Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Casa Milà: La Pedrera

L'obra Casa Milà (La Pedrera) va ser realitzada per Antoni Gaudí entre 1906 i 1912. Aquesta obra s'inscriu en un moment de creixement i modernització de Barcelona, especialment a la zona de l'Eixample. La ciutat experimentava importants canvis econòmics i socials, amb l'aparició d'una burgesia que volia mostrar el seu poder econòmic i el seu prestigi social.

El context del modernisme català

En aquest context, el modernisme català esdevé l'estil artístic que representa aquesta nova classe social, combinant innovació, creativitat i luxe. Gaudí és un dels principals representants d'aquest moviment.

Arquitectura i disseny innovador

La Casa Milà està situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, en una cantonada, i... Continuar leyendo "Guia completa de la Casa Milà: Història i Arquitectura" »

🎨 1. Característiques generals

🔹 Barroc

• El terme prové de "barroco" (perla irregular).
• Inicialment era una paraula negativa, però posteriorment es va utilitzar per descriure un art complex i recarregat.

Característiques principals:

• Neix a Itàlia i s’estén per tot Europa.
• Estil complicat amb gran riquesa de formes.
• Reflecteix una visió contradictòria: ordre i caos alhora.
• Representa tres poders: Església, Monarquia i Burgesia.
• Distingim dos tipus d'art: l'art protestant (burgesia) i l'art catòlic i reial.
• L'artista transmet les idees dels mecenes que paguen l'obra.
• Art total: L'arquitectura, la pintura i l'escultura es fusionen en un sol conjunt, com un escenari.
• Exemple: Les esglésies com a "teatre religiós" (theatrum sacrum).
• Artista

Maman

• Títol: Maman
• Autora: Louise Bourgeois
• Cronologia: 1999
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre
• Dimensions: Aproximadament 8,95 × 9,80 × 11,60 m
• Estil: Expressionisme amb elements simbòlics
• Tema: Al·legòric (la maternitat)
• Localització: Museu Guggenheim Bilbao

Descripció formal

L’obra Maman està situada a fora del Museu Guggenheim de Bilbao. És una escultura monumental que impressiona per la seva mida i presència. Representa una aranya gegant que es manté dreta sobre vuit potes llargues, primes i corbades, que semblen lleugeres malgrat estar fetes de materials pesants com el bronze i l’acer. Aquesta combinació crea una sensació de contrast entre pes i lleugeresa. La superfície, rugosa i amb aparença... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres d'Art Contemporani: De Bourgeois a Viola" »

Arquitectura Bizantina

Cúpula sobre petxines (pas de quadrat a cercle). Sensació de lleugeresa (cúpula flotant). Planta central o basilical. Interior molt decorat (horror vacui). Exemple: Santa Sofia.

Pintura Bizantina

Icones religioses. Figures frontals, rígides i hieràtiques. Fons daurat. Sense perspectiva. Figures planes, poc volum. Ulls grans i expressius. Normes estrictes de representació (després de l'iconoclasme).

Arquitectura Islàmica

Arc de ferradura. Cúpules i minarets. Patis interiors. Materials simples (maó, guix). Recobriment amb ceràmica vidrada. Exemple: Mesquita de Còrdova.

Decoració i pintura islàmica

Absència de figures humanes en religió. Decoració geomètrica (laceria). Decoració vegetal (atauric). Cal·ligrafia... Continuar leyendo "Història de l'Art: De l'Art Bizantí al Barroc" »

Jackson Pollock: Number 1 (1950)

Context històric

Jackson Pollock realitza Number 1 el 1950, dins el context de les segones avantguardes. L’obra s’inscriu en el període posterior a la Segona Guerra Mundial i en plena Guerra Freda. És una etapa marcada pel desenvolupament tecnològic, la societat de consum i la influència dels nous mitjans de comunicació. Nova York es converteix en el centre artístic mundial i neix l’expressionisme abstracte.

Característiques formals

• Estil: Expressionisme abstracte i action painting.
• Tècnica: Dripping (esquitxada de pintura).
• Composició: Estructura all-over, sense centre ni jerarquia.
• Format: Gran format (1,60 × 2,59 m) amb oli i acrílic.

