Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Vida i obra de Descartes

Tema 9. 1 - Vida i obra de Descartes: Va néixer a la població francesa de 'La Maye' (1596) i va morir a Estocolm al 1650 al palau de la reina Cristina de Suècia. Va estudiar amb els jesuïtes (en un col·legi religiós) i al 1616 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Poitiers. Un any després va ser reclòs i va participar en la guerra dels 30 anys. Ell diu que bona part del seu pensament se li va ocórrer al front quan estava sol, fent una guàrdia. La guerra dels 30 anys va acabar al 1648 en el Palau de Westfàlia, que va separar els catòlics al sud. Al 1629 va anar a viure als Països Baixos i va publicar la seva obra més important, que és 'El discurs del mètode', al 1637. Descartes va viure en una època... Continuar leyendo "Vida i obra de Descartes: el mètode cartesià i la geometria cartesiana" »

Contraste entre Estado de Leyes y Estado de Fines (Michael Oakeshott)

El estado, para Oakeshott, es una forma de relación concreta entre quien gobierna y quien obedece.

Para Oakeshott, la modernidad significa el fin de la comunidad. Hay un paso total de comunidad a modernidad. En la comunidad, nos decían todo, teníamos significado en todo y estábamos protegidos por esa comunidad que puede ser la iglesia. En la modernidad, tenemos que buscar respuestas por nosotros mismos.

Una respuesta al fin de la comunidad es el individuo orgulloso, el que dice que, menos mal, ha dejado atrás a la iglesia y que se siente orgulloso de la forma de vivir de ahora, que tiene más libertad y hace las cosas por sí mismo. Sin embargo, en el mundo moderno también... Continuar leyendo "El Contraste entre el Estado de Leyes y el Estado de Fines en la Democracia Moderna" »

EZAGUTZAREN TEORIA. ZIENTZIA ETA IRITZIA. DIALEKTIKA

Platonek dualismo antologikoan bi mundu ezberdin zituen: zentzumenen bidezko ezagutza eta arrazoimenaren bidezkoa. Platonek zioenez, zentzumenen bidez ez da benetako ezagutza honela hautemandako etengabe aldatzen da ere: pertzepzioak kontu hartzen dio itxurari, ez benetako izaerari. Beraz, arrazoimenaren bitartean eskuratzen da benetako ezagutza. Platonen ustez, gure jakin mina ez da asetzen harik eta bere baitan berdinik dirauen izakiren bat aurkitu arte. Izan ere, ezagunenaren helburua kontzeptu unibertsalak aurkitzea da

Platonen Errepublika Liburuko Ezagutza Mailak

Maila Gorena, dialektika dugu, ezagutza edo zientzia aurki dezakegu maila da eta hori esker goi mailako ideiak ezagutu ditzakegu... Continuar leyendo "Platonek Ezagutzaren Teoria" »

DESCARTES - Primer llibre dedicat a Isaac Berckam

“Regulae ad directionem ingenii” - Mètode per dividir un angle amb totes les parts iguals. Mètode per resoldre equacions de tercer grau. Tercer descobriment: Geometria analítica.

Es planteja si en altres camps de coneixement també es pot avançar només amb la raó i la intel·ligència.

La Idea de Bien en Platón

Según Platón, la idea de Bien es la idea suprema de su Teoría de las Formas. Platón nos presenta la idea de Bien como el objeto más adecuado para el alma y causa de la realidad, perfección y verdad de las cosas.

Matemáticas y Dialéctica

Las matemáticas familiarizan la mente con el razonamiento abstracto y con la esfera de realidades inteligibles (comenzando por los objetos matemáticos). El alma logrará así desacostumbrarse de la dependencia de los sentidos y de los apetitos materiales. Sólo entonces podrá comenzar la última etapa, el estudio de la dialéctica (la ciencia suprema, el saber acerca de las Ideas y sus relaciones).

Importancia de la Dialéctica

La dialéctica es fundamental porque es la forma... Continuar leyendo "Conceptos Clave de la Filosofía de Platón: Alma, Virtud y Educación" »

1. Conceptos Fundamentales de la Filosofía Presocrática y Ontológica

Definiciones Clave

Realidad como Devenir

La realidad está en constante cambio, movimiento y devenir; es decir, la realidad implica un proceso que está cambiando constantemente de un estado a otro.

