Sistema Nervioso

Sistema Nervioso Formado Por:

• SNC: Encargado de las funciones del cuerpo, controla y regula actividad de órganos y ejerce funciones intelectuales (cerebro o médula espinal).
• SNP: Conjunto de nervios que transmiten en ambos sentidos impulsos nerviosos entre la médula y el cuerpo, función es obtener información interna o externa y transmitir acciones para adaptarse a las necesidades de esa información. Se divide en SN somático y SN vegetativo o autónomo (nervios periféricos).

Células del Sistema Nervioso

• Neuronas: Unidad funcional del SN, transmiten el impulso nervioso.
• Neuroglia o células gliales o glias: Protegen, nutren y aportan oxígeno a las neuronas, sirven de soporte y aislante a las neuronas.

Estructura de la Neurona

• Cuerpo

1.- Zer dira prebentzio neurriak? Eta protekzio neurriak? Noiz erabiltzen Dira?

Enpresetan Egiten diren arriskuen prebentziorako plangintzek arriskuak Desagerraraztea edo murriztea dute helburu, bai eta lan baldintzak Hobetzea ere. Horretarako, prebentzio eta babes neurriak aplikatzen Dira: Prebentzio neurriak:arriskuak desagerrarazteko edo murrizteko Helburua dute. Kalterik gerta ez dadin;esaterako,ia zaratarik sortzen Ez duten makinak erostea,entzumen arazorik sor ez dadin. Babes Neurriak:batzuetan,prebentzio neurriak ez dira nahikoa izaten Arriskua desagertzeko.Halakoetan, beharrezko babes neurriak hartzen Dira, kalterik ez sortzeko edo murrizteko;esate baterako, eraikuntza Lanetan derrigorrezkoa da kaskoa erabiltzea, objeturen bat gainera... Continuar leyendo "Arrisku naturalak" »

Evolució Biològica: Teories i Mecanismes

Fixisme i Creacionisme

El fixisme sosté que les espècies tenen un caràcter fix i immutable des de la seva creació divina, una idea lligada al creacionisme.

Catastrofisme vs. Transformisme

El catastrofisme va intentar oposar-se al nou pensament de Leclerc, que proposava la transformació gradual dels éssers vius sota la influència del medi.

Teoria de Lamarck

El Transformisme de Lamarck es basava en la generació espontània i els següents principis:

• Els organismes s'esforcen instintivament cap a la perfecció i s'adapten al medi.
• La natura comença cada dia i forma directament els organismes més simples per generació espontània.
• L'ús freqüent i sostingut d'un òrgan el desenvolupa, mentre que la

El ciclo celular

El ciclo celular es el periodo de tiempo que abarca desde que se forma una célula hasta que se divide dando lugar a dos nuevas células. Dos etapas: Interfase, Periodo de crecimiento y diferenciación celular que transcurre entre dos divisiones consecutivas. 3 subfases: G1, S y G2. En la S síntesis de proteínas y duplicación de ADN. Fase de mayor duración y abarca un 90% de la vida de la célula. G1: Comienza tras la división. Gran actividad metabólica (con trascripción y síntesis de proteínas). La célula aumenta de tamaño, se sintetizan proteínas, se forman orgánulos y estructuras membranosas, se sintetizan sustancias que inhiben o estimulan la fase S. Al final punto de no retorno, punto de restricción o R, en... Continuar leyendo "El ciclo celular: etapas, división y tipos" »

Estructura del tub digestiu

Serosa: és la capa més externa formada per teixit conjuntiu i peritoneu.

Muscular: formada per dues capes de múscul llis, responsables dels moviments peristàltics.

Submucosa: formada per teixit conjuntiu, zona més vascularitzada i innervada.

Mucosa: constituida per epiteli amb funcions de secreció i teixit conjuntiu.

La boca o cavitat bucal

S'obre a l'exterior a través dels llavis i es comunica a la part posterior amb la faringe a través de l'orifici bucofaringi.

Les glàndules salivals

Paròtides, sublinguals i submaxil·lars.

Dents

Incisives, canines, premolars i molars.

L’esòfag

Presenta dos esfínters, hipofaringi i gastroesofàgic.

