Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Mill i la qualitat del plaer

John Stuart Mill defensa que no només s’ha de valorar la quantitat de plaer, sinó també la seva qualitat. Critica que alguns utilitaristes només hagin destacat avantatges circumstancials dels plaers intel·lectuals (com la durabilitat o seguretat), quan aquests també són intrínsecament superiors. Això és compatible amb el principi d'utilitat, perquè algunes experiències aporten un valor més elevat per la seva naturalesa. Mill defensa que només aquells que han experimentat ambdós tipus de plaer poden jutjar amb coneixement quin és realment millor.

Definició de termes

«Circumstancials»: Aspectes externs o secundaris com la durada, el cost o la intensitat d’un plaer.

«Consistent»: Coherent o compatible... Continuar leyendo "Utilitarisme de Mill: Qualitat del Plaer, Mentida i Necessitat" »

No té cap mena de justificació que una persona adulta actuï com vulgui en allò que només l’afecta a ella mateixa.

La Llibertat Individual segons John Stuart Mill

John Stuart Mill defensa la llibertat individual com un dret fonamental. Segons ell, ningú no té dret a impedir que una persona adulta actuï com vulgui en allò que només l’afecta a ella mateixa. La societat només pot intervenir quan les accions d’una persona perjudiquen altres persones. L’autor destaca que cadascú coneix millor que ningú els propis interessos i circumstàncies, i que la imposició de normes socials en la vida privada pot ser injusta o mal aplicada. Així, Mill reivindica l’autonomia personal com a base del progrés moral i social.

Conceptes Clau:

La doctrina utilitarista i la felicitat

La doctrina utilitarista estableix que la felicitat és l'únic fi desitjable.

1. La felicitat com a fi últim

John Stuart Mill defensa que la felicitat és desitjable com a fi últim, ja que tothom la desitja per si mateixa. Totes les altres coses que es desitgen —com la virtut o la riquesa— només es valoren en la mesura que contribueixen a aconseguir la felicitat. L’autor utilitza un paral·lelisme amb la percepció (el que és visible és el que veiem) per justificar que, si la gent desitja la felicitat, això prova que és un bé moral fonamental. Tot i això, reconeix que cal explicar per què altres desitjos semblen independents.

2. Conceptes fonamentals

• «Felicitat»: Plaer i absència de dolor;

Immanuel Kant: Raó i Il·lustració

El Context Il·lustrat i les Preguntes Fonamentals

El pensament d’Immanuel Kant sorgeix al segle XVIII, en ple context de la Il·lustració, on la raó es mostra com l’eina d’alliberament de la humanitat. La màxima “Sapere aude!” (atreveix-te a pensar per tu mateix) sintetitza aquest esperit. Kant formula tres grans preguntes que estructuren la seva filosofia:

• Què puc conèixer?
• Què he de fer?
• Què puc esperar?

L'Epistemologia Kantiana: Què puc conèixer?

El Gir Copernicà i els Límits del Coneixement

L’epistemologia de Kant, la seva teoria del coneixement, busca respondre a la pregunta: com és possible el coneixement? Davant la discussió entre racionalistes (que creien que el coneixement prové... Continuar leyendo "Kant i Mill: Ètiques Comparades, Deure vs. Utilitarisme" »

Fundamentos de la Inteligencia y la Voluntad

1. ¿Cuál es el objeto propio de la inteligencia?

La verdad.

2. ¿Cuál es el objeto propio de la voluntad?

La bondad.

3. ¿Por qué la palabra "bien" y la palabra "bondad" coinciden en cuanto a su significado esencial?

Porque ambas se refieren a la esencia del valor de las cosas, aunque "bondad" es un sustantivo abstracto y "bien" se utiliza para designar la bondad del objeto concreto.

4. ¿Por qué decimos que el "valor bondad" de un acto puede ser de signo negativo?