Arché

Principio fundamental para los primeros filósofos que pensaban que detrás de la aparente multiplicidad de la naturaleza debía existir un principio único.

Filósofos Monistas

Defendían la existencia de un único principio. Son Tales de Mileto, Anaximandro y Anaxímenes.

Sustancia

Es todo aquello que existe y que es una realidad concreta. Cada sustancia es diferente al resto, es individual y forma una unidad.

Descripción de la Sustancia

Las características que pueden atribuirse... Continuar leyendo "Exploración de Conceptos Filosóficos Fundamentales: De la Realidad al Dualismo Platónico" »

Consciència intelectual

= coneixement.

Consciència moral

= capacitat humana de distinguir allò que està bé o malament. És l’origen dels sentiments de remordiments.

Etapes del desenvolupament moral

Els nostres judicis sobre el que està bé o malament són apresos. Psicòleg Jean Piaget (treball criteri moral infantil).

Els valors

Max Scheler va estudiar els valors → Nucli mateix de l’ètica = teoria axiològica.

Ètica

estudia els valors morals i la manera com aquests influeixen sobre l’acció humana. Valor = Allò que estimem perquè ens sembla important.

Tipus de valors diferents

Valors utilitaris → Característiques que apreciem: Eficiència, eficàcia i utilitat.

Valors vitals → Salut, fortalesa física.

Valors científics → Rigor,... Continuar leyendo "Desenvolupament moral i valors: una perspectiva ètica" »

Kant

Capacitat secularitzadora

Perquè sigui possible el coneixement: condicions empíriques i trets. Condicionants: espai i temps. Estètica, sentits, Analítica, enteniment, Dialèctica, raó.

Condicions del coneixement sensible

Espai i temps. Relació: hipotètics, disjuntius i categòrics. Modalitat: problemàtics, asertòrics o apodíctics.

Tres crítiques

• Ànima (la psicologia fa afirmacions que semblen lògiques però que no ho són)
• Món (la cosmologia ha pres com a causa en si l'espai i el temps quan només són condicions subjectives)
• Déu (Kant critica l'argument ontològic, ja que el concepte no diu res de la seva existència, i l'argument cosmològic)

Postulats de la raó pràctica

Món, ànima, Déu. Axiomes, teoremes i postulats. Perquè... Continuar leyendo "Filosofia: Kant, Nietzsche i Marx - Idealisme, Nihilisme i Materialisme" »

Raons per creure en el mite

La credulitat de la societat antiga.

• El discurs dominant – L'estructura sacerdotal estava íntimament ajudada pel poder polític

Aspectes pel que el mite es irracional:

Admet la contradicció – Simplifica la complexitat de la realitat – Fa deduccions absurdes o imposibles.

MITES

Expressió verbal de la mentalitat mítica. Relats breus que parlen de fets extraordinaris que relaten grans esdeveniments de la humanitat i que formen part de una religió.

• No aporten cap tipus de raó o prova per justificar-ho, per això són il·lògics.
• Estableixen una distinció entre l'espai sagrat i l'espai profà i entre temps sagrat i temps profà

Milesis (una sola matèria)

Tales de Milet: Arkhe: Aigua. (Hydror). Va pensar que la vida... Continuar leyendo "Mites i filosofia presocràtica" »

1. La investigación filosófica pierde su autonomía y se supedita a la autoridad de la tradición religiosa cristiana.

2. El objetivo no era descubrir nuevas verdades, sino explicar las ya conocidas y establecidas por la revelación divina.

3. Los filósofos escolásticos trabajaron de forma conjunta, y no individual.

4. Frente a la Patrística que se apoyaron en la filosofía de Platón, los escolásticos se guiarán por la filosofía de Aristóteles.

5. Se exigía mucha exactitud y precisión en el lenguaje y en los conceptos que se empleaban. Además de un gran rigor en la articulación de argumentos.

REPRESENTANTES

Alberto Magno y Tomás de Aquino.

En cuanto al pensamiento medieval ha de enmarcarse en el contexto de las religiones monoteístas que sustituyeron... Continuar leyendo "La relación entre la razón y la fe en el pensamiento medieval" »