Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Comparació Ètica: Plató i Hume

Comparació entre Plató i Hume: L'emotivisme moral de Hume estableix que la moralitat es basa en les emocions i el grau de simpatia que ens desperten les accions, més que en la raó. Els judicis morals no són racionals, sinó que es fonamenten en sentiments de rebuig o aprovació, influïts tant per la nostra humanitat com per la seva utilitat social. Així, Hume defensa un subjectivisme moral, però no un relativisme extrem, ja que considera el benefici social com un criteri moral fonamental, juntament amb les nostres reaccions emocionals. David Hume critica el racionalisme moral; com ja sabem, l'ètica és un conjunt de principis, normes o valors que, a través d'ells, els éssers humans emeten judicis... Continuar leyendo "Ètica de Plató vs. Emotivisme Moral de Hume: Anàlisi Comparativa" »

El Sacrifici en l'Utilitarisme de John Stuart Mill

1. L’utilitarisme, segons John Stuart Mill, defensa que el sacrifici només és bo si contribueix a la felicitat general. Això vol dir que no es tracta de sacrificar-se per si mateix, sinó que aquest sacrifici ha de tenir un impacte positiu en la societat. Si un sacrifici no augmenta el benestar col·lectiu, es considera inútil. Mill comparteix amb altres teories morals la idea que, de vegades, cal renunciar al propi benefici pel bé dels altres, però posa com a condició que això realment millori la felicitat global.

2. Definicions clau:

• a) Felicitat: Estat de benestar associat al plaer i a l’absència de dolor.
• b) Mitjans: Recursos o accions que ajuden a aconseguir un objectiu, en aquest

“Solo soy una chica”: Feminidad divina, esencialismo de género y la paradoja de la trivialización femenina

Introducción: La Tendencia “I’m Just a Girl” en la Era Digital

En la era digital, los discursos sobre la feminidad han tomado nuevas formas, oscilando entre el empoderamiento y la autolimitación. La tendencia del “I’m just a girl” —traducida al español como “Solo soy una chica”— parece, a primera vista, un gesto lúdico, una apropiación estética de la fragilidad y la delicadeza. Sin embargo, bajo su aparente inofensividad se esconde un fenómeno filosófico más profundo: la resignificación de la identidad femenina en un marco de esencialismo de género y la perpetuación de narrativas que han reducido históricamente... Continuar leyendo "'Solo Soy una Chica': Feminidad, Esencialismo de Género y la Paradoja de la Trivialización Femenina" »

La Conseqüent Inconseqüència Kantiana

La "conseqüent inconseqüència kantiana" fa referència a la tensió inherent en el sistema filosòfic d'Immanuel Kant, especialment pel que fa als límits de la raó. Kant, en la seva Crítica de la raó pura (KrV), examina les condicions de possibilitat del coneixement. Argumenta que el coneixement sorgeix de la síntesi entre l'experiència sensible (les impressions que rebem del món) i les categories de l'enteniment (els conceptes purs que estructuren aquesta experiència).

Aquesta síntesi té una limitació: només podem conèixer els fenòmens, les coses tal com se'ns apareixen, i no les coses en si mateixes (els noümens). Això implica que la raó humana està limitada en la seva capacitat... Continuar leyendo "Conceptes Clau de la Filosofia Kantiana: Raó, Moral i Límits" »

Introducción a la Filosofía Kantiana

Kant (1724-1804) es una figura central en la filosofía moderna. Su obra surge en un periodo de transición entre el racionalismo y el empirismo, buscando establecer los límites y capacidades del conocimiento humano. En su “Crítica de la Razón Pura”, Kant distingue entre fenómenos (lo que podemos experimentar) y noúmenos (la realidad en sí misma), sentando las bases para su filosofía moral.

Fundamentos de la Ética Kantiana

Kant propone una ética formal y deontológica, centrada en el deber y la razón, y no en las consecuencias de las acciones. Para él, una acción tiene valor moral cuando se realiza por deber, es decir, por respeto a la ley moral, y no por inclinaciones personales o búsqueda... Continuar leyendo "La Ética del Deber de Kant: Razón, Autonomía y Dignidad Humana" »

Mill: Què és l'Utilitarisme? Finalitat

El problema de la moral és com saber què és bo i què és dolent. No hi ha una resposta clara i universal.

