Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Bases de Durkheim i Lévi-Strauss

Estructures de la semiòtica i semiologia aplicades als mitjans. Utilitzen la comunicació mediàtica en un doble eix:

• Sintagmàtic: continguts explícits.
• Paradigmàtic: elements estructurals que ajuden a entendre el contingut dels mitjans.

La comunicació es fomenta en base a diferents sintagmes, però només es pot interpretar gràcies a l'eix paradigmàtic que no es pot veure directament.

Semiòtica als EUA: Morris i Peirce

Segueixen les bases de Saussure: la lingüística forma part d'una ciència, la semiòtica, que estudia els signes. Diuen que el text sempre ha d'estar en context. Agafen aquesta idea i l'apliquen als mitjans: com una comunicació no presencial pot canviar el significat d'allò que es vol... Continuar leyendo "Teories de la Comunicació: Semiòtica, Construccionisme i Mitjans" »

Descartes eta Cogitoa: Substantzia Pentsatzailea

Descartesek, bere lehen egira, Cogitora, heldu ostean, hurrengoa hausnartu zuen: ni substantzia pentsatzailea naizela, gorputzik ez banu ere. Arima gorputzarengandik independentea dela eta hura ezagutzea errazagoa dela.

Kontzeptu Garrantzitsuak

Substantzia: Definizioa eta Motak

Latinezko sub-stare (azpian dagoena) hitzetatik dator, eta honako hau esan nahi du: zerbaiten azpian dagoena bere existentziari eusten, berez zutik dagoen beregaineko gauza. Descartesek honela definitzen du substantzia: existitzeko inoren edo ezeren beharrik ez duen gauza existentea, Jainkoa salbu.

Descartesek hiru substantzia bereizten ditu:

• Res cogitans (gauza pentsatzailea edo arima)
• Res infinita (Jainkoa)
• Res extensa (gauza

Tipos de Conocimiento

1. Conocimiento Intuitivo

• Es el primer tipo de conocimiento directo que adquirimos en la vida por medio de los sentidos.
• Cuando se registra la representación mental de un objeto, no necesitamos volver a verlo; basta con recordarlo.
• El empirista John Locke consideraba que este tipo de conocimiento era el más claro y seguro que podía alcanzar el hombre.

2. Conocimiento No Científico o Empírico

• La repetición del conocimiento intuitivo hace que desarrollemos la experiencia.
• A este conjunto de saberes obtenidos de forma directa a través de los sentidos desde que nacemos, le denominamos conocimiento empírico.
• Este conocimiento posee un cierto grado de generalidad, pero no profundiza en las interrelaciones del objeto ni de la

Locke: L'Empirisme del Sentit Comú

Reflexionar sobre el Propi Coneixement

Cartesià, com ho són tots els autors de l'època, Locke defensava la necessitat de reflexionar sobre el propi coneixement. També de manera cartesiana, defineix el coneixement com l'acord o el desacord entre les idees, i no com l'acord entre les idees i les coses, com ho feia el pensament clàssic.

Origen i Tipologia de les Idees

Les diferències amb Descartes, i amb el racionalisme en general, comencen quan Locke es pronuncia sobre l'origen de les idees que conté la consciència, i sobre el criteri per avaluar-ne la fiabilitat.

Descartes afirmava que la ment té idees innates, generades per la pròpia raó. Locke rebutja aquesta possibilitat amb rotunditat. La raó no... Continuar leyendo "Empirisme i el Coneixement Humà" »

Vida. Camino hacia la nueva perspectiva del ser y del hombre.

El Conflicto Apolíneo y Dionisíaco

El mundo, según Nietzsche, debe partir de dos principios fundamentales: lo apolíneo y lo dionisíaco. La vida es una permanente lucha de contrarios sin reconciliación posible. Esta concepción es contraria a la de los filósofos racionalistas, pues según el autor, estos filósofos "matan" la vida.

