Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Evolución de la Ética en la Filosofía Antigua: De los Sofistas a Plotino

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 5,43 KB

La Ética en la Filosofía Antigua: Reflexión sobre la Vida Buena

La ética en la filosofía antigua se desarrolla desde el siglo V a. C. como una reflexión sobre la vida buena, pasando del relativismo inicial a la búsqueda racional de fundamentos universales.

I. El Surgimiento de la Reflexión Moral: Sofistas y Sócrates

Los Sofistas y el Relativismo

Los sofistas fueron los primeros en tematizar críticamente la moral. Para ellos, las normas éticas no proceden de la naturaleza, sino de la convención social, por lo que lo justo es relativo a cada ciudad o individuo. Protágoras resume esta postura con su célebre afirmación de que “el hombre es la medida de todas las cosas”, introduciendo un subjetivismo moral que hacía de la educación... Continuar leyendo "Evolución de la Ética en la Filosofía Antigua: De los Sofistas a Plotino" »

Platón vs. Protágoras: Fundamentos de la Objetividad y el Liderazgo Ético

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,45 KB

El Conflicto Epistemológico: Del Subjetivismo Sofista a la Objetividad Platónica

1. El Fundamento del Subjetivismo: Protágoras y la Tesis del Homo Mensura

El relativismo encontró su expresión más clara en Protágoras, bajo la máxima: “El hombre es la medida de todas las cosas”. Esta tesis reduce el conocimiento a la sensación, implicando que la percepción individual es privada e infalible para el perceptor. Si el vino le parece amargo al enfermo y dulce al sano, ambas percepciones son igualmente válidas.

Este relativismo se basa en una ontología de tipo heraclíteo, donde se afirma que todo es puro movimiento y que “nada es en sí y por sí”. Por lo tanto, la verdad es contingente al sujeto que percibe.

2. La Solución Epistemológica

... Continuar leyendo "Platón vs. Protágoras: Fundamentos de la Objetividad y el Liderazgo Ético" »

Almas, orden y teleología: Platón, Aristóteles y la ciencia moderna

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,82 KB

Almas y funciones: Platón y Aristóteles

Platón distingue tres partes en el alma: la racional, la irascible y la concupiscible. La parte racional es exclusiva del ser humano y permite conocer el mundo de las Ideas. Para Aristóteles, en cambio, existen tres tipos de alma según las funciones:

  • Vegetativa (plantas).
  • Sensitiva (animales).
  • Racional (humanos): permite entender, elegir libremente (voluntad) y formar hábitos virtuosos.

Según Aristóteles, la finalidad de la ética es lograr la eudaimonía, la felicidad entendida como una actividad del intelecto en conformidad con la virtud. La parte más divina que hay en nosotros es el intelecto, y vivir bien consiste en actualizarlo plenamente mediante la razón y la virtud.

Evolución, humillaciones

... Continuar leyendo "Almas, orden y teleología: Platón, Aristóteles y la ciencia moderna" »

Contrastes Metafísicos: De Parménides a Kant sobre la Naturaleza de la Realidad y el Conocimiento

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 4 KB

Contrastes Fundamentales en la Historia de la Metafísica y la Epistemología

I. El Ser Inmutable de Parménides: Razón Frente a Sentidos

Parménides plantea una metafísica estática: piensa que la auténtica realidad no cambia. Explica que existen dos caminos:

  • El camino de la verdad, basado en la razón.
  • El camino de la opinión, basado en los sentidos.

Afirma categóricamente: “El Ser es y el no Ser no es”. El Ser posee las siguientes características:

El Ser es eterno, inmóvil, único, inmutable, ilimitado, no nace ni muere y es inalterable. Las cosas que cambian, nacen o mueren no forman parte de la verdadera realidad, sino que son apariencias que muestran los sentidos. Por ello, para Parménides los sentidos llevan al error y la razón... Continuar leyendo "Contrastes Metafísicos: De Parménides a Kant sobre la Naturaleza de la Realidad y el Conocimiento" »

La Ética y Política de Aristóteles: Virtud, Felicidad y su Contrapunto con Kant

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 4,41 KB

El texto pertenece a la obra ética y política de Aristóteles, uno de los pensadores más influyentes de la Grecia clásica. Discípulo de Platón y maestro de Alejandro Magno, Aristóteles desarrolló un pensamiento empírico que se distancia del idealismo platónico y que marcó profundamente la filosofía occidental. En este fragmento se exponen sus ideas fundamentales sobre la virtud, la felicidad (eudaimonía) y la organización política justa, cuestiones tratadas en su Ética a Nicómaco y su Política.

