Les Comunes Medievals: Origen, Organització i Privilegis

Ciencias sociales2,76 KB

La Comuna Medieval

L’origen de les comunes medievals està en les associacions d’ajut mutu que es fundaven sobre una base religiosa (germandat, confraria) o professional (guilda, hansa).

La comuna era una “conjuració” de persones que es fonamentava sobre una base territorial, és a dir, era l’associació jurada dels habitants d’una ciutat i no estava lligada a cap autoritat o poder superior. El moviment comunal dels segles XI i XII es caracteritza perquè:

  • Negava els tres ordes de la societat feudal.
  • Al principi era un moviment igualitari.
  • Perseguia abolir els aspectes més odiosos, abusius, arbitraris i injustos del feudalisme, però només a l’interior de les ciutats perquè és el que els afectava a ells.
  • No pretenia l’alliberament de la pagesia, sinó únicament la llibertat dels habitants de la ciutat.
  • Molts d’aquests intents d’emancipació van solucionar-se per la via del compromís.
  • Les ciutats van obtenir molts privilegis, van créixer econòmicament i van començar a comprar terres.

L’Organització Política de la Ciutat

Privilegis i Cartes de Franquesa

Privilegi de Comuna

Reconeixement per part del senyor de la legalitat i validesa de l’associació dels habitants de la ciutat, per tant, l’autoritat anterior reconeix la personalitat jurídica dels habitants de la ciutat.

Cartes de Franquesa o de Fuero

Concedien un conjunt de garanties als habitants i pobladors, presents i futurs, sense les quals no podia existir la ciutat com a tal i així s’estimulava el poblament.

Els Representants Municipals

Qualsevol nucli de població dotat d’un règim o organisme de govern propi constituïa una universitas.

Amb el temps, el govern de les comunitats urbanes normalment es va anar articulant en diversos graus, sobretot, ja al segle XIII, en:

  • Uns magistrats directius o executius.
  • El consell de la ciutat, format per un cos de consellers o assessors.
  • L’assemblea dels habitants de la població o la seva major i millor part (maior et sana parte), tal com diuen els documents.
  • El representant de l’autoritat senyorial o reial, anomenat batlle.

Els Magistrats Executius

Eren els que dirigien el municipi en la seva qualitat de mandataris o delegats de la comunitat de veïns.

Els Consellers Assessors

Formaven el consell de la ciutat, eren una representació més petita de l’assemblea de veïns.

L’Assemblea General

Dels habitants que sovint no incloïa a tots els veïns de la ciutat sinó només als més importants i actius de la comunitat local: la “maior et sana parte”.

Descargar

PDF Word HTML