Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Crítica a la Relació entre Filosofia i Llenguatge en Nietzsche

La relació que s'estableix entre la filosofia i el llenguatge és fonamental. Tots i cadascun dels conceptes filosòfics es desenvolupen en relació mútua i sempre formen part d'algun sistema conegut. El filòsof no ha de perdre de vista això, i en lloc de descobrir, ha de reconèixer, recordar els orígens, les primeres pedres dels sistemes filosòfics. Nietzsche pensa que hi ha un centre comú que predisposa cap a un cert esquema filosòfic bàsic.

Un altre assumpte, lligat al que s'ha dit fins ara i al qual la teoria filosòfica de Nietzsche també dedica una reflexió, és la solució «formal» que s'estableix entre cada filosofia i el seu esquema lingüístic corresponent.... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica al Llenguatge, Nihilisme i el Martell de Crepuscle dels Ídols" »

Duda Metodikoa

Descartesek dena zalantzan jarri zuen, agian gehiegizkoa zen. Zalantza metodikoa teorian bakarrik zen posible, praktikan ezinezkoa zela bazekien arren. Descartesek zalantzari buruz duen jarrerak ez du eszeptikoak izan dezakeen jite nihilista, zalantzaren helburua erabateko ziurtasuna aurkitzea baita. Zalantza kartesiarraren ezaugarria metodikoa izatea da. Metodikoa da, horren helburua egiaren aurkikuntza baita.

Funtzioak:

• Lehena: Garbiketa gnoseologikoa. Hondakinak kentzea da. Existitzen den guztia zalantzan jarri, baina zalantzan gelditu gabe. Zalantza egoera iragankorra da.
• Bigarrena: Ziurtasun iturria izatea. Zalantzak zalantza eszeptikoa gainditzen du. Ez da benetako zalantza, zalantza metodikoa da, ziurtasunak lortzeko erabiltzen

La Filosofía de Aristóteles: Metafísica y Ontología

El Rechazo de la Teoría de las Ideas Platónicas

La filosofía aristotélica contrasta con el idealismo platónico. Se apartó de la teoría de las ideas y elaboró una propuesta realista muy diferente a la filosofía platónica. Pensaba que el pensamiento platónico de entender la realidad creaba mayores dificultades de las que supuestamente trataba de resolver; en lugar de aclarar las cosas, había duplicado el problema. El pensamiento aristotélico rechazaba el dualismo ontológico, frente al idealismo platónico.

Substancia y Accidentes

Para desarrollar esta visión realista, Aristóteles introdujo una nueva terminología basada en conceptos que después han tenido una importancia crucial... Continuar leyendo "Aristóteles: Del Rechazo Platónico a la Ética Eudemonista" »

La Política de Maquiavelo: El Realismo y la Razón de Estado

El problema principal que quiere resolver Maquiavelo es cómo organizar el Estado para asegurar su cohesión y permanencia. Platón, Aristóteles y Santo Tomás habían pensado que el buen funcionamiento del Estado dependía de la virtud de sus gobernantes y ciudadanos. Los gobernantes debían poseer cualidades superiores intelectuales y usarlas para el bien de los gobernados.

El Realismo Político y la Autonomía de la Praxis

Maquiavelo defenderá el Realismo Político. Para Maquiavelo, la política es absolutamente autónoma de la filosofía o la moral; el fin fundamental de la política es mantener y acrecentar el poder del Estado. Maquiavelo considera que está en la naturaleza

Argumentos Fundamentales de Santo Tomás de Aquino sobre la Existencia de Dios

A continuación, se exponen los diferentes argumentos que Santo Tomás utiliza en cada una de sus cinco vías para demostrar la existencia de Dios, tomando como punto de partida la observación del mundo sensible.

1. Primera Vía: El Argumento del Movimiento

La idea principal de esta vía es demostrar la existencia de Dios basándose en el hecho observable de que “en este mundo hay movimiento”.

• Nuestros sentidos nos muestran que existen cosas en el mundo que se mueven o cambian.
• Siguiendo a Aristóteles, se establece que “todo lo que se mueve es movido por otro”.
• Este motor que mueve a otro debe ser, a su vez, movido por otro, lo que generaría una cadena que,

Descartes dóna gran importància a la raó com a font primària de coneixement. En les seves "Meditacions metafísiques," utilitza el mètode del dubte metòdic per arribar a una certesa indubtable. La seva famosa frase "Cogito, ergo sum" (Penso, per tant sóc) expressa la seva confiança en la raó com a fonament del coneixement indiscutible. Plató, en contrast, té una visió diferent sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement. En les seves obres, com ara "La República," Plató destaca la teoria de les idees i la reminiscència. Segons Plató, les ànimes ja posseïen el coneixement abans de la seva encarnació, i la raó no només és un procés analític, sinó també un record d'aquest coneixement preexistent.

Descartes... Continuar leyendo "Comparació entre Descartes i Plató" »

La Filosofía de Platón: Pilares del Pensamiento Occidental

Teoría de las Ideas: La Dualidad Ontológica

Platón divide la realidad en dos mundos, estableciendo una dualidad ontológica. El Mundo Sensible corresponde al de las cosas que percibimos a través de los sentidos; este se encuentra en continuo cambio y es impermanente. Por otro lado, al Mundo Inteligible o Mundo de las Ideas pertenecen las realidades eternas e inmutables, a las que se llega exclusivamente a través de la razón.

Para Platón, las Ideas no son meros conceptos mentales, sino que poseen una existencia real y constituyen la verdadera realidad, sirviendo como modelos perfectos del mundo que percibimos. La Idea más importante y suprema es la Idea del Bien, fuente de toda... Continuar leyendo "Filosofía de Platón: Ideas, Conocimiento, Alma y Estado Ideal" »

La Filosofia Política de John Locke

John Locke va ser un filòsof empirista que es va centrar principalment a treballar sobre temes relacionats amb el govern i l'epistemologia. Va estudiar amb molta profunditat quin era l'estat de natura i els drets naturals de tots els individus d'una societat.

La Creació d'un Nou Govern

Locke està a favor de la capacitat dels homes lliures d'unir-se per canviar una forma de govern i crear-ne una de nova. No obstant això, assenyala que, mentre es viu sota un govern establert, cap individu és completament lliure per iniciar aquest procés de manera unilateral.

Contrast amb la Visió de Hobbes

En contraposició, Thomas Hobbes defensa la figura del monarca absolut. Sosté que l'home en estat de natura és dolent... Continuar leyendo "La Filosofia Política de John Locke: Drets i Govern" »