El recorregut de l'aire expirat des dels alvèols pulmonars fins a les fosses nasals

Els òrgans que componen l’aparell respiratori funcionen com a proveïdors i distribuïdors d’aire
tret dels alvèols, on es duu a terme l’intercanvi gasós de O2 i CO2 entre l’aire inspirat i la sang
que circula pels pulmons. Funcions fer l’intercanvi de gasos entre l’aire que entra i el diòxid de
carboni que surt., disminueix els nivells de CO2 i augmenta 02
Vies aèries superiors ( fosses nassals- nas I cavitat nasal, faringe I laringe
Vies aèries inferiors ( tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons)
FOSSES NASSALS
Òrgan que comunica l’aparell respiratori amb l’exterior. Les fosses nassals són dues cavitats
excavades a l’interior del crani, separades per un envà i comunicades amb l’exterior pels
orificis nassals. A l’interior de les fosses nassals hi ha una mucosa composta per cèl·lules
ciliades, tenen la funció de neteja i d’eliminar de les vies respiratòries la pols i organismes i
substàncies estranyes i humitejar l’aire i produeix moc Mucosa Resp. Els sins paranasals són
un espais plens d’aire que drenen el nas.
Cavitat nassals paper important: Condicionament de l’aire inspirat: control Tª i humitat,
Eliminació de pols i organismes infecciosos, gràcies als cilis i la secreció del moc, Col·laboració
en el sentit del olfacte i la fonació. Escalfar, humiteja i filtra l’aire
FARINGE
Permet el pas de l’aire i dels aliments, també intervé en el procés de fonació
Nasofaringe: rinofaringe Orofaringe: bucofaringe Laringofaringe// Laringe
LARINGE
Funció comunicar amb la faringe i la tràquea, aprofita l’entrada d’aire per fer la veu ( òrgan
principal de fonació). Constituïda per cartílags i músculs, consta de 9 cartílags. Epiglotis
carcassa cartilaginosa unida al tiroide, darrere de l’arrel de la llengua , tanca la laringe durant
la deglució. Tiroide forma triangular situat a la part anterior del coll i a sobre té glàndula tiroide
Factors que intervenen en la producció de la veu: Vibració de cordes vocals, Interrupció en el
flux d’aire que surt dels pulmons, Combinació de la vibració de les cordes i de la interrupció de
flux aeri
TRÀQUEA
Conducte d’uns 11 cm de llarg, formada per 15 anells de cartílag hialí, recoberts per una
mucosa ciliada que dona fermesa a la paret i evita que es col·lapsi, s’estén des de la laringe fins
als bronquis, descendeix per davant de l’esòfag i penetra al mediastí desviant-se a la dreta i es
divideix en dos bronquis principals
BRONQUIS
Es localitzen a l’extrem inferior de la tràquea, es divideix per formar els dos bronquis. Bronqui
principal quan entra als pulmons es divideix en bronquis lobulars després es divideixen en
bronquis segmentaris que continuen ramificant-se fins formar els bronquíols i que es van
subdividint-se en conductes alveolars fins acabar en sacs alveolars

