L'Estalinisme: Ascens, Dictadura i Economia Planificada

L'ascens de Stalin i la consolidació del poder

Lenin i Trotski van ser figures molt teòriques. Després de la mort de Lenin, Stalin va consolidar el seu poder, utilitzant la figura de Lenin per legitimar-se, fins i tot embalsamant el seu cos. Un cop mort Trotski, Stalin va eliminar la seva imatge per evitar que les noves generacions el coneguessin, fet que demostra que, en certa manera, Stalin menyspreava el llegat de Lenin.

Inici de l'estalinisme

La transició cap a l'estalinisme va marcar un canvi radical en la direcció de la Unió Soviètica.

Finalització de la Revolució Russa

Existeixen diverses interpretacions sobre el final de la Revolució Russa:

• Alguns historiadors situen el final l'any 1922, amb la creació de la URSS i la mort de Lenin.
• Altres consideren que acaba amb l'arribada de Stalin al poder.
• Una visió més àmplia sosté que la revolució finalitza després de la Segona Guerra Mundial, quan el 1946 Rússia es consolida com la segona potència mundial, tal com es va evidenciar a la Conferència de Yalta.

Ascens al poder i dictadura

Stalin va consolidar el seu poder transformant la dictadura del proletariat en una dictadura personal. Va assumir el control total de l'Estat, el Partit i l'Exèrcit. La seva estratègia es basava en l'eliminació sistemàtica dels adversaris polítics mitjançant les purgues executades per la policia política, la NKVD.

Aquells que s'oposaven al règim eren enviats a presons situades en zones remotes, lluny de la civilització, enmig de l'estepa.

El paper de la dona en el règim estalinista es fonamentava en la regeneració demogràfica. Gràcies a les polítiques de Stalin, Rússia es va convertir en un país molt potent, tot i que el cost humà va ser elevadíssim a causa de la repressió.

L'estalinisme econòmic

Stalin va eliminar la NEP (Nova Política Econòmica) i la va substituir per un model de planificació i col·lectivització. L'estructura econòmica es basava en els següents pilars:

• Planificació imperativa: Plans quinquennals (cada 5 anys).
• Rebuig a l'autogestió obrera.
• Autarquia: Autosuficiència econòmica sense dependència exterior.
• Finançament: El sector agrari finançava la industrialització.
• Indústria pesant: Desenvolupament prioritari d'aquest sector.
• Comerç exterior: Pràcticament inexistent.

La col·lectivització al camp

Es van crear dos tipus d'explotacions agràries:

• Sovkhoz: Granges estatals.
• Kolkhoz: Cooperatives col·lectives formades per entre 120 i 150 famílies.

Tot i que avui Rússia és un país capitalista, en aquell període el comunisme pretenia que la propietat fos col·lectiva.