Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

La revolució industrial i l'inici de l'edat contemporània

Inici de l'edat contemporània amb la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Tot comença a Anglaterra.

La revolució agrícola

La revolució agrícola: Va ser el primer factor que va impulsar la industrialització. Es tracta d'un seguit de transformacions en l'agricultura que van permetre un increment molt notable de la producció d'aliments. Hi va haver 3 innovacions agràries molt importants:

• Sistema Norfolk: Nova rotació de conreus; amb la rotació triennal no s'aprofitava tota la terra. Aquest sistema consistia en una rotació quadriennal de conreus, en la qual no hi havia guaret. Combinava la sembra de cereals amb plantes farratgeres (naps, alfals) que alimentaven el bestiar,

La Solidaridad Social en Durkheim: Mecánica y Orgánica

Émile Durkheim, figura central de la sociología, conceptualizó la solidaridad social como el vínculo que une a los individuos dentro de una sociedad. Distinguió principalmente dos tipos:

Solidaridad Mecánica

Por solidaridad mecánica, Durkheim entiende aquella que se deriva de las semejanzas. Es decir, se desarrolla cuando las ideas y tendencias comunes a los miembros de la sociedad superan en intensidad a las ideas y tendencias propias de cada individuo. Esta forma de integración social une fuertemente al grupo, ya que se basa en lo que todos sus miembros comparten. Es propia de comunidades antiguas en las que los individuos apenas diferenciaban sus actividades, deseos y aspiraciones,... Continuar leyendo "Fundamentos de Sociología y Demografía: Solidaridad, Población y Envejecimiento en España" »

Diferentes formas de organización social

• Tribal: Pequeñas comunidades, estructuradas a partir de lazos familiares y con una economía de subsistencia.
• Esclavista: Comunidades de un tamaño mayor, como ciudades e imperios, con una economía donde lo esencial de la producción corre a cargo de los esclavos.
• Feudal: Estructurada alrededor de los señores feudales, jefes militares y políticos; la economía es rural.
• Moderna: Apoyada en el desarrollo de la industria y del comercio, el Estado nacional es el núcleo de la organización política.

Estado moderno y características

El Estado moderno pretende monopolizar el poder coercitivo en su propio territorio. Siguiendo a Max Weber, podemos definir el Estado como «una asociación de tipo institucional

El colonialisme nou (l'imperialisme
) a diferencia del colonialisme d'abans que estava basat en el model mercantilisme d'explotació de metalls preciosos, sedes i espècies en el comerç d'esclaus, mentre que en el imperialisme es mostra un nou escenari econòmic, on les primeres potències, Estats Units i Japó, van rivalitzar pel domini del món. Simultàniament succeeix el desenvolupament industrial i van estendre el seu domini polític i territorial sobre l'Àfrica i l'Àsia.

L'Estat espanyol: democràcia i monarquia parlamentària

La Constitució de 1978

Amb la mort de Franco el 1975, va finalitzar el règim dictatorial i es va obrir a Espanya un període de transició política. Aquest procés va culminar amb la implantació d'un estat social i democràtic de dret, plasmat en la Constitució de 1978. Aquesta llei fonamental recull les normes que regulen el govern d'Espanya, garanteix els drets individuals i col·lectius dels espanyols i estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol.

El sistema parlamentari

Espanya és una monarquia parlamentària, on el rei regna però no governa; és el símbol de la unitat de l'estat. El sistema es basa en la divisió de poders.

La divisió de poders

• Poder Legislatiu:

Conocimiento Científico: Clasificación y Verdad

La ciencia es un modo fundamental de obtener saber, lo que nos permite acceder a un conjunto de verdades. Estas verdades se pueden clasificar según la manera en que se entiende su validez, dando origen a dos tipos principales:

• Verdad entendida como coherencia: Este tipo de verdad es característico de disciplinas como las matemáticas y la lógica. Se basa en la consistencia interna de un sistema de proposiciones.
• Verdad entendida como adecuación del pensamiento al mundo: El conocimiento que se ajusta a este criterio está intrínsecamente ligado a la experiencia. A este tipo de conocimiento se le denomina ciencias empíricas.

Dentro de las ciencias empíricas, se distinguen dos grandes ramas:... Continuar leyendo "Comprendiendo la Ciencia: Verdad, Objetivos y Estructura del Conocimiento" »

Diccionari de termes polítics i econòmics

Subcontractació

Relació per la qual el titular d'un contracte principal acorda amb una altra persona (el subcontractista) la fabricació d'elements o la prestació de serveis que formen part d'aquest contracte.

Règim comú

Sistema de finançament que s'aplica a la majoria de comunitats autònomes, que reben de l'Administració central de l'Estat dos tipus de recursos: tributaris i no tributaris.

Règim foral

Sistema de finançament que s'aplica als territoris forals històrics d'acord amb la Disposició addicional primera de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia del País Basc i la Llei orgànica de reintegració i millorament del règim foral de Navarra.

Globalització

És una sèrie complexa de processos... Continuar leyendo "Diccionari de termes polítics i econòmics" »

La confirmación gradualmente creciente frente al verificacionismo

La confirmación gradualmente creciente se presenta como una alternativa razonable a los problemas inherentes a la verificación. El verificacionismo sostiene que una proposición es científica cuando puede comprobarse mediante la experiencia; es decir, cuando se verifica que se cumple al 100%. Sin embargo, este enfoque pretende comprobar la totalidad de los casos, lo cual resulta imposible en la práctica. Por el contrario, la confirmación gradualmente creciente admite que no es posible verificar una teoría de forma absoluta, estableciendo que, cuantos más casos se hayan comprobado, mayor será la probabilidad de que dicha teoría sea cierta.

El concepto de paradigma

Un paradigma... Continuar leyendo "Evolución del Conocimiento Científico: De la Verificación a los Paradigmas de Kuhn" »

• COLÒNIES: no tenen govern propi i depèn directament de la metròpoli. Son el model d’explotació econòmica.
• PROTECTORATS: Hi ha un govern indígena. Però la metròpoli crea un poder paral·lel, que és el que realment domina (exèrcit, política exterior). Egipte, Birmània, Marroc, Tunísia, Laos.
• DOMINS (COLÒNIES DE POBLAMENT): la població europea s’acabava imposant a la indígena, amb un govern propi però amb relacions de dependència amb la metròpoli. (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica).
• CONCESSIONS: un estat cedia temporalment territoris a una potència colonial. Que els controlava econòmicament (Hong Kong, Xangai)
• ESCLAVAMENT: petit territori estratègic per assegurar el control marítim, el comerç i la defensa.