PULMONS
Òrgans principals, estan continguts a la cavitat toràcica i separats entre si pel mediastí.
Intervenen en el procés respiratori facilitant la captació i la distribució de l’aire i l’intercanvi de
de O2 i CO2 als capil·lars alveolars. La membrana que envolta als pulmons és una membrana
serosa prima i brillant, dividida en pleura parietal i pleura visceral la pelura separats per una
petita cavitat que conté el líquid pleural que té una funció de facilitar el moviment dels
pulmons durant la respiració en lliscar una capa sobre l’altre.
MECANISME DE LA Ventilació PULMONAÇ
*Hematosi: intercanvi gasós que es duu a terme a l’interior dels alvèols pulmonars
Inspiració: procés d’entrada d’aire cap als pulmons. Es produeix per la contracció del
diafragma i els músculs intercostals. Quan el diafragma es contreu descendeix cap a la cavitat
abdominal i allarga al tòrax
Espiració: procés que s’inicia quan la pressió pulmonar és més alta que l’atmosfèrica, dona lloc
a l’expulsió de l’aire cap a l’exterior, relaxació dels músculs del tòrax i disminució de la
grandària dels pulmons
*Finalitat respi: proveir l’organisme de O2 i eliminar CO2, resp externa: intercanvi de gasos
amb l’exterior i interna la que té lloc entre les cèl·lules i espai extracel·lular
Ventilació PULMONAR:
Volum de ventilació: aire inspirat i expirat a cada resp normal
Volum de reserva: volum màxim que pot ser expirat, després d’una expiració normal fent una
forçada
Volum resp per minut: quantitat d’aire que entra als pulmons per minut
CAPACITATS PULMONARS: quan hi ha combinació de diferents volums:
Capacitat inspiratòria: quantitat màxima d’aire que una persona pot inspirar després d’una
normal
Capacitat pulmonar total: volum màxim a que els pulmons poden arribar després d’un esforç
inspiratori
TRANSPORT DE GASOS EN SANG
Gasos entren al torrent sanguini, es dissolen en el plasma. Quan lO2 passa a la sang, es fa un
intercanvi als teixits el O2 es dissocia en l’hemoglobina i es difon des del líquid intracel·lular
cap al plasma, el procés es produeix per una diferencia de pressió entre l’exterior i interior,
pressió parcial + alta a les cèl·lules sanguines que a les tissulars. Major part de CO2 es
transporta unit a l’hemoglobina formant carboxihemoglobina. Intercanvi de Co2 mateixa
manera que el de O2 però a la inversa
INTERCANVI DE GASOS: Difusió DE GASOS
Pressió parcial d’O2 + gran als alvèols que capil·lars pulmonars, O2 passa a l’interior dels
capil·lars fins q pressió parcial O2 s’iguala a banda i banda. Pressió parcial de CO2 és + alta als
capil·lars q alvèols, el gas passa per difusió cap als alvèols fins que s’igualen

PATOLOGIES
Rinitis: inflamació superficial de la mucosa pituïtària que està a la cavitat nassal, sensació de
calfred, obstrucció nassal. Condicionants exteriors refredament brusc humitat i un medi
ambiental
Sinusitis: inflamació de la mucosa dels sins nassals , dolor amb pressió frontal i al maxil·lar
dolor en la zona del clatell
Laringitis: inflamació de la mucosa laríngia deguda a una infecció, afonia, ronquera, picor,
etiologia grip fred comú tabaquisme i alcohol
Bronquitis: inflamació a la mucosa bronquial, tos seca, roncs produït per virus, cigarrets , gasos
tòxics
Asma bronquial: obstrucció intermitent o reversible que afecta la part baixa de les vies
respiratòries, cursa dispnea, tos amb esputs i es causat per al·lèrgies o infeccions
Tuberculosi pulmonar: infecció produïda per el Bacil de Koch que afecta als pulmons, bronquis
i pleura, cursa tos seca, febre, dolor toràcic es produeix per el Mycobacterium tuberculosi
Pneumònia: malaltia infecciosa que provoca inflamació al teixit pulmonar, es produït per
gèrmens pneumococs, estafilococs
Atelèctasi: disminució de volum del teixit pulmonar per falta d’aire als alvèols , signes
insuficiència resp i produït per tuberculosi o tumor bronquial
Bronquièctasi: dilatació irreversible dels bronquis, cursa tos, esputs pudents es produeix per
infeccions víriques o irritació de subs tòxiques
Edema pulmonar: alteració aguda o crònica caracteritzada per l’acumulació de líquids als
alvèols, signes sudoració abundant, cianosi produeix insuficiència cardíaca congestiva
Emfisema pulmonar: engrandiment irreversible dels espais alveolars ocasiona pèrdua de
l’elasticitat pulmonar, signes tabac, infeccions bronquials
Insuficiència respiratòria aguda: incapacitat aguda dels pulmons per mantenir una oxigenació
adequada de la san, símptomes associats a la hipòxia i a la hipercàpnia
Pneumotòrax: col·lapse pulmonar quan entra l’aire als espais entre els pulmons i la paret,
dolor al pit, tos seca, es produeix per contusió o lesió penetrant al pit
Hemotòrax: acumulació de sang que hi ha a l’espai pleural, signes mareig, falta d’aire, produït
per traumatismes en el pit, càncer de pulmó, tuberculosi
Hidrotòrax: acumulació de líquid a la pleura, tos, febre, dolor al tòrax produït per insuficiència
cardíaca secundari diàlisis peritoneal
Empiema: acumulació de pus a la pleura, dolor toràcic, disminució parcial d’O2 produït per una
infecció als pulmons
Pleuritis: alteració inflamatòria de la pleura visceral o parietal es produeix per agents
infecciosos que causen tuberculosi, símptomes disminució del murmuri vesicular dolor al respi