Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Immanuel Kant (1724-1804) fue un influyente filósofo prusiano de la Ilustración, reconocido por su pensamiento crítico que intentaba reconciliar el racionalismo y el empirismo en el ámbito del conocimiento humano. Su obra fundamental, compuesta por obras como la "Crítica de la razón pura", la "Crítica de la razón práctica" y la "Crítica del juicio", sentó las bases de una ética formal centrada en el deber y la dignidad humana. Kant proponía que el conocimiento depende del sujeto que lo percibe, lo que llamó una "revolución copernicana" en la epistemología. Además, Kant abordó la cuestión de la metafísica, argumentando que no podía ser considerada como una ciencia debido a la naturaleza de sus objetos de estudio, los cuales... Continuar leyendo "El Legado de Immanuel Kant: Epistemología, Ética y Política" »

Karl Marx: Una Exploración de sus Ideas Fundamentales

Metafísica en Marx: El Materialismo Dialéctico

El Materialismo: Karl Marx sostiene la primacía de la materia sobre las ideas. A diferencia de idealistas como Hegel, que concebían la realidad como derivada de las ideas y la razón, Marx afirma que todo, incluido el pensamiento y la conciencia, emerge de la materia. En su visión, las condiciones materiales, especialmente las económicas, son determinantes en la sociedad.

La Dialéctica: Marx adopta la dialéctica como método para comprender la realidad. Este proceso se compone de tres etapas: la tesis (un estado inicial), la antítesis (la negación de la tesis) y la síntesis (una nueva realidad que surge del conflicto entre tesis y antítesis)... Continuar leyendo "Karl Marx: Materialismo, Alienación y Lucha de Clases en su Pensamiento" »

1. L'imperatiu hipotètic i la felicitat

En aquesta frase, l'autor parla de l'imperatiu hipotètic i, en concret, fa referència a com aquest té un objectiu: la felicitat. Per tant, es converteix en una eina per arribar-hi. Aquest tipus d'imperatiu és el que utilitzen les ètiques materialistes, les quals tenen un objectiu i l'imperatiu és l'eina per assolir-lo.

Tal com afirma l'autor en el text: «(...) l'imperatiu que es refereix a l'elecció de les mitjanes, és a dir, el precepte de la sagacitat, és hipotètic: l'acció (...) altre propòsit». L'acció ètica serà aquella que ens portarà a l'objectiu, allunyant-se així de la visió kantiana, segons la qual l'acció ètica ha de ser una acció pel deure, és a dir, independent de la... Continuar leyendo "Guia de l'Ètica de Kant: Imperatius i Deures" »

Les idees desafiants de Nietzsche

Les seves idees, desafiant la moral tradicional, la religió i la metafísica, han estat objecte de debat.

La mort de Déu

En la societat moderna, la creença en Déu com a fonament de la moral i el sentit de la vida s'ha erosionat.

Aquesta declaració no és simplement teològica, sinó que també implica una crítica profunda a la moral tradicional que deriva de la religió.

Sense la figura de Déu com a garantia de valors absoluts, l'ésser humà es troba davant d'un abisme de llibertat i responsabilitat per crear els seus propis valors i significats.

La voluntat de poder

Nietzsche argumenta que tots els éssers vius estan impulsats per un desig inherent de dominar i créixer.

Aquesta voluntat de poder és una força... Continuar leyendo "Nietzsche vs. Plató: Realitat, Moral i Humà" »

Rousseau: La Dualidad del Ser Humano y la Sociedad

El Ser Humano: Natural vs. Social

Jean-Jacques Rousseau establece una distinción fundamental entre el hombre natural y el hombre social.

El Hombre Natural

• Vive en el estado de naturaleza y es inherentemente bueno.
• Es libre, feliz e independiente.
• Se guía por un amor propio sano, que no implica dañar a otros.
• Siente compasión y mantiene una relación directa y sencilla con la naturaleza.

Este estado no es histórico, sino una hipótesis que sirve para reflexionar sobre la condición humana.