El Problema del Fonament de la Moral: Criteri del Bé i Mal

L’utilitarisme és la teoria que intenta donar solució. Diu que una acció és bona si genera felicitat i dolenta si genera infelicitat.

Objeccions a l'Utilitarisme

A l'utilitarisme se li han plantejat diverses objeccions:

Objecció 1: Utilitat vs. Plaer

Es diu que l’utilitarisme només busca el que és útil i no el plaer, perquè sovint entenem “utilitat” com una cosa pràctica i no com una font de felicitat.

La resposta és que això és un malentès, ja que segons Mill i altres utilitaristes, utilitat i plaer són el mateix.

Objecció

El Problema de la Ética según Kant

Si en la Crítica de la razón pura Kant respondió a la pregunta "¿Qué podemos conocer?", en la Crítica de la razón práctica buscará contestar a la pregunta "¿Cómo debemos actuar?". La **razón práctica** se refiere al uso de la razón en nuestras acciones y en el ejercicio de nuestra libertad. Para Kant, la moral no debe basarse en la naturaleza humana ni en circunstancias externas, sino en nuestra propia libertad.

Éticas Materiales vs. Ética Formal

Las éticas anteriores a Kant son **éticas materiales**, ya que dependen de algo externo a la voluntad: Platón veía el bien como algo objetivo, el cristianismo basaba la moral en la voluntad de Dios y la recompensa o castigo eterno. Estas éticas... Continuar leyendo "Fundamentos de la Ética Kantiana: Imperativo Categórico y Autonomía" »

El Ser Humano, la Moral y la Ética según Tomás de Aquino

Tomás de Aquino, siguiendo la tradición aristotélica, considera al ser humano como una unión sustancial de cuerpo y alma. El alma es inmortal, incorruptible y racional, lo que lo distingue del resto de los seres vivos. Sus facultades se dividen en:

• Vegetativa: encargada del crecimiento y la nutrición.
• Sensitiva: relacionada con la percepción y los deseos.
• Racional: la más elevada, que permite el pensamiento, el juicio moral y la toma de decisiones, orientando al ser humano hacia el bien y la justicia.

La Búsqueda de la Felicidad y la Ley Natural

Desde una perspectiva moral, Tomás de Aquino plantea que el fin último del ser humano es alcanzar la felicidad plena, que solo se consigue... Continuar leyendo "Tomás de Aquino: Fundamentos de la Moral, la Sociedad y la Ley Natural" »

La Concepció de l'Ànima Segons David Hume

David Hume, un dels filòsofs empiristes més influents del segle XVIII, defensa una concepció radicalment diferent de l'ànima respecte a les tradicions racionalistes i metafísiques anteriors. En la seva obra, sosté que l'ànima "no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions [...] sense identitat ni simplicitat perfecta". Aquesta afirmació es basa en la seva teoria empirista del coneixement i en la seva concepció de la identitat personal, que neguen l'existència d'un "jo" estable i permanent. Per entendre aquesta idea, cal examinar la seva epistemologia, la seva crítica a la noció de substància i la seva teoria sobre la identitat personal.

L'Epistemologia Empirista

David Hume sobre el Pensamiento, la Experiencia y el Origen de las Ideas

Los Límites del Pensamiento y la Distinción entre Impresiones e Ideas

Este fragmento pertenece a la obra Investigación sobre el conocimiento humano de Hume. En esta obra, el autor reflexiona sobre la naturaleza del pensamiento y su relación con el cuerpo. Comienza señalando que el pensamiento humano no posee límites materiales, a diferencia del cuerpo, que está condicionado por las leyes físicas. Mientras que el cuerpo está restringido al mundo material y solo puede moverse dentro de un espacio físico determinado, el pensamiento tiene la capacidad de trascender estas limitaciones, pudiendo imaginar situaciones imposibles o fantásticas sin esfuerzo.

Sin embargo,... Continuar leyendo "David Hume: El Origen Empírico de las Ideas y los Límites del Pensamiento" »