El contexto histórico corresponde a la Grecia del siglo IV a. C., un mundo organizado en polis independientes donde se debatían modelos de gobierno y de educación. Aristóteles hereda el debate socrático sobre el bien y la virtud,... Continuar leyendo "La Ética y Política de Aristóteles: Virtud, Felicidad y su Contrapunto con Kant" »

Plató: Règims Polítics i la Metempsicosi de l'Ànima

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,13 KB

Classificació dels règims segons Plató

  1. Aristocràcia o Monarquia: El millor govern.
    • Govern dels filòsofs-reis.
    • Coneixen el i governen amb justícia.
    • Hi predomina l'ànima racional.
  2. Timocràcia: La primera degeneració.
    • Govern dels homes forts i ambiciosos.
    • Busquen l'honor i el prestigi, amb poca inclinació a la filosofia.
    • Hi predomina l'ànima irascible (força i orgull).
  3. Oligarquia: El govern dels rics.
    • Només els adinerats ostenten el poder.
    • Hi predomina l'ànima concupiscible (desig de riquesa).
    • Genera desigualtat i desordre social.
  4. Democràcia: El govern del poble.
    • Tothom pot governar, sense formació ni límits.
    • Aparició de demagogs que influencien sense raó.
    • Hi predomina el llibertinatge i la confusió.
  5. Tirania: El pitjor govern possible.
    • Sorgeix
... Continuar leyendo "Plató: Règims Polítics i la Metempsicosi de l'Ànima" »

Plató, Descartes i Aristòtil: Antropologia i Dualisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,77 KB

Antropologia Filosòfica: Dualisme i Hilemorfisme

Plató i Descartes: Dualismes sobre l'Ésser Humà

Tant Plató com Descartes són filòsofs dualistes, però les seves concepcions de l'ésser humà difereixen profundament.

El Dualisme Metafísic i Moral de Plató

Per a Plató, l’ésser humà és la unió d'ànima i cos, essent l’ànima l’element essencial. L'ànima és eterna, immortal i procedeix del Món de les Idees, on resideixen les veritats perfectes. El cos, en canvi, és vist com una presó que confon i limita. L’ànima es divideix en tres parts:

  • Racional (ha de governar)
  • Irascible (valentia)
  • Concupiscible (desitjos)

La vida justa consisteix a permetre que la part racional governi. El coneixement és anamnesi, un record del que l’ànima... Continuar leyendo "Plató, Descartes i Aristòtil: Antropologia i Dualisme" »

Anàlisi Filosòfica: Justícia Platònica, Presocràtics i Ètica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

Anàlisi Filosòfica: Justícia Platònica i Presocràtics

Resposta 1: Idees principals del text sobre la Justícia

Plató defensa que la justícia, tant per a l'individu com per a la ciutat, es basa en que cada part compleixi la funció que li és pròpia. En l'ànima humana, això significa que la part racional ha de governar sobre l'emocional i l'apetitiva, establint un ordre intern i una harmonia similar a la d'una melodia. Aquest equilibri interior és el que permet a la persona actuar de manera justa i savia en qualsevol àmbit de la seva vida, ja sigui en l'àmbit privat o en la participació política. La justícia, doncs, no és només una qüestió d'accions externes, sinó sobretot d'un bon ordre intern de l'ànima.

Resposta 2: Significat

... Continuar leyendo "Anàlisi Filosòfica: Justícia Platònica, Presocràtics i Ètica" »

Plató i Descartes: comparació de metafísica i coneixement

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,21 KB

Plató i Descartes: taules comparatives

TemaPlatóDescartes
EstilObres en forma de diàleg, ús de mites i metàfores.Estil científic, busca un mètode universal segur.
Metafísica (realitat)Dos mons: intel·ligible (idees) i sensible (còpia imperfecta).Tres substàncies: Déu, jo i món.
Coneixement (general)Els sentits enganyen → només donen opinió. La raó accedeix al món vertader. Conèixer = recordar idees.Dubtem dels sentits i del món. Coneixement segur = raó seguint un mètode.
Nivells de coneixement DOXA (opinió): eikasia = imaginació, pistis = creença.
EPISTEME (ciència): dianoia = matemàtiques, noesi = idees i Bé.
No té nivells com Plató, però sí criteri de veritat clara i distinta com a certesa.
Idea Realitat immaterial,
... Continuar leyendo "Plató i Descartes: comparació de metafísica i coneixement" »

Els 7 Grans Dilemes Ètics de la Filosofia Grega Antiga

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,19 KB

Els Grans Dilemes Ètics de la Filosofia Antiga

Dilema Socràtic: Virtut i Coneixement

La qüestió central de Sòcrates és: Com podem viure una vida virtuosa i justa?

Sòcrates es pregunta com hauríem de viure per ser bons i feliços. Creu que la virtut ve del coneixement i que ningú no fa el mal a propòsit, sinó per ignorància. Per tant, el seu dilema és:

  • Si algú actua malament, és perquè no sap què és el veritable bé.

La solució és conèixer-se a un mateix i buscar la veritat mitjançant el diàleg i la raó.

Dilema Platònic: Justícia Social i Ànima

La qüestió central de Plató és: Com aconseguir una societat justa i una ànima equilibrada?

Plató relaciona l’ètica individual amb l’organització política. El seu dilema... Continuar leyendo "Els 7 Grans Dilemes Ètics de la Filosofia Grega Antiga" »