Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

¿Qué es el Hombre?

El término "hombre" se refiere a la especie humana, Homo sapiens. Se utiliza para designar a cualquier individuo de esta especie, sin distinción de género. Un ejemplo de este uso se encuentra en la Declaración Universal de los Derechos Humanos: "Todos los hombres nacen libres e iguales en dignidad y derechos".

La Realidad Humana: Perspectivas Filosóficas y Religiosas

Platón

Platón postulaba un dualismo, una dicotomía entre el alma y el cuerpo. Consideraba que el alma era independiente del cuerpo, inmortal y poseedora de funciones superiores como la razón, la reflexión y la libertad. El alma, según Platón, pertenecía al dominio del espíritu.

Aristóteles

Aristóteles, discípulo de Platón, concebía el alma... Continuar leyendo "Naturaleza Humana: Explorando la Dualidad, Conducta y Conciencia" »

EL MÉTODO CARTESIANO (CARTESIUS ES SU NOMBRE EN LATÍN):

Para Descartes, las ideas verdaderas son las ideas que son simples y claras. Para llegar a estas ideas simples y claras tenemos que seguir estrictamente el método que él va a proponernos, y este método consta de 4 partes:

1. Evidencia

   
   Hallar verdades evidentes, claras e inmediatas. 
   

   “

   Una proposición evidente es una proposición verdadera y una proposición verdadera es una proposición clara y distinta.” Para Descartes, evidente es lo contrario de falso, dudoso o verosímil, por lo tanto es sinónimo de indudable. Para Descartes, la claridad es lo contrario a oscuro, por lo tanto la claridad en Descartes es inmediatez (antes hemos dicho que la mejor forma de conocer es la intuición)

Plató: Idees Bàsiques i Dualisme

Plató és un filòsof dualista. Això implica l’afirmació que hi ha dos àmbits de la realitat. Tanmateix, aquests dos àmbits no tenen pas la mateixa dignitat: un és superior i l’altre inferior. En aquest sentit, podríem dir que Plató tendeix a l’idealisme, ja que l’àmbit de les idees, dels intel·ligibles, és superior al dels sensibles.

El seu dualisme es concreta en:

1. La seva interpretació de la realitat: dualisme ontològic (l’ontologia és la part de la filosofia que s’ocupa de l’ésser). S’expressa amb la Teoria de les Idees.
2. La seva concepció del coneixement: dualisme epistemològic (l’epistemologia és la part de la filosofia que s’ocupa del coneixement). Es vincula amb la Teoria

Cuadro 2:

• Objeto de estudio: relación entre el cuerpo y el sujeto

• Teoría: la construye el científico.

• Sujeto: el científico es el sujeto cognoscente o sujeto del conocimiento

• Disciplina: epistemología, ya que remite a las características del campo científico.

Filosofía Idealista: Siglo XVII (Siglo de las Luces)

Remite al filósofo Descartes, quien distingue entre alma y cuerpo, definiendo ambos.

Descartes: Es un racionalista. Según él, el mundo es racional ya que el cuerpo controla las pasiones del alma, por ende, el mundo no es pasional (se desplaza la pasión). Este filósofo busca la libertad a través del uso de la razón.

Funciones del alma según Descartes:

• Pensamientos

• Voluntad

• Pasión: En contradicción con la razón, ya que un argumento

Ètiques Formals

Les ètiques formals són aquelles teories que no responen a finalitats determinades ni estableixen normes o lleis concretes de comportament; és a dir, no tenen contingut per a l'acció moral. Una acció determinada és bona o dolenta no pels continguts o les finalitats perseguides, sinó per la rectitud de la intenció per a dur-les a terme.

Kant i el Formalisme Moral

Kant viu al segle de la Il·lustració i, com a bon il·lustrat, pensa que "la raó humana ha arribat a la majoria d'edat" i s'ha de convertir en l'única instància legitimadora de la validesa i la veritat.

Per a Kant, les ètiques de béns i fins mesuren el valor dels actes humans d'acord amb els resultats. Aquestes ètiques presenten diverses mancances:

• A: No

Arreu de la història, l'ésser humà ha volgut descobrir-se a si mateix.