Normalmente se presentan varios objetos buenos delante de la voluntad y no siempre el objeto elegido es apropiado en ese momento; por lo tanto, poseerá valor negativo. (Ejemplo: Dormir tiene signo positivo, pero dormir durante las clases

1. La Crítica de la Razón Pura

1.1. El problema de la metafísica

El objetivo de Kant en esta obra es examinar la estructura del conocimiento y determinar si la metafísica puede considerarse una ciencia. Parte del hecho de que la física, la lógica y las matemáticas ya han sido reconocidas como ciencias, pero la metafísica ha sido excluida debido a su falta de base empírica.

Kant define la metafísica como un conocimiento basado en principios que no provienen de la experiencia, sino que son a priori, es decir, independientes de lo empírico. Para determinar si puede ser una ciencia, analiza primero qué constituye el conocimiento científico, concluyendo que se basa en juicios sintéticos a priori.

1.2. La Revolución Copernicana de Kant

Kant... Continuar leyendo "Fundamentos de la Crítica de la Razón Pura: El Conocimiento según Kant" »

Comparativa Ètica: Kant i Mill, Deure vs. Utilitat

L’ètica deontològica d’Immanuel Kant i l’ètica utilitarista de John Stuart Mill representen dues concepcions molt diferents de la moral, tant pel que fa al seu fonament com al mètode per determinar si una acció és correcta. Tot i això, ambdues tenen en comú la voluntat de trobar un criteri universal per orientar el comportament humà.

L'Ètica Deontològica d'Immanuel Kant

Kant, filòsof del segle XVIII i representant del racionalisme i la Il·lustració, defensa que el valor moral d’una acció no depèn de les seves conseqüències, sinó de la intenció amb què es fa i si es guia pel deure. El seu principi fonamental és l’imperatiu categòric, una norma racional que diu... Continuar leyendo "Kant i Mill: Deure, Utilitat i la Filosofia Crítica" »

Introducción a la Crítica Kantiana de la Metafísica

El presente documento aborda el debate metafísico moderno, centrándose específicamente en la filosofía crítica de Immanuel Kant y el problema de la metafísica como disciplina del saber. La metafísica es una rama de la filosofía que estudia las cuestiones más fundamentales sobre la realidad, como la existencia, Dios, el alma y el universo. Durante mucho tiempo, se consideró que era posible conocer la verdad absoluta sobre estos temas. Sin embargo, Immanuel Kant transformó radicalmente esta visión, cuestionando la posibilidad de conocer aquello que trasciende nuestra experiencia. Cuestiones como: ¿Es la metafísica una ciencia legítima? ¿Podemos conocer la realidad en sí misma,... Continuar leyendo "La Revolución de Kant: Redefiniendo la Metafísica y los Límites del Conocimiento" »

Materialismo Histórico y la Visión Marxista del Comunismo

El materialismo histórico es la filosofía de la historia desarrollada por Karl Marx. Según esta teoría, la evolución de las sociedades está determinada por los factores económicos, en particular por los cambios en los modos de producción.

Infraestructura Económica y Superestructura Ideológica

Marx distingue entre infraestructura económica y superestructura ideológica, donde la primera condiciona el pensamiento, las instituciones y la cultura de una sociedad.

Componentes de la Estructura Social

• La infraestructura económica: Está compuesta por las fuerzas productivas (medios de producción y fuerza de trabajo) y las relaciones de producción (quién posee y controla estos medios)

David Hume: El Empirismo Radical y la Ciencia de la Naturaleza Humana

David Hume es el representante más radical del empirismo, corriente de filosofía moderna que se desarrolló en las Islas Británicas en oposición al racionalismo continental. Su objetivo principal fue fundar y desarrollar una ciencia de la naturaleza humana siguiendo el criterio empirista: el origen y el límite del conocimiento es la experiencia sensible.

Obras Destacadas

• Tratado de la naturaleza humana
• Investigación sobre el conocimiento humano
• Investigación sobre los principios de la moral

La Teoría Moral de Hume: El Newton de las Ciencias Morales

La teoría moral de Hume, expuesta en su obra Investigación sobre los principios de la moral, es esencial en su proyecto de... Continuar leyendo "David Hume: Emotivismo Moral, Falacia Naturalista y el Fundamento del Sentimiento" »