Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

Monismo Espiritualista

El monismo espiritualista defiende que la naturaleza de la realidad es espiritual y no material. Sus proponentes resolvieron el problema de comunicación rechazando la materia.

La Realidad y la Percepción: Corrientes Filosóficas Clave

El realismo natural sostiene que el ser humano accede a la realidad mediante los sentidos. Sin embargo, filósofos como Descartes y muchos otros han considerado que el cerebro no capta la realidad directamente, sino ideas y representaciones. A esta perspectiva la denominaron Teoría Representacional de la Percepción, la cual postula que representamos objetos a partir de los sentidos, lo que implica que dicha representación puede ser engañosa.

A raíz de esta problemática, surgieron tres... Continuar leyendo "Explorando la Realidad y la Percepción: Corrientes Filosóficas Clave" »

El Yo y las Ideas

En la filosofía de la época no se encuentra ninguna verdad segura. Sin embargo, en ella descansan los principios de la ciencia. Por ello, será prioritario conocerlos.

De la Duda al Cogito

El método exige conocer las primeras verdades por **intuición** y deducir el resto. Así, Descartes se va a proponer buscar una primera verdad totalmente segura que será la base. Utilizará la **duda metódica**: En primer lugar, duda del **conocimiento sensible** porque a veces nos engaña. En segundo lugar, duda de la existencia del **mundo exterior** porque podría ser un **sueño**.

Por último, duda de las **matemáticas**. En el *Discurso del Método*, la razón es que a veces los matemáticos se equivocan. En las *Meditaciones Metafísicas*... Continuar leyendo "La Filosofía de Descartes: El Yo, las Ideas y la Realidad" »

Mundo Inteligible: La Dualidad Platónica de la Realidad

Para Platón, existen dos mundos: el Mundo Sensible (MS) y el Mundo Inteligible (MI). El Mundo Inteligible está formado por las Ideas o Formas eternas e inmutables, como el Bien, la Justicia, el Hombre, etc. El Mundo Sensible, por su parte, fue creado por el Demiurgo, una especie de artesano divino que modeló la materia basándose en las Ideas del Mundo Inteligible. Las cosas del Mundo Sensible están constituidas de materia, pero su esencia y su ser derivan de la Idea o Forma de la que participan. El Mundo Inteligible es, por tanto, el fundamento y la causa del mundo físico. Para conocer el mundo verdadero y alcanzar la sabiduría, es necesario elevarnos hacia las Ideas mediante la... Continuar leyendo "Platón Esencial: Conceptos Clave de su Filosofía y su Impacto en el Pensamiento Occidental" »

La Crisi del Segle XVII i el Racionalisme de Descartes

El segle XVII va estar marcat per una profunda crisi religiosa i política. La coexistència del catolicisme, el protestantisme i l'anglicanisme va generar conflictes que van desembocar en la Guerra dels Trenta Anys. En aquest context, René Descartes va qüestionar els ensenyaments rebuts i va buscar la seva pròpia experiència. La figura de Déu va ser una peça imprescindible en la seva filosofia.

La Revolució Científica

Paral·lelament, es va produir una revolució científica amb importants avenços en:

• Astronomia: Descobriment de l'heliocentrisme per Kepler.
• Física: Unificació de les lleis de l'univers per Galileu.
• Metodologia: Desenvolupament del mètode hipoteticodeductiu (basat

Comparación Epistemológica: Descartes y Hume

El empirismo, representado por Hume, al igual que el racionalismo, representado por Descartes, se centran en el conocimiento y en el modo en que conocemos, así como en los materiales de que está hecho el conocimiento.

Fuente del Conocimiento

Para los racionalistas, la razón humana es la única vía para llegar al conocimiento. Muestran menosprecio por los sentidos. Las ideas surgen del interior, independientes de la experiencia. El ideal es alcanzar la verdad con exactitud, como los axiomas matemáticos.

Los empiristas enfatizan el papel de la experiencia, ligada a la percepción, por medio de la cual se llega al conocimiento. Rechazan las ideas innatas; todas las ideas son concretas y provienen... Continuar leyendo "Descartes vs Hume: Diferencias Clave en Epistemología" »

1.3. Els Principals Enfocaments

1.3.1. Teories Clàssiques de la Industrialització

Hi ha autors que es poden considerar bàsics per la seva especial contribució a la sociologia industrial, de l'empresa i el treball. Cal destacar bàsicament:

• Karl Marx: Els conceptes de conflicte i alienació han estat un bon detonant per seguir fortificant tota una línia d'investigació i de construcció teòrica, que han permès bastir el discurs sociològic contemporani.
• Max Weber: Posa els fonaments de la sociologia de les organitzacions, que influirà enormement en la nostra disciplina; i de l’ètica del treball.
• Emile Durkheim: Insisteix amb els efectes d'una societat massa estructurada i fortament centrada en l'especialització dels seus membres.
• Joseph

Descartes: Substància Divina, Jo Pensant i Món

La Substància Divina: Déu com a Garantia de Veritat

Descartes considera que el "jo pensant" no és perfecte, i que el mateix dubte metòdic s'ha establert per tal de corregir-ne els errors. El "jo pensant" posseeix la idea de perfecció. Si tenim consciència de la nostra naturalesa imperfecta és perquè sabem en què consisteix una naturalesa perfecta i ens hi comparem. Així, la idea de la perfecció, innata en nosaltres, és la idea d'un ésser perfecte: és la idea de Déu.

Descartes afirma que aquesta idea de perfecció (o Déu) no pot provenir de nosaltres, éssers imperfectes. Per tant, ha d'haver estat una realitat divina la que l'ha fet sorgir dins de les nostres ments. Del conjunt... Continuar leyendo "Descartes: Substància Divina, Món Extens i Llibertat" »

Acció col·lectiva

Definició: La conducta col·lectiva es defineix com una acció voluntària, dirigida a una meta, que es produeix en una situació relativament desorganitzada, en la qual les normes i valors predominants de la societat deixen d'actuar sobre la conducta individual. Consisteix en la reacció d'un grup a alguna situació. Exemple: Refugiats climàtics: el comportament col·lectiu és espontani, aliè a l'ordre institucional, no organitzat, sense planificació de la conducta i sovint aliè a la política. La necessitat de la migració climàtica sorgeix de la necessitat espontània dels integrants de traslladar-se a causa d'un fet puntual (inundacions) o sostingut en el temps (sequera). No hi ha líders, no tenen un programa... Continuar leyendo "Comportament col·lectiu i teories associades" »