Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Immanuel Kant: Filosofia i Ètica

Preguntes Fonamentals de Kant

Kant es pregunta:

• Què puc saber? (Crítica de la raó pura)
• Què he de fer? (Ètica, Crítica de la raó pràctica)
• Què puc esperar? (Religió, Antropologia)

Aquestes es resumeixen en la pregunta: Què és l’ésser humà?

Conceptes Clau del Pensament Kantià

• Fenomen: Allò que podem conèixer a través de l'experiència.
• Noümen: La realitat en si, inaccessible al coneixement humà.
• Judicis sintètics a priori: Són universals i necessaris, però no provenen de l'experiència.

L'Ètica Kantiana: Formal i Deontològica

L’ètica kantiana és formal i deontològica, basada en el deure. A diferència de les ètiques materials (que donen continguts i i són heterònomes), l’ètica formal... Continuar leyendo "Filosofia de Kant, Mill i Plató: Conceptes Clau i Comparatives" »

Contexto Histórico y Filosófico de Karl Marx

Karl Marx (1818-1883) vivió en el siglo XIX, un periodo marcado por la Revolución Industrial y el auge del capitalismo. Las duras condiciones de vida de la clase obrera influyeron profundamente en su pensamiento. Fue testigo de las desigualdades sociales provocadas por el sistema económico burgués y del desarrollo de movimientos obreros. Influenciado por el socialismo utópico, el materialismo de Feuerbach y la dialéctica de Hegel, Marx desarrolló el materialismo histórico. Su obra más influyente, El Capital, analiza las estructuras económicas del capitalismo. Junto a Engels, escribió El Manifiesto Comunista, llamando a la revolución del proletariado.

Relación del Pensamiento de Marx

El Problema del Conocimiento en San Agustín: Fe y Razón

San Agustín defiende que la verdad se alcanza mediante la razón y la fe, elementos que se complementan mutuamente. La fe guía a la razón, y la razón, a su vez, profundiza en la fe. Esta relación esencial se expresa en la célebre frase:

“Creo para comprender, comprendo para creer”.

La fe ilumina la razón, permitiéndole acceder a verdades que por sí sola no podría alcanzar. Esta interdependencia es la base de la Teología Revelada.

La Doctrina de la Iluminación Divina

San Agustín desarrolla la doctrina de la Iluminación, según la cual el conocimiento verdadero y las verdades eternas provienen directamente de Dios. El alma humana, al ser iluminada por la luz divina, puede... Continuar leyendo "La Doctrina de San Agustín: Verdad, Fe y Razón en la Filosofía Medieval" »

La Filosofía Política de Jean-Jacques Rousseau

Rousseau no propone un retorno al estado de naturaleza, sino la mejora de la sociedad actual a partir de los errores pasados. La clave reside en crear una organización política que preserve las ventajas de la vida en sociedad, sin sacrificar la libertad e igualdad inherentes al ser humano. Esta nueva forma de organización se fundamenta en el Contrato Social.

El Contrato Social de Rousseau

El Contrato Social es un acuerdo mediante el cual cada individuo se somete plenamente a la voluntad general, bajo la condición de que los demás actúen de igual manera. De este modo, nadie se sitúa por encima de otro, y todos obedecen una ley que han contribuido a crear colectivamente. Así, se logra vivir... Continuar leyendo "Principios Políticos de Rousseau: Contrato Social y la Búsqueda de la Libertad" »

Contexto Histórico y Filosófico de Karl Marx

El Capitalismo y el Proletariado

El contexto de Karl Marx está ligado a la Revolución Industrial y el auge del capitalismo, sistema que originó la aparición del proletariado como nueva clase social. En este contexto, las fábricas reemplazaron gradualmente el trabajo agrario, configurando nuevas relaciones de producción. Marx, crítico de las transformaciones sociales, es considerado junto a Nietzsche y Freud un "maestro de la sospecha".

