Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Les 3 regions industrials clau a Espanya

• 1. Catalunya
  • Sector principal: Tèxtil.
  • Catalunya es va convertir en un centre de la indústria tèxtil gràcies a la seva proximitat amb els mercats estrangers.
  • Es va produir un progrés en la tecnificació, tot i que es va industrialitzar més tard en comparació amb altres regions d’Europa.
• 2. País Basc
  • Sector principal: Producció d’acer i ferro.
  • Desenvolupament gràcies a la proximitat amb les mines de ferro i els mercats.
• 3. Astúries
  • Sector principal: Mineria del carbó.
  • El carbó asturià va ser molt important per alimentar les fàbriques.
  • Problemes: La baixa qualitat del carbó asturià en comparació amb altres regions d’Europa.

Diferències entre el comunisme i l’anarquisme

• Comunisme: Creu que

DE QUINA MANERA LA REVOLUCIÓ DE BIEN VA CANVIAR AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

A-FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

Va néixer a Gran Bretanya a mitjan del Segle XVIII. Es va convertir en el taller del món perquè tenia Un sistema polític on el Parlament limitava el poder de la monarquia i la influencia Burgesa era important. Va haver un creixement de la població que va portar la Demanda de mà d’obra per les fabriques. Abundaven recursos i matèries primeres, Principalment el carbó.
Es va facilitar el transport sent més ràpid i eficient. A més a més posseïen un Imperi colonial que va permetre accedir a les noves Matèries

B-UN CONJUNT DE REVOLUCIONS PARARL·LELES

La revolució Industrial va ser possible gràcies a la innovació,

1. Els cinc regnes de la península Ibèrica

Durant el segle XIV, la península Ibèrica estava dividida en els cinc regnes que van marcar l'equilibri de poders: la Corona de Castella (unida definitivament el 1230), la Corona d'Aragó (formada el 1164), el regne de Portugal, el regne de Navarra i el regne nassarita de Granada.

2. Diferències entre la Corona d'Aragó i la de Castella

L'evolució política d'aquestes dues entitats va ser molt diferent:

• Corona de Castella: Es va caracteritzar per un major autoritarisme reial. Tot i que existien les Corts, aquestes gairebé no tenien capacitat legislativa i servien principalment per aprovar les peticions econòmiques dels monarques.
• Corona d'Aragó: Funcionava com una confederació de territoris (Aragó,

El Estado de Derecho y la Constitución Española

Todas las leyes de un país democrático dependen de su ley más importante: la Constitución. En España, la Constitución se aprobó en 1978 y recoge cómo se organiza el Estado y los derechos fundamentales de las personas.

Es una ley que nos obliga a todos, aunque no la votemos, porque la democracia se basa en llevar a cabo lo que decida la mayoría. En España tenemos un Estado de Derecho, donde la ley regula y controla el poder y todo lo que sucede en el país. Todos estamos sometidos a las leyes.

Para que haya bienestar social, existen formas de gobierno que ayudan, como el Estado democrático, en contraposición a una dictadura. También está la monarquía, cuando hay un rey, o la república,... Continuar leyendo "El Estado de Derecho y la Constitución Española: Derechos, Deberes y Bienestar Social" »

Historia del Feminismo y la Lucha por los Derechos de las Mujeres en México

El movimiento feminista mexicano, lejos de ser monolítico, ha transitado por diversas etapas y expresiones. Si bien las primeras luchas se centraron en el sufragio femenino a principios del siglo XX, el movimiento ha evolucionado para abordar temas como la violencia de género, la reproducción, la participación política y la igualdad económica.

Figuras Clave y Diversidad de Perspectivas

Es importante destacar la influencia de figuras clave como Hermila Galindo, pionera en la lucha por los derechos de las mujeres, y la diversidad de perspectivas dentro del movimiento, incluyendo el feminismo indígena y el feminismo chicano, cada uno con sus propias luchas y prioridades.... Continuar leyendo "Movimientos Sociales y Derechos Humanos en México: Historia, Lucha y Desafíos Actuales" »

El Repartiment del Món al Segle XIX

A finals del segle XIX, les potències es van llançar a la lluita pel repartiment del món per controlar gairebé tota Àsia, Àfrica, les illes de l'oceà Pacífic i Amèrica.

3.1. El Repartiment d'Àfrica

La colonització d'Àfrica, iniciada cap al 1870, va ser la més ràpida i brutal, resultant en el domini total del continent, excepte Libèria i Abissínia. Britànics (de nord a sud) i francesos (d'est a oest) es van repartir Àfrica i somiaven amb la creació de grans imperis. Leopold II (rei de Bèlgica) va adquirir una gran colònia al llarg del riu Congo. Alemanys i italians van arribar tard i van amenaçar amb un enfrontament bèl·lic. El xoc d'interessos entre potències rivals va convocar la Conferència

1. Territori, Població i Poder

2. Estats No Democràtics

La Monarquia Absoluta

És aquella en què el rei concentra tot el poder (dicta llei, governa i jutja) o elegeix directament les persones que han d'exercir aquestes funcions en nom seu.

La Dictadura

És un règim en la qual una persona, amb el suport d'un partit polític, d'un grup ètnic o de l'exèrcit, governa amb un poder absolut.

3. Divisió de Poders

• Poder Legislatiu (Parlament):
  • Fa les lleis.
  • Exerceix el control sobre el poder executiu.
  • Aprova els pressupostos generals.
  • Elegeix el president del govern.
• Poder Executiu (Govern):
  • Executa les lleis.
  • Estableix els objectius del govern.
• Poder Judicial (Tribunals):
  • Garanteix la independència judicial.
  • Castiga les infraccions de les lleis.
  • Arbitra en els

El Método Científico: Un Proceso Sistemático

El método científico es un proceso sistemático y riguroso para desarrollar y probar conocimientos científicos. Se utiliza para investigar y comprender los fenómenos naturales y para desarrollar teorías y leyes que expliquen estos fenómenos.

Elementos del Método Científico:

1. Observación: Se observan los fenómenos naturales y se recopilan datos.
2. Pregunta: Se formula una pregunta o hipótesis sobre el fenómeno observado.
3. Investigación: Se investiga y se recopilan datos adicionales para responder a la pregunta.
4. Hipótesis: Se formula una hipótesis que explique el fenómeno observado.
5. Experimentación: Se diseñan y se realizan experimentos para probar la hipótesis.
6. Análisis: Se analizan los

Verdader o Fals: Conceptes Clau de l'Islam i Al-Andalus

• a. Els sunnites consideraven que el califa havia de ser descendent directe de Mahoma. Fals. (Els xiïtes són els que sostenen això, no els sunnites).
• b. Els omeies van desplaçar els abbàssides al califat el 750. Fals. (Va ser a l'inrevés: els abbàssides van desplaçar els omeies).
• c. Còrdova, amb uns 300.000 habitants, va arribar a ser una de les ciutats més grans del món. Verdader. (Còrdova va ser una de les ciutats més avançades del seu temps).
• d. La cultura musulmana va intentar incorporar els coneixements de cultures anteriors, així com perfeccionar-los. Verdader. (Van preservar i expandir coneixements grecs, romans, perses, etc.).
• e. La proclamació del Califat de Còrdova