Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

La Acción Humana: Concepto y Rasgos Fundamentales

El ser humano conoce, es inteligente y también actúa. Esta inteligencia es lo que le hace actuar de diversos modos en diversas situaciones.

¿Qué es la Acción Humana?

La acción es la capacidad de imaginar, organizar y hacer realidad deseos, proyectos, planes e ilusiones. Es la posibilidad de trascender el ámbito de lo estrictamente necesario para recrear nuevos mundos. El ser humano representa siempre su acción de forma simbólica y de ahí nace su carácter creador.

Rasgos de la Acción Humana

1. Intencionalidad: Aristóteles la entendía como el modo en que el sujeto actúa moviéndose hacia el mundo como realidad externa. Según él, dos son los modos de dirigirse hacia el objeto:
   • La teórica:

Heràclit d'Efes: Context i Personalitat

L'hem de situar a la regió de Jònia al segle VI a.C., i el seu pensament es data al voltant de l'any 510 a.C. Per la seva forma de pensar, podria haver tingut com a mestre Anaximandre, tot i que això només és una suposició.

Un Filòsof Individualista i Visionari

Heràclit mai va formar una escola. Va ser un personatge individualista, arrogant, enemic de la societat, solitari, amb un argot poc acadèmic, que es va presentar com un visionari. Amb aquesta actitud pretenia no tenir deixebles.

Transmetia el seu pensament de forma oral, i amb un to solemne, com si fossin profecies que estan al servei de provocar-nos a pensar. Aquest pensament era obert, igual que la seva concepció sobre la realitat.

La Realitat

L'Empirisme Anglès

L'empirisme anglès: L'empirisme significa "coneixement obtingut a partir de l'experiència". És un corrent filosòfic que es desenvolupa a Anglaterra als segles XVII i XVIII. Les característiques generals són:

• Supremacia de l'experiència: L'experiència és l'única font de coneixement. Més enllà de les dades que ens proporciona l'experiència sensorial, la raó no hi té res a fer. L'experiència esdevé el criteri de veritat i el límit de la raó humana. En canvi, per als racionalistes no hi ha límits per a la raó.
• Negació d'idees innates: La ment és com una pàgina en blanc, quan naixem no hi ha res escrit. L'experiència omple la nostra ment, o sigui que tot coneixement és adquirit gràcies a l'experiència.

Estoicismo

El estoicismo, fundado por Zenón y difundido en Roma por Séneca, plantea la existencia de un único mundo compuesto por materia y sustancia (espíritu). Según esta corriente, todo está destinado y el hombre no tiene control sobre su vida. La única alternativa que se presenta es seguir el camino que Dios propone u oponerse a él.

Rationes Seminales

Las Rationes Seminales son las que dan origen a todas las cosas, representando la voluntad de Dios. El hombre solo debe aceptarlas, es decir, seguir a Dios.

• La persona estoica es aquella que se deja llevar por la voluntad divina, liberándose de sus pasiones.

Pasiones

• A) Pasiones Interiores: Lo que siento, lo que creo, lo que fluye dentro de mí.
• B) Pasiones Exteriores: Lo que ocurre a mi

1. Lo Dionisiaco y lo Apolíneo

Según Nietzsche, en el espíritu griego existieron dos tendencias contrarias:

• Apolínea: Proveniente del dios Apolo, favorable a la luz, la razón, la medida, la simetría, la música, la armonía, la belleza. Desde la perspectiva apolínea, atribuimos al mundo un orden y un sentido.
• Dionisiaca: Proveniente del dios Dionisos, asociada a la oscuridad, los instintos, el éxtasis, la embriaguez. Cuando domina lo dionisiaco, vemos el mundo como caos y azar.

Para Nietzsche y Schopenhauer, el arte era más que mero entretenimiento; era una forma de descifrar la realidad del mundo. Nietzsche admiraba la tragedia griega, un género que mezclaba teatro, música, danza y sabiduría. En El nacimiento de la tragedia, Nietzsche... Continuar leyendo "La Genealogía de la Moral según Nietzsche: Una Crítica a la Moral Occidental" »

Nihilismo

El nihilismo, derivado del latín nihil (nada), se aplica a la negación de todo principio o fundamento. Es una actitud que cada autor matiza con rasgos diferentes.