Crítica a Sócrates y Platón

Para Nietzsche, el primer corruptor del pensamiento griego fue Sócrates, quien representa el espíritu apolíneo. Con él se inició la sobrevaloración de lo racional frente a la pasión. Con Sócrates nace el conocimiento como conocimiento de lo universal. Para Nietzsche, el esquema socrático “razón=virtud=felicidad”... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica a la Tradición Filosófica Occidental y la Afirmación de la Vida" »

Ilustrazioaren Krisia eta Totalitarismoa: Arrazoi Ilustratuaren Erronkak

XVIII. mendean, Ilustrazioak tradizioaren eta erlijioaren ideia dogmatikoak baztertu eta arrazoiaren erabilerari ekin zion. Immanuel Kant, bere “Zer da ilustrazioa?” lanean adierazten duen bezala, “Sapere Aude” (Ausartu jakitera) leloak mugimendu honen funtsa islatzen du. Ilustrazioarentzat, arrazoia zen esparru guztietan aurrerapenak ekarriko zituena: zientifikoa, politikoa eta etikoa, gizakia utopiara gerturatuz. Hala ere, bi mundu gerrek eta bonba atomikoak eragindako suntsipenak ikuspegi hori zalantzan jarri zuen.

Arrazoi Instrumentala eta Frankfurteko Eskola

Gizakiak aurrerapenak lortzeko teknika berriak erabili behar ditu, arrazoi instrumentalarekin lotuz. Frankfurteko... Continuar leyendo "Ilustrazioaren Krisia eta Totalitarismoa: Arendten Ikuspegia" »

4. Compareu la concepció de Locke sobre què dóna legitimitat a un govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Anem a relacionar el pensament de Locke, filòsof modern conegut com <<el pare del liberalisme clàssic>> amb un filòsof, també empirista: Hobbes,  considerat el teòric per excel·lència de l’absolutisme polític, tot i que en el seu pensament apareixen conceptes fonamentals del liberalisme com ara el dret de l'individu, la igualtat natural de les persones, el caràcter convencional de l’Estat (que comportarà a la posterior distinció entre aquest i societat civil
), la legitimitat representativa i popular del poder

Ética Aristotélica

Según Aristóteles, el fin último del hombre es alcanzar la felicidad (eudemonismo) por medio del esfuerzo por mejorar la razón, que es la contemplación, la sabiduría y no la riqueza, la fama o el placer. A no cree que la felicidad sea un estado, sino una actividad. La facultad humana por excelencia es la capacidad de razonar, pero el ser humano no es solo su razón. El alma humana tiene una parte vegetal y otra sensitiva que pueden obedecer o no a la razón. A sostiene que la virtud consiste en el dominio y sometimiento del deseo a la razón. Se obtiene por el hábito o costumbre y lleva a una conducta equilibrada que evita los excesos.

Tipos de Virtud

• Morales: Se adquieren por la costumbre (ej. justicia). Relacionadas

Totalitarismoa: Hannah Arendten Ikuspegia

Hannah Arendtek Totalitarismoaren jatorriak liburuan XX. mendeko totalitarismoaren fenomenoa aztertzen du, nazismoaren eta stalinismoaren adibideetan oinarrituta. Arendten arabera, totalitarismoa ez da soilik erregimen politiko autoritario bat, baizik eta gizakiaren nortasuna erabat suntsitzen duen sistema berritzaile eta erradikala dela dio.

Arendtek totalitarismoaren jatorria ulertzeko, lehenik XVIII. eta XIX. mendeko antisemitismoa aztertzen du. Frantzian, antisemitismoa Estatuaren nortasuna indartzeko erabili zen, juduak «frantziartasunaren» aurkako elementu gisa aurkeztuz. Bestalde, XIX. mendeko inperialismoak ere totalitarismoaren garapenean eragin handia izan zuen, kolonizazioaren bidez arrazismoa... Continuar leyendo "Arendt eta Beauvoir: Giza Kondizioa, Totalitarismoa eta Askatasuna" »

Transformaciones en la Europa Moderna: Religión, Política y Ciencia

La Europa moderna temprana experimentó cambios radicales que redefinieron el poder, la religión, la política y la ciencia. Uno de los primeros catalizadores fue la Reforma Protestante, que fragmentó la unidad religiosa del continente.

La Reforma Protestante y la Contrarreforma

La Reforma Protestante, iniciada en el norte de Europa, redujo significativamente el poder y la influencia del Vaticano. La quiebra de la unidad religiosa fue impulsada por figuras clave y movimientos como:

• El luteranismo: Iniciado por Martín Lutero (1483-1546), quien enfatizó la relación directa del creyente con Dios, minimizando la necesidad de intermediarios como la Iglesia.
• El calvinismo: Fundado