Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

Explicació Mecanicista del Món

La naturalesa és com una màquina. Els moviments són producte d'altres moviments transmesos pel contacte d'un cos a un altre. Tot són màquines regides per les lleis de l'univers.

Antropologia de Descartes

Dualisme antropològic: L'home està compost per la res extensa (cos) i la res cogitans (ànima). Les dues substàncies es connecten per la glàndula pineal.

Les Passions de l'Ànima

Són percepcions, sentiments o emocions que afecten l'ànima, però tenen el seu origen al cos (res extensa). Es caracteritzen per ser:

• Involuntàries: Són imposades.
• Irracionals: No concorden amb la raó.

L'ànima té la facultat i l'obligació de tenir sota control les passions. La raó ha de tenir l'última paraula per decidir... Continuar leyendo "Descartes: Mecanicisme, Antropologia i Moral" »

SUBSTÀNCIA: L'ésser és un concepte anàleg. Això vol dir que l'ésser es pot dir de moltes maneres, però sempre es refereix a una mateixa naturalesa. Per tant, l'ésser no és un concepte que sempre tingui un significat únic, com passava en Parmènides, ni un significat totalment inconcret, sinó que es diu de moltes maneres però sempre referides a una base comuna. Per a Aristòtil, hi ha moltes formes de "ser", però totes elles es refereixen a una forma primordial, a l'"ésser" pròpiament dit: la substància. A més, la substància no és única, n'existeixen moltes. Totes les altres formes d'ésser són modificacions o accidents de la substància: qualitat, relació... Per Aristòtil, les substàncies són únicament els individus... Continuar leyendo "Substància, Hilemorfisme i Moviment en Aristòtil" »

Todos los filósofos de la modernidad se preocupan por el método, ya que solo desde él se puede originar el pensamiento verdadero. En esta época se empezó a hacer una nueva filosofía, negando el pasado. Se niegan las autoridades del pasado, siendo la razón y el hombre lo más importante, pero para conocer los límites hay que hacer una autocrítica. Se toma como modelo las ciencias, como las matemáticas. En esta época, las ideas serán analizadas mediante el método para saber si son verdaderas. El método es un conjunto de reglas ciertas y fáciles que, quienes las observen, jamás podrán tomar nada falso como verdadero; es el camino más simple para llegar a la verdad.

Principios del Método Cartesiano

Uno de los principales principios... Continuar leyendo "Descartes: El Método Filosófico y la Búsqueda de la Verdad" »

Descartes

Coneixements a raó. Matemàtiques, idees innates. Subjectivisme: +anima –cos. Déu. Desconfiança dels sentits. Dualisme antropològic. Dubte per trobar la veritat. Agafarà l’argument ontològic. Resposta davant una manera d’entendre el coneixement que ell no estava d’acord. Somnis

Intuïció i deducció

Teoria del coneixement

• La incertesa de les dades sensorials
• Dels errors de raonament o entitats matemàtiques
• Del que és el somni i la vigília
• Dels ensenyaments rebuts

Primera veritat:

Res cogitans à Idees

Segona veritat:

Res infinita à existència Deu

Tercera veritat:

Res extensa à Mecanicisme

Aquest ordre d’aparició no és igual a l’ordre d’importància. Aquesta seria la res infinita, la res cogitans i la res extensa. Les... Continuar leyendo "Descartes, Locke, Hume: Teories del coneixement i política" »

La Unitat de l'Ésser Humà

Enmig d'aquesta naturalesa organitzada racionalment, l'ésser humà recupera la seva integritat com a part d'ella.

Coneixement

El fet que la racionalitat més aviat constitueix el punt de partida d'una ètica, dirigida cap al coneixement de la naturalesa humana, dels seus afectes i del seu intel·lecte. Ambdues coses -afectivitat i enteniment- es troben estretament unides, de manera que l'existència humana, el seu sistema de vida, es troba determinada per les formes de coneixement: al coneixement purament sensible li corresponen les passions; a la raó l'acompanya la consciència, que diferencia entre el que és positiu i el que és negatiu per a l'ésser humà; l'accés a l'enteniment de la unitat total que és la... Continuar leyendo "Spinoza i Leibniz: Ètica, Raó i Naturalesa" »

Distinción entre lo público y lo privado

¿Cuándo hay peligro de que lo público invada lo privado?

Cuando la tendencia hacia lo público es muy fuerte, en política se llama Totalitarismo, un sistema que lleva a la supresión de lo privado: todo se transforma en público. En esos sistemas, además de excluir a las personas de las decisiones de gobierno, el Estado trata de moderar la vida privada de la gente, que no tiene la posibilidad de elegir ni decidir.

Lo opuesto sería que lo privado invadiera lo público de tal manera que lo fuera anulando. Cuando lo privado predomina, los que pueden llevar una buena vida son los que tienen recursos para hacerlo. Los demás quedan excluidos, no pueden resolver su situación por sus propios medios y... Continuar leyendo "Ética, política y sociedad: Explorando las interacciones" »