L’estómac

Òrgan vuit en forma de bossa llargada, amb dos orificis i mucina de... Continuar leyendo "Estructura i funcions del tub digestiu" »

Enfermedades Infecciosas

Son aquellas que están causadas por microorganismos patógenos y se pueden transmitir de persona a persona, por ello se denominan contagiosas.

Microorganismos Patógenos

Un microorganismo es cualquier entidad activa y microbiológica capaz de reproducirse o transferir material genético. Aquellos microorganismos que pueden infectar al ser humano y causarle una enfermedad son los microorganismos patógenos (virus, bacterias, hongos, priones y parásitos).

Virus

Hasta 1899 no se descubrió el primer virus (del mosaico del tabaco). Martinus vio que en un cultivo libre de bacterias, seguía habiendo un agente infeccioso, ya que seguían presentando manchas del contagio. Se están descubriendo virus nuevos con tamaños como... Continuar leyendo "Enfermedades Infecciosas y Neoplásicas: Tipos, Características y Tratamientos" »

Células T colaboradoras o T4

Estas células no tienen actividad citotóxica y no matan células infectadas o patógenos directamente. En cambio, controlan la respuesta inmune dirigiendo a otras células para que realicen estas tareas.

Las células T colaboradoras expresan receptores de células T que reconocen antígenos ligados a moléculas HLA presentes en macrófagos u otras células como los linfocitos B.

La activación de una célula T colaboradora hace que ésta libere citoquinas (interleucinas, interferón…) que influyen sobre la actividad de muchos tipos de células:

• A) Activan macrófagos.
• B) Activa a las NK.
• C) Activan a linfocitos B.

Células T reguladoras o supresoras:

Regulan la intensidad de la reacción, los linfocitos T supresores... Continuar leyendo "Células T colaboradoras y linfocitos B: funciones y activación" »

Funció del Sistema Endocrí

El sistema endocrí i el sistema nerviós treballen coordinadament per preparar el cos per a respondre a estímuls. El sistema nerviós proporciona una resposta local, ràpida i de curta durada, mentre que el sistema endocrí ofereix una resposta més lenta, però més general i duradora.

Mecanisme d'Acció Hormonal

Les hormones arriben a les seves cèl·lules diana gràcies als receptors hormonals específics presents en els teixits objectiu. Aquest procés funciona com un mecanisme clau-pany, on l'hormona és la clau i el receptor és el pany.

• Hormones esteroides: S'uneixen a receptors a l'interior de la cèl·lula i estimulen la síntesi de proteïnes.
• Hormones no esteroides: Tenen receptors a la membrana cel·lular

Matriu extracel·lular: animals, capa gelatinosa de col·lagen (unir cel·lular, omplir espais, donar consistència, condicionar forma).

Paret cel·lular: coberta gruixuda i rígida de cel·lulosa, aigua, sals minerals i pectina-làmina mitjana, p. primària, p. secundària i plasmodesmes (donen forma i rigidesa, mantenen balanç osmòtic, uneixen i connecten, reforcen parets i impermeabilitzen).

Membrana cel·lular: estructura laminar que defineix límits i té permeabilitat selectiva; formada per bicapa lipídica amb proteïnes i glúcids. -fosfolípids i glicolípids: donen fluidesa i tenen caràcter amfifílic, -colesterol: entre àcids grassos insaturats, disminueix la fluidesa -proteïnes: comunicació cel·lular i interacció medi; integrals,... Continuar leyendo "Estructura cel·lular i funcions bàsiques" »

Els òrgans que componen l’aparell respiratori funcionen com a proveïdors i distribuïdors d’aire
tret dels alvèols, on es duu a terme l’intercanvi gasós de O2 i CO2 entre l’aire inspirat i la sang
que circula pels pulmons. Funcions fer l’intercanvi de gasos entre l’aire que entra i el diòxid de
carboni que surt., disminueix els nivells de CO2 i augmenta 02
Vies aèries superiors ( fosses nassals- nas I cavitat nasal, faringe I laringe
Vies aèries inferiors ( tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons)
FOSSES NASSALS
Òrgan que comunica l’aparell respiratori amb l’exterior. Les fosses nassals són dues cavitats
excavades a l’interior del crani, separades per un envà i comunicades amb l’exterior pels
orificis nassals. A l’interior... Continuar leyendo "El recorregut de l'aire expirat des dels alvèols pulmonars fins a les fosses nasals" »