Posible Desarrollo Histórico, Características Básicas y Representantes Relevantes

1. Los Sofistas

Sostenían que: "No hay nada; y si hubiera algo, sería incognoscible; y si fuera cognoscible, sería inexplicable, inefable o incomunicable.".

2. El Escepticismo

A menudo se ha identificado el nihilismo con el escepticismo. El escepticismo se manifestaba como aquel movimiento que duda de la existencia de algo estable, fijo o permanente. El nihilismo, por su parte, afirma que todo cambia continuamente y que toda variación depende del punto de vista del observador. A esto último... Continuar leyendo "Explorando el Nihilismo y el Positivismo: Orígenes y Evolución Filosófica" »

La Filosofia de René Descartes: Del Dubte a la Certesa

Aquest document explora els pilars fonamentals del pensament de René Descartes, considerat el pare de la filosofia moderna. Ens centrarem en la seva recerca d'una veritat indubtable, el seu famós dubte metòdic i la descoberta del Cogito, ergo sum, així com les implicacions d'aquestes idees per a la teoria del coneixement i la seva rellevància en l'actualitat.

El Dubte Metòdic i la Recerca de la Veritat

Descartes inicia la seva reflexió qüestionant la veracitat del món sensible. Des de la seva experiència personal, observa que els somnis poden ser tan vívids i realistes que resulta impossible distingir-los de la realitat. Aquesta indistinció el porta a dubtar de l'existència del... Continuar leyendo "Descartes: Dubte Metòdic, Cogito i Fonaments del Coneixement" »

El Racionalismo: Origen y Principios Fundamentales

El término Racionalismo proviene de ratio o “razón”. Es una corriente filosófica que se desarrolló en Europa en el siglo XVII, comenzando concretamente en Francia con René Descartes.

Lo que mantiene el racionalismo es que solo por medio de la razón se pueden descubrir ciertas verdades universales, que son evidentes, y de las cuales es posible deducir todo el contenido de la filosofía y de las ciencias. Estas ideas, evidentes en sí, son innatas, no se adquieren por la experiencia.

Los representantes más importantes del racionalismo son Descartes, Spinoza y Leibniz, quienes dieron distintas versiones del modo en que la razón fundamenta el conocimiento. Habitualmente, se considera que... Continuar leyendo "Fundamentos del Racionalismo Filosófico: Principios y Representantes" »

Demòcrit i l'Atomisme

La realitat, segons Demòcrit, està composta per dues causes (o elements): el que és, representat pels àtoms homogenis i indivisibles, i el que no és, representat pel buit.

Aquest últim és un no-ser no-absolut, allò que no és àtom, l'element que permet la pluralitat de partícules diferenciades i l'espai en el qual es mouen.

Característiques dels Àtoms

Demòcrit pensava i postulava que els àtoms són indivisibles, i es distingeixen per:

• Forma
• Grandària
• Ordre
• Posició

Es creu que la distinció per pes va ser introduïda per Epicur anys més tard o que Demòcrit va esmentar aquesta qualitat sense desenvolupar-la massa.

Moviment i Formació de Cossos

Gràcies a la forma que té cada àtom és que poden ensamblar-se —encara... Continuar leyendo "Demòcrit i Sòcrates: Atomisme, Ètica i Coneixement" »

Filosofiaren Garai Historikoak

Garai Antologikoa

GAIKA Garai antologikoa: Filosofia sortu zenez geroztik kristautasuna mendebaldera iritsi zen arte iraun zuen. Filosofoen kezka nagusia naturaren eta izakiaren egia zen, haien osotasunean.

Garai Teologikoa

Garai teologikoa: Kristautasuna iritsi zenetik XV. mendera arte iraun zuen. Garai horretan filosofian nagusiki arduratzen zen bai Jainkoaz, bai eta Jainkoak munduarekin duen harremanaz ere.

Kontzientziaren Filosofia

Kontzientziaren filosofia: Errenazimentutik XIX. mendera arte iraun zuen. Garai horretan gogoeta filosofikoaren interesgune nagusia gizakiaren errealitateaz jabetzeko izan zen.

Bira Linguistikoa

Bira linguistikoa: XX. mendetik gaur egunera iraun duen garaia da. Gogoeta filosofikoaren zati... Continuar leyendo "Filosofiaren Garaiak eta Gaurko Behar Nagusia" »