Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Formación Profesional

L'Estat i la seva Evolució Històrica

Tipus d'Estat al llarg de la Història

1. Estat absolut (segles XV - XVII)
2. Estat liberal
3. Estat de dret
4. Estat liberal-democràtic (sufragi censatari)
5. Estat democràtic (sufragi universal) (segle XX)
6. Estat del benestar (garanties socials)

• Estat fallit (l’Estat perd el control)

Un Estat es defineix per un territori, una població i un poder determinat.

Societat Feudal

Poliarquia: El rei actua com a àrbitre entre els senyors feudals, sense poder absolut.

• Relació de dependència entre senyor i vassall: el vassall és protegit pel senyor a canvi de servei.
• La "llei" és la voluntat del senyor.
• Economia poc desenvolupada.
• Societat estàtica: l'Església monopolitza la cultura, la ciència i el saber.
• Territoris petits amb senyors

Context Històric: La Itàlia del Renaixement

En el segle XV, la península itàlica no era un estat unificat. Les rivalitats polítiques van acabar fragmentant Itàlia i es van constituir repúbliques, principats i ciutats-estat que van exercir el seu domini i influència sobre els territoris circumdants. Aquests petits estats rivalitzaven entre ells en el terreny polític, comercial i, fins i tot, artístic.

Eren ciutats riques, la prosperitat econòmica de les quals s’havia vist afavorida pel comerç gràcies a l’obertura de noves rutes (la seda). La ciutat de Florència mantenia la independència política, cultural i econòmica respecte de les grans potències europees i de l'afany expansiu de Milà i de Nàpols.

En aquesta època va... Continuar leyendo "Context Històric del Renaixement: Florència, Roma i Venècia" »

Industrialització

És el procés de transformació continua i a gran escala de matèries primeres en productes directament utilitzables (ja siguin béns de consum, béns intermedis o béns d'equip).

Dos grans diferències respecte els altres dos sectors econòmics:

• No depèn tant de la natura (a diferència del sector primari) i a part permet una més ràpida rotació del capital.

-A diferència del sector terciari, al produir mercaderies físiques, sí que genera un valor (i plusvàlua).

Fases de la industrialització

El procés d'industrialització permet que el capital adopti la seva forma productiva per la qual cosa es necessiten, per una banda, matèries primeres, recursos energètics i mitjans de producció, i per una altra, força de treball.

Ciencias Naturales

• Objeto de estudio: Mundo físico

• Objetivo: Explicar

• Método: Experimental

• Predicciones: Predicen con precisión los acontecimientos futuros

• Verdad: Correspondencia

• Ejemplo: “Los metales se dilatan con el calor”

Su conocimiento se basa en la explicación, la cual pretende conectar fenómenos mediante leyes causales.

Ciencias Humanas/Sociales

• Objeto de estudio: Ser humano y sociedad

• Objetivo: Comprender

• Método: Hermenéutico

• Experimentación: No recurren a la experimentación ni utilizan la matemática.

• Verdad: Consenso, pragmática

• Ejemplo: “La frustración produce agresividad”

Pretenden comprender, no explicar. El objetivo de la comprensión es conocer las motivaciones y el significado de las realidades humanas y sociales.

La historia económica es una rama de la historiografía que estudia y analiza los procesos de cambio en la actividad productiva de bienes y servicios, la asignación de los recursos, la distribución y redistribución de la riqueza, y sus repercusiones en los agentes sociales y en las estructuras de la sociedad a lo largo del tiempo.

Propósito de la Historia Económica

El propósito principal (según la metodología y enfoques de cada escuela de historiadores) es comprender la persistencia de las estructuras de larga duración o explicar cómo los cambios en la estructura social y los mercados han contribuido al desarrollo económico a largo plazo. En general, se podría decir que el objetivo es entender cuál ha sido y qué ha causado el desenvolvimiento... Continuar leyendo "Evolución y Corrientes de la Historia Económica: Un Recorrido Metodológico" »

Las Ciencias Humanas y el Método Hermenéutico

Al comienzo de esta unidad hemos clasificado las ciencias empíricas en: ciencias naturales y ciencias humanas o sociales. A partir de esta distinción, hay que tener en cuenta tres observaciones:

• Entre ciencias naturales y humanas hay importantes puntos de coincidencia: las explicaciones y teorías deben fundamentarse en la experiencia y han de ser refutables mediante el recurso de la experiencia. Las leyes científicas establecen relaciones constantes entre fenómenos observables: siempre que ocurre x, ocurre y. Esto es propio de las ciencias naturales, y hay razones para pensar que es insuficiente en las ciencias humanas.
• Entre muchos filósofos y teóricos de la ciencia existe la tendencia a

Niños de Origen Inmigrante en la Escuela

Con la aparición en la escena escolar de niños de origen inmigrante, emerge la dimensión intercultural, particularmente a través de programas como los ELCO (Enseñanza de Lengua y Cultura de Origen). La integración se presenta como una problemática social que aspira a resolver desafíos socialmente definidos. Los niños de origen inmigrante a menudo enfrentan dificultades académicas y de integración.

Principales Preocupaciones en las Dificultades Escolares

• La lengua: El inmigrante se incorpora con competencias lingüísticas insuficientes en la lengua escolar. A mayor edad, el conocimiento de la lengua tiene una incidencia más profunda en el desarrollo del niño.
• La motivación: Otros obstáculos

Makina eta Kontratuen Kalkuluak

Makina 19.000€, iraupena 5 urte. Kontratua 3 urte, kuota ordainketa lauhilabetekoa, prepagablea. Erosketa kuota beste kuota 1/10.

Balioa (213) x 1/05/01 (174) urtebetea (524) em-urtebetea

(0) em (524) (472) -- (572)

(1) m (524) (1) i (662) (472) x 1/09/01 (572)

(ftxa urte 1a m) (174) -- (524) ondoko =

2533.33 (681) 1900 - 5 urte (60 hil) X - 8 hil sinatu ftxa onta x 1/12/31 = 2533.33 (2813) ''

(2) m (524) (2) i (662) (472) x 2/01/01 (572)

(ftxa urte 1a m) (174) -- (524) ondoko =

(3) m (524) (2) i (662) (472) x 2/05/01 (572)

(ftxa urte 1a m) (174) -- (524) ondoko =

(4) m (524) (2) i (662) (472) x 2/09/01 (572)

(ftxa urte 1a m) (174) -- (524) ondoko =

3800 (681) 1900 - 5 urte (60 hil) X - 12 hil sinatu ftxa onta x 2/12/31... Continuar leyendo "Finantza Kalkuluak eta Aktiboen Amortizazioa" »

Població

El creixement de la població a Espanya durant el segle XIX va ser moderat i inferior al d'altres països europeus. Això es va deure al manteniment de taxes de natalitat elevades i a una reducció escassa de la mortalitat.

La distribució de la població es va caracteritzar pel contrast entre la perifèria litoral, molt poblada, i el centre peninsular, escassament habitat. També hi va haver contrastos entre el medi rural i les ciutats, que van créixer a causa de l'èxode rural i els nous focus industrials a Catalunya, el País Basc i Madrid.

Agricultura i Transformacions

Abolició del Règim Senyorial

Els senyorius jurisdiccionals van passar a l'Estat, mentre que els senyorius territorials van esdevenir propietat particular.

Desamortització

La... Continuar leyendo "Espanya al segle XIX: Població, Economia i Societat" »