El Hombre Social

En contraste, el hombre social vive en sociedad y es corrompido por ella. La convivencia social genera:

• Un egoísmo malsano, basado en la comparación, la ambición y el deseo de reconocimiento.

El Saber Científico en General

Una característica del ser humano es su curiosidad innata que hace que se pregunte sobre el mundo en el que vive y su origen. Por ello, surgieron distintos modos de conocer esto; por ejemplo, la filosofía o la ciencia.

La ciencia busca conocer la realidad; encuentra las causas de un fenómeno y establece verdades universales demostradas con argumentos válidos. La ciencia es el saber que más conocimientos nos da acerca del Universo.

¿Qué es la Ciencia?

En general, la ciencia es un sistema de conocimientos sobre un sector específico de la realidad, obtenidos racionalmente, con métodos de trabajo y criterios para comprobar y verificar lo que se afirma.

Objetivos de la Ciencia

Los objetivos de la ciencia son:

• EXPLICAR

La Moral Segons Kant i Hume: Una Comparativa

La Perspectiva de Kant: Raó i Deure

Immanuel Kant creu que la moral es basa en la raó i que és vàlida per a tothom. No importa el que sentim o les conseqüències de les accions, sinó si actuem per deure. Segons ell, una acció és moral si segueix l’imperatiu categòric, que estableix que hem d’actuar de manera que la nostra acció pugui ser una llei universal i que sempre tractem les persones com a fins en si mateixes, i no merament com a mitjans per aconseguir qualsevol fi determinat.

La Perspectiva de Hume: Sentiments i Utilitat

David Hume, en canvi, pensa que la moral no prové de la raó, sinó dels sentiments. Quan observem una acció, sentim aprovació si ens sembla bona o reprovació... Continuar leyendo "Kant vs. Hume: Raó, Deure i Sentiments en la Moral" »

A Ilustración: Razón, Autonomía e Transformación Social

Definición e Principios Fundamentais

Immanuel Kant definiu a Ilustración como a liberación do ser humano da súa propia incapacidade de pensar por si mesmo, sen depender da autoridade doutros. Este movemento, central no século XVIII, promoveu a autonomía do individuo, a razón e a experiencia como as únicas fontes válidas de coñecemento.

Os pensadores ilustrados impulsaron:

• A separación da relixión do Estado, aínda que defenderon a importancia da relixión natural para fomentar a tolerancia e a liberdade de conciencia.
• O desenvolvemento da ciencia e a educación, cunha profunda admiración e culto á natureza.

En xeral, a Ilustración marcou un cambio radical na forma de entender... Continuar leyendo "A Ilustración: Razón, Progreso e Orixes do Feminismo" »

1. Ètica vs. Moral

Encara que sovint es confonen, cal fer una distinció clara:

• Moral (Pràctica): Prové del llatí mores (costum). És el conjunt de normes i valors que regeixen la conducta d'un col·lectiu o persona. És subjectiva i depèn de l'entorn (família, societat, religió).
• Ètica (Teoria): És la disciplina que s'ocupa d'examinar la moral. És la reflexió crítica que fem quan ens plantegem dilemes sobre si una norma és correcta o no.

📖 Una persona sense remordiments és una persona "sense moral".

2. Teories ètiques: El deure vs. les conseqüències

1. Ètica deontològica (Immanuel Kant): Es basa en el deure. Una acció és bona si es fa perquè s'ha de fer, independentment de les conseqüències.
   • Imperatiu categòric: Actua de

John Stuart Mill i l'utilitarisme

Mill defensa l'utilitarisme, una ètica basada en el principi d'utilitat: una acció és bona si produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones. La felicitat no consisteix en un estat permanent de plaer, sinó en una vida on predominen els moments de plaer sobre els de dolor.

A diferència de Bentham, Mill considera que no només importa la quantitat de plaer, sinó també la seva qualitat. Per això distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals i morals) i inferiors (físics). Ho resumeix amb la famosa frase: «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet.» La seva ètica no és egoista, ja que les nostres accions han de tenir en compte les conseqüències que tenen sobre... Continuar leyendo "Principals corrents filosòfics: De Plató a l'Utilitarisme" »