L'ésser humà segons la mentalitat grega

Sòfocles va dir que no hi ha res tan meravellós com l'ésser humà, ja que ell deia que era l'únic animal que pensa i parla, i es preocupa per trobar la felicitat i conèixer l'entorn que l'envolta. I perquè també ha estat capaç de crear un món artificial en el qual hi ha costums, normes i creences. La mentalitat grega creu que també la polis és un lloc on un ésser humà pot ser feliç.

Plató (428-347 a.C.)

Ell creia que l'ésser humà és un ésser dividit en dos: el món espiritual, que és el que pertany a l'ànima racional, i la part material, la qual està lligada al seu cos. Segons ell, el cos està fet de matèria... Continuar leyendo "L'Ésser Humà en la Filosofia: Un Viatge Històric i Conceptual" »

Platón: Introducción y Contexto Histórico

Platón nace en Atenas en el último tercio del siglo V a. C., en el seno de una familia aristocrática. Conoce a Sócrates, quien se convertirá en su maestro. A los 40 años, funda la Academia, una institución dedicada al estudio de las ciencias y la filosofía. Sus obras están escritas en forma de diálogo, siendo Sócrates el personaje principal, a través del cual expresa sus propias ideas.

Platón vive la decadencia de Atenas, un proceso que atribuye a varias causas fundamentales.

Causas de la Decadencia de Atenas

• La corrupción de la oligarquía: El gobierno de unos pocos se había corrompido, priorizando sus intereses personales sobre el bien común.
• La debilidad de la democracia: Durante el

Usos del Llenguatge

El llenguatge, eina fonamental de la comunicació humana, es manifesta a través de diverses funcions:

• Funció informativa: És aquella que comunica informació sobre aspectes de la realitat o sobre les relacions entre els homes i d'aquests amb la realitat mateixa. És el que utilitzem per descriure el món i raonar sobre ell.
• Funció expressiva: És la que ens permet comunicar sentiments, emocions i actituds.
• Funció directiva: És el que utilitzem per obtenir resultats determinats, o per motivar o causar un efecte concret en els oients.

L'Aprenentatge: Concepte i Importància

L'aprenentatge consistiria en un canvi relativament persistent de conducta que es produeix com a resultat de la interacció d'un subjecte amb el seu medi,... Continuar leyendo "Conceptes Fonamentals: Llenguatge, Aprenentatge i Principis Filosòfics" »

Comparació Descartes - Hume

Per una banda, Descartes és un autor de l'Edat Moderna i un pensador racionalista, mentre que Hume és un autor de l'Època de la Il·lustració i un pensador empíric.

D'altra banda, Descartes es basa en un mètode científic fonamentat en la deducció, segons el qual l'origen del coneixement es troba en la ment. Hume, al contrari, es basa en la inducció, afirmant que tot coneixement ha de partir de l'experiència, no de la ment.

Per a Descartes, el coneixement és necessari i universalment vàlid; és innat, ens ve donat. Aquest coneixement és el de les substàncies: el Jo, Déu i el Món. Per a ell, l'única substància real és Déu, perquè no necessita res més que ell mateix per ser.

La teoria de les substàncies... Continuar leyendo "Comparativa Filosòfica: Descartes vs. Hume i Marx vs. Aristòtil" »

El Eudemonismo Aristotélico

Aristóteles es el principal representante de las éticas teleológicas. Según este filósofo, todas las actividades humanas buscan alcanzar un bien concreto e inmediato; este bien es también un medio para alcanzar un fin superior que es aún mejor. El fin último al que tienden todas nuestras acciones y el mayor bien al que puede aspirar el ser humano es la consecución de la *felicidad*.

La Felicidad

Si la felicidad es el fin último al que aspira el individuo, esto significa que no puede ser un medio sino que tiene que ser un bien supremo, algo que sea un bien siempre y sin excepciones. Además, como fin último, la felicidad ha de tener valor por sí misma y no depender de factores externos.

Aristóteles dice... Continuar leyendo "Éticas Clásicas: Eudemonismo Aristotélico y la Ataraxia Estoica" »