Materialismo Histórico y Dialéctica

Para Marx, el capitalismo burgués no es justo ni necesario, sino un sistema histórico que dará paso al comunismo, donde los trabajadores serán dueños de su trabajo. Inspirándose en Hegel, adoptó la idea de la dialéctica,... Continuar leyendo "El Pensamiento de Karl Marx: Contexto, Ideas Clave y Paralelismos con Kant" »

La Inversió dels Valors: La Revolta dels Esclaus

Primera Pregunta: La Revolta dels Esclaus de Nietzsche

Nietzsche descriu la inversió dels valors morals, que anomena «revolta dels esclaus», un procés que comença amb la cultura jueva. Aquesta revolta fa que els poderosos i nobles, considerats abans com a bons, siguin vistos com a dolents, mentre que els febles, humils i desposseïts es consideren bons. Nietzsche explica que aquesta inversió ha estat tan arrelada que ja no percebem els valors de la moral aristocràtica original.

Segona Pregunta: Conceptes Clau de la Moral Nietzscheana

• Aristocràtica: Es refereix a la moral que pertany als homes nobles i poderosos, basada en valors com la força i l'autoafirmació.
• Transvaloració: Es tracta

Nietzsche: Moral Noble i Ressentiment

Idees Principals (Anàlisi 1)

Nietzsche contrasta dues morals: la moral noble i la moral del ressentiment. L'home noble defineix el bé espontàniament a partir de si mateix i considera el dolent com allò diferent d'ell. En canvi, la moral del ressentiment, pròpia dels oprimits, crea primer el concepte de mal (representat pels nobles) i, com a oposició, defineix el bé. Aquesta inversió de valors fa que allò que abans era considerat bo (força, poder, noblesa) passi a ser vist com a pervers, mentre que la feblesa es considera virtut.

Significat de Paraules (Anàlisi 1)

"home noble"

Individu que s’autoafirma, actua de manera espontània i veu el bé en la seva pròpia força i poder.

"ressentiment"

Sentiment

Fenomen: La Realitat Perceptual en Kant

És el conjunt d'impressions sensibles situades en les formes a priori de la sensibilitat, és a dir, a l'espai i al temps. El fenomen és el resultat de la interacció entre la sensibilitat i la naturalesa i és el punt de partida sobre el qual comença a treballar l'enteniment. El fenomen és condició de possibilitat del coneixement, però no un límit del mateix. Gràcies a la intervenció de l'enteniment i la raó podem anar més enllà del fenomen, però hem de ser conscients que si les dues facultats es posen en funcionament al marge del fenomen, el resultat serà un coneixement només aparent, sense referent real.

Noúmen: La Cosa en Si Inaccessible per a Kant

És la cosa en si, allò incondicionat.... Continuar leyendo "Filosofia i Sociologia: Conceptes Essencials de Kant, Il·lustració i Marx" »

Il·lustració: Kant i la Sortida de la Minoria d'Edat

La Il·lustració, segons Kant, és la sortida de l'home de la seva minoria d'edat autoculpable, és a dir, de la seva incapacitat per utilitzar la raó sense la guia d'un altre. Sapere aude! (Atreveix-te a saber!) n'és el lema. La mandra i la covardia són les causes d'aquesta minoria d'edat, tot i la capacitat de pensar per si mateixos. Això facilita que altres assumeixin el paper de tutors. La Il·lustració requereix llibertat, especialment la d'ús públic de la raó. Limitacions com "No raonis!" (oficial), "No raonis, paga!" (funcionari), "No raonis, tingues fe!" (sacerdot) són contràries a la Il·lustració. Només el pensament lliure, sota un govern just que no tem la raó,... Continuar leyendo "Il·lustració, Modernitat i Feminisme: De Kant a Marx" »

La Qualitat dels Plaers en l'Utilitarisme de Mill

John Stuart Mill defensa que no tots els plaers tenen el mateix valor, sinó que hi ha plaers superiors i inferiors. Segons Mill:

1. Els humans tenen facultats més elevades que els animals i, un cop en són conscients, no poden considerar feliç una vida basada només en els plaers corporals.
2. Per això, és compatible amb l’utilitarisme valorar la qualitat dels plaers, no només la quantitat.
3. Els qui han experimentat tant plaers superiors com inferiors prefereixen els superiors, encara que impliquin insatisfacció.
4. D’aquí la seva famosa idea: és millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet, perquè només qui coneix ambdues perspectives pot valorar-les correctament.

Apetits animals:

Desitjos