Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Mètodes Filosòfics

1. Maièutic i dialèctic: Parteixen de la ignorància i es basen en el diàleg per arribar al coneixement. En la maièutica, el savi i experimentat interlocutor ajuda a l'altre a fer aflorar el coneixement i la veritat. En la dialèctica s'estableix un intercanvi d'arguments i contraarguments entre els interlocutors per avançar en la recerca. (Sòcrates i Plató)

2. Empiricoracional: Identifica els sentits i la raó com a fonts de coneixement. Els sentits ens permeten accedir a la realitat sensible i la raó a la realitat intel·ligible. Els sentits demostren que la realitat és múltiple i canviant, i la raó detecta què són les coses i ho expressa amb conceptes anomenats categories. Les categories generals s'anomenen... Continuar leyendo "Mètodes Filosòfics i Criteris de Veritat" »

Introducció: La Percepció de les Qualitats

De la flama diem que és calenta i lleugera; de la neu, blanca i freda, i del sucre, que és blanc i dolç, a causa de les idees que produeixen en nosaltres.

Argument sobre les Qualitats Secundàries

El text dóna un argument per justificar l'afirmació del començament: no hi ha res en els objectes que s'assembli a les idees produïdes en nosaltres per les qualitats secundàries. Aquest argument consisteix a observar, p. ex., que sense que hi hagi cap canvi en un objecte, aquest pot produir calor o dolor. Si el dolor no està en l'objecte, la calor o el color tampoc. Qualitats com ara la forma, el moviment i el nombre de les parts d’un objecte sí que es troben realment en els objectes.

Definicions

El Legado de Hegel y el Inicio de una Nueva Era

Suele considerarse a Hegel como el último autor de la filosofía moderna o el iniciador de la filosofía contemporánea. El idealismo absoluto de Hegel declaró que no existe la “cosa en sí”, el noúmeno kantiano. La existencia de algo incognoscible es pura contradicción. Pero si no existe la realidad en sí, entonces la conciencia cognoscente es la realidad.

Hegel sostuvo que, en su tiempo, el espíritu absoluto se había realizado definitivamente en:

• El cristianismo protestante.
• El estado prusiano.
• La filosofía del idealismo puro.

Reacciones y Rupturas con el Idealismo Hegeliano

La Izquierda Hegeliana y el Materialismo

La izquierda hegeliana, liderada por Feuerbach y Marx, fue atea y rechazó... Continuar leyendo "Evolución del Pensamiento: De Hegel a la Filosofía Contemporánea" »

La Coordinació

La coordinació de proposicions a l’interior d’una oració composta presenta, com la juxtaposició, dos trets característics:

• Les proposicions encaixen al mateix nivell sintàctic.
• Les proposicions s’enllacen mitjançant connectors.

Classes de Coordinació

Hi ha tres tipus:

Coordinació Copulativa

Expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions; si es neguen, s’utilitza la conjunció ni en totes dues proposicions.

Exemple: Ni dorm les hores recomanades ni té cura del seu cos.

Coordinació Disjuntiva

Expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Els enllaços més habituals són la conjunció o i la locució o bé. L’alternativa... Continuar leyendo "Oracions Compostes: Coordinació, Subordinació i Tipus" »

1. ARISTÓTELES. Explica su teoría ética en varios escritos, y dos conceptos en la ética aristotélica, la felicidad y la virtud.
   

• Felicidad: Todos los seres naturales tienden a una finalidad que los es propia y constituye su perfección. El ser humano tiene como finalidad última la felicidad, se identifica con el bien. Según Aristóteles, se equivocan los que identifican la felicidad con el placer, las riquezas, los honores...Ya que lo propio de los seres humanos es su entendimiento, inteligencia, y por lo tanto la actividad más perfecta para el hombre es el conocimiento teórico. Reconoce que un mínimo de placer es necesario. El hombre ha de vivir en sociedad, bajo un estado gobernado por leyes justas y llevar a cabo un comportamiento virtuoso.

El Comunismo de Signo Marxista y el Estado

Karl Marx no explicó con detalle y precisión los rasgos de la sociedad comunista ni su modo de organización social. Sin embargo, de sus textos se pueden inferir las siguientes características:

• No existe la propiedad privada.
• Sociedad sin clases.
• Abolición del Estado.
• Desarrollo ilimitado de las fuerzas productivas.

