en Descartes: Anàlisi i Veritats" »

Fonaments de la Metafísica: L'Existència de l'Ànima, de Déu i del Món

Quarta Part (tesi: l’error no prové de la nostra imperfecció, no prové de Déu - proves de l’existència de Déu - el meu jo és l’ànima i és diferent del cos - sóc una substància pensant - el dubte hiperbòlic és el camí cap a la veritat - la claredat i la distinció són les característiques d’una veritat evident)

1. La Recerca del Criteri de Veritat

El dubte metòdic: rebutjar allò que puga presentar-se com a dubtós. Motius de dubte.

La primera veritat: Cogito ergo sum, el jo com a substància pensant. El criteri de certesa: tot allò que concebem clara i distintament és vertader.

2. L'Ànima: La Seua Naturalesa i la Seua Distinció Respecte el Cos

3.

El ámbito del saber

Saber: es el aprendizaje de la realidad que queda fijado en un sujeto, es expresado, transmitido a otros sujetos, sistematizado e incorporado a una tradición.

Fuentes del saber

El ser humano dispone de dos fuentes principales de saber: la sensibilidad y la razón. La sensibilidad proporciona la experiencia básica acerca de las cosas; sus datos están siempre en un contexto teórico que los hace entendibles. Experiencia y razón se dan siempre mezcladas.

Formas de saber

• Común u ordinario: Se funda en la experiencia de la vida cotidiana. No sabe explicar por qué los hechos son de ese modo y suele estar mezclado con todo tipo de prejuicios.
• Científico: Busca la organización sistemática del conocimiento y explicar por qué