Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Antropologia Filosòfica: Dualisme i Hilemorfisme

Plató i Descartes: Dualismes sobre l'Ésser Humà

Tant Plató com Descartes són filòsofs dualistes, però les seves concepcions de l'ésser humà difereixen profundament.

El Dualisme Metafísic i Moral de Plató

Per a Plató, l’ésser humà és la unió d'ànima i cos, essent l’ànima l’element essencial. L'ànima és eterna, immortal i procedeix del Món de les Idees, on resideixen les veritats perfectes. El cos, en canvi, és vist com una presó que confon i limita. L’ànima es divideix en tres parts:

• Racional (ha de governar)
• Irascible (valentia)
• Concupiscible (desitjos)

La vida justa consisteix a permetre que la part racional governi. El coneixement és anamnesi, un record del que l’ànima... Continuar leyendo "Plató, Descartes i Aristòtil: Antropologia i Dualisme" »

Anàlisi Filosòfica: Justícia Platònica i Presocràtics

Resposta 1: Idees principals del text sobre la Justícia

Plató defensa que la justícia, tant per a l'individu com per a la ciutat, es basa en que cada part compleixi la funció que li és pròpia. En l'ànima humana, això significa que la part racional ha de governar sobre l'emocional i l'apetitiva, establint un ordre intern i una harmonia similar a la d'una melodia. Aquest equilibri interior és el que permet a la persona actuar de manera justa i savia en qualsevol àmbit de la seva vida, ja sigui en l'àmbit privat o en la participació política. La justícia, doncs, no és només una qüestió d'accions externes, sinó sobretot d'un bon ordre intern de l'ànima.

Resposta 2: Significat

Falacias Lógicas

Las falacias son errores de razonamiento que invalidan la fuerza de un argumento. A continuación, se detallan las más comunes:

• Argumento ad hominem: Intenta rechazar una afirmación atacando a la persona que la enuncia en lugar de rebatir el argumento mismo.
• Petición de principio: Para que un razonamiento sea válido, las premisas no pueden basarse en la conclusión que se pretende demostrar.
• Argumento ad ignorantiam: Sostener que una afirmación debe ser verdadera simplemente porque nadie ha sido capaz de demostrar que sea falsa.
• Argumento ad baculum: Consiste en forzar a alguien mediante amenazas para que acepte nuestras afirmaciones.
• Argumento ad populum: Trata de convencernos de que una afirmación es cierta porque la mayor

Anàlisi de Cites Filosòfiques sobre Raó i Coneixement

Del Mite al Logos: La Recerca d'Explicacions Coherents

Si la pregunta fos: “Els humans van començar a buscar explicacions més coherents i menys fantàstiques”.

Quan llegeixo una frase així, el primer que em ve al cap és la idea del *pas del mite al logos*. Aquesta cita reflecteix el moment en què els humans deixen enrere explicacions simbòliques o màgiques i comencen a ordenar els pensaments buscant causes naturals. És un punt d’inflexió històric: el món ja no és un escenari governat per forces divines, sinó un espai comprensible. Aquesta actitud racional és el naixement de la filosofia.

També indica la necessitat humana de sentit, però ara a través de la raó. Jo ho... Continuar leyendo "Quatre Reflexions Filosòfiques Clau: Del Mite al Logos i el Paper del Dubte" »

Els Filòsofs Presocràtics i la Recerca de l'Arkhé

Els presocràtics van ser els primers filòsofs que van intentar explicar l'origen del món amb raó i no amb mites, buscant l'arkhé, el principi fonamental de tot. A continuació, es detallen algunes de les seves principals teories:

• Tales de Milet: defensava que l'arkhé era l'aigua.
• Anaximandre: proposava l'àpeiron, allò indefinit i infinit.
• Anaxímenes: considerava que era l'aire.
• Heràclit: afirmava que tot està en constant canvi, però segueix un ordre racional (logos).
• Parmènides: sostenia que el canvi és una il·lusió i que l'ésser és etern, immòbil i únic.

Altres pensadors com Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit van aportar teories sobre elements, forces i àtoms que influirien... Continuar leyendo "Filosofia Presocràtica i el Llegat a Plató i Aristòtil" »

La Influencia Presocrática en la Filosofía de Platón

Comparación con Parménides

Parménides fue un filósofo griego presocrático nacido hacia el siglo V a.C., considerado uno de los fundadores de la metafísica. Sostenía que solo existe el Ser, que es único, eterno e inmutable, y que el cambio es una simple apariencia engañosa de los sentidos. Para él, la razón es el único medio para alcanzar la verdad, mientras que los sentidos conducen al error.

Platón, filósofo griego clásico, discípulo de Sócrates y maestro de Aristóteles, nació en Atenas en el siglo IV a.C. Es uno de los pensadores más influyentes de la historia de la filosofía occidental. Sostenía que existen dos mundos:

• El mundo sensible, que percibimos con los sentidos

El Problema de la Realidad (Ontología)

Agustín se centra en la creación del mundo y su explicación en el creacionismo. Pensamos que todo se ha creado de la nada. Agustín explica la creación de la nada, la creación ex nihilo. El universo y la realidad no existían, por lo que Dios realiza una creación de la nada en un instante, para siempre. No cree en la intervención divina; Dios ha creado y no interviene más. El mundo es independiente de Dios.

Teoría de las Razones Seminales

Agustín desarrolla la teoría de las razones seminales, donde Dios ya tenía planeado lo que iba a pasar y prevé la novedad del mundo. Dios deja potencias contenidas, semillas en desarrollo; todo está previsto. Agustín toma la idea del demiurgo y dice que Dios... Continuar leyendo "La Ontología y el Dualismo Antropológico en la Filosofía de Agustín" »

Anàlisi de la filosofia de René Descartes

La distinció entre la vigília i el somni

En aquest fragment, Descartes afirma que, quan utilitza amb cura la raó i els sentits, pot distingir clarament la vigília del somni, ja que les percepcions de la vida desperta es connecten de manera coherent amb la memòria i les experiències prèvies. Aquesta seguretat es fonamenta en la convicció que Déu no enganya i, per tant, allò que percep clarament i distintament és veritable. Tot i així, reconeix que els errors apareixen quan no examinem prou bé les coses o actuem amb precipitació.

Definició de termes

• Hiperbòlic: quelcom que és molt exagerat, que es porta fins a l'extrem.
• Contradicció: quan es fan dues afirmacions que no poden ser totes dues

La Distinción Platónica entre Apariencia y Verdad

En el siglo IV a.C., Platón reflexionó profundamente sobre la naturaleza de la realidad y el conocimiento, proponiendo su célebre teoría del mundo sensible y el mundo de las Ideas. Uno de los temas centrales de su pensamiento es la distinción fundamental entre apariencia y verdad, donde la realidad verdadera es inmutable y el mundo físico solo una copia imperfecta. Este problema filosófico sigue siendo relevante hoy, dado que vivimos en una sociedad obsesionada con la apariencia física, especialmente con el cuerpo, fenómeno que tiene graves consecuencias sociales y personales. Por ello, resulta interesante relacionar la teoría platónica con los actuales problemas derivados de esta... Continuar leyendo "Platón y la Instrumentalización del Cuerpo: Verdad y Apariencia en la Era Digital" »