El Anarquismo y el Estado

El anarquismo sostiene que toda autoridad política es innecesaria y nociva, aunque otros tipos de autoridad (jurídica, religiosa) son también perjudiciales. Esta corriente filosófica postula que, mediante la abolición de la autoridad, se puede establecer una sociedad justa, basada en la bondad innata del ser humano y su voluntad de cooperar pacíficamente con... Continuar leyendo "Fundamentos Filosóficos del Estado: Perspectivas Clásicas y Contemporáneas" »

La Filosofia de David Hume: Empirisme i Escepticisme

1. Crítica a la idea de substància

El principi fonamental de l'empirisme de Hume és: «Esse est Percipi» (ser és ser percebut). Si podem percebre alguna cosa, vol dir que és real; la base del coneixement són els sentits. A partir d’aquest principi, Hume analitza i qüestiona les substàncies metafísiques, especialment les proposades per Descartes.

Quan certes impressions (color, forma, tacte...) apareixen agrupades, la ment acaba imaginant que provenen o que són l’efecte d’alguna altra cosa: una substància material que en seria la causa. Però, segons Hume, no hi ha cap impressió sensorial que testimoniï directament l'existència d'aquesta relació o d'aquesta substància.

Per... Continuar leyendo "David Hume: Crítica a la Substància, el Jo i Déu" »

La obra de Xavier Zubiri, especialmente Sobre la Esencia, revela una profunda influencia del pensamiento aristotélico. En esta obra, Zubiri aborda la noción de esencia, recorriendo diversas corrientes filosóficas desde las más contemporáneas hasta las más antiguas. Esta perspectiva sitúa a Zubiri más cerca de Aristóteles que de ningún otro pensador, dado el acierto aristotélico de considerar la esencia como un momento de la realidad.

Sin embargo, Zubiri identifica una dualidad en el tratamiento de la ciencia en Aristóteles: una vía lógica y otra física. Esta ambivalencia enturbia la noción de ciencia, dificultando una visión unitaria de la esencia. La pretensión de Zubiri es reducir esta ambivalencia a una unidad, favoreciendo... Continuar leyendo "La Filosofía de Xavier Zubiri: Esencia, Realidad y Sensibilidad" »

Racionalisme: Tipus i Característiques

Racionalisme Radical

El racionalisme radical defensa que només la raó proporciona coneixement vàlid. Rebutja totalment els coneixements sensibles perquè considera que ens enganyen, mostrant només aparences i no la veritable realitat. Els racionalistes radicals acostumen a mantenir postures innatistes radicals.

Racionalisme Moderat

El racionalisme moderat creu que la raó és la base del coneixement i que hi ha d'haver components a priori (anteriors a l'experiència) en el coneixement. No obstant això, considera que les dades dels sentits també són útils, ajudant a la raó en el procés de conèixer.

Els racionalistes moderats afirmen que les dades dels sentits proporcionen el material amb què treballa... Continuar leyendo "Racionalisme i Empirisme: Origen del Coneixement" »

Mugimendu Analitikoaren Sarrera

Ingalaterrako mugimendu analitikoa XIX. mendearen amaierako neoliberalismoari erantzuteko sortzen da, eta tradizio enpiristaren elementuak bereganatzen ditu. Korronte honen barnean zenbait adar bereiz daitezkeen arren, bat datoz denak errealitatea ulertzeko ezinbestekoa dela mintzaira komunaren analisia.

Mugimendu Analitikoaren Hiru Etapak

Mugimendu analitikoa hiru etapa nagusitan garatu zen:

1. Wittgensteinen jarraitzaileak (Atomismo Logikoa)
2. Neopositibismoa edo Positibismo Logikoa: Vienako Zirkulua
3. Filosofia Analitikoa (Hizkuntza Arrunteko Filosofia)

1. Atomismo Logikoa

Atomismo logikoa Idealismoaren unibertsoaren monismoaren aurkako erreakzioa da. Atomismo logikoarentzat, mundua izaki banatu eta interdependenteetan banatzen... Continuar leyendo "Mugimendu Analitikoa: Jatorria, Etapak eta Adar Nagusiak" »