Significat

L’obra no representa cap tema figuratiu, sinó l'... Continuar leyendo "Obres mestres de l'art contemporani: Anàlisi i context" »

Francisco de Goya: Del Rococó al Expresionismo

Francisco de Goya fue un pintor y grabador español situado entre el Neoclasicismo y el inicio del arte moderno, activo entre finales del siglo XVIII y comienzos del XIX. Fue pintor de cámara de Carlos IV y vivió una época marcada por la crisis política y la Guerra de la Independencia.

Su obra evoluciona desde el Rococó de los cartones para tapices hasta una pintura cada vez más crítica y personal. Su estilo se caracteriza por la libertad técnica y la expresión del mundo interior, reflejando el dramatismo de su tiempo y una visión pesimista del ser humano.

Obras destacadas

• El quitasol
• La familia de Carlos IV
• Los fusilamientos del 3 de mayo
• Las Pinturas negras (como Saturno devorando a su hijo)

El Neoclassicisme (Mitjan s. XVIII – principis s. XIX)

El retorn a l'ordre clàssic (Grècia i Roma) sota la influència de la Il·lustració i la raó.

• Arquitectura: Racionalitat i senzillesa. Edificis monumentals amb funció social (hospitals, biblioteques, museus). Exemple: Museo del Prado (Juan de Villanueva).
• Escultura: Ús del marbre blanc polit. Es busca la bellesa ideal i posicions reposades.
• Pintura: Predomini del dibuix sobre el color. Composicions fredes i figures heroiques. Obra clau: El jurament dels Horacis (J.L. David).

Francisco de Goya (1746-1828): El geni pont

Goya comença en el Neoclassicisme, però la seva evolució personal el porta a inventar el camí cap a l'art modern.

• 1a Etapa (Cartons): Pintures per a tapissos. Temes alegres,

Villa Capra: L'Obra Mestra d'Andrea Palladio

1. Context historicoartístic de l'edifici

La Villa Capra, realitzada entre 1552 i 1553 per Andrea di Pietro della Gondola, conegut com a Palladio, està situada sobre un petit turó enmig del camp, a Vicenza. Va ser construïda per al clergue Marius Capra Gabrielis.

El Renaixement representa un retorn a les vil·les de camp, allunyades de les ciutats, un tipus d’habitatge que havia desaparegut des de la caiguda de l’Imperi Romà. En aquest context, Palladio defensa aquest model en el seu tractat I quattro libri dell'architettura (Els quatre llibres de l'arquitectura), on reivindica la vida rural com a espai de descans i també d’activitat productiva i intel·lectual.

En aquell moment, la pèrdua... Continuar leyendo "L'Arquitectura del Renaixement: Villa Capra i San Pietro" »

El jurament dels Horacis (Jacques-Louis David)

Context: Fi de l’Antic Règim (1784), vigília de la Revolució Francesa (1784).

Anàlisi Formal: Composició racional en tres arcs. Predomini del dibuix sobre el color. Llum focalitzada, gairebé teatral, que entra per l'esquerra i realça l'anatomia dels personatges. Contrast entre homes (tensió) vs. dones (corbes).

Significat: Patriotisme i sacrifici per l'Estat. Ètica republicana.

Models: Art clàssic grecoromà, Rafael, Poussin i Caravaggio.

Los fusilamientos del 3 de mayo (Francisco de Goya)

Context: Guerra del Francès contra Napoleó (aixecament de 1808), pintat el 1814.

Anàlisi Formal: Contrast de llum mitjançant un fanal. Botxins anònims vs. víctimes expressives. Goya trenca la distància... Continuar leyendo "Anàlisi d'obres mestres: De David a Gaudí" »

Grandes Maestros de la Pintura y Arquitectura

Rembrandt

• Época: Barroco del siglo XVII en los Países Bajos, en una sociedad burguesa y protestante donde predominan retratos y escenas cotidianas.
• Características: Uso magistral del claroscuro, creando fuertes contrastes de luz y sombra. Gran profundidad psicológica en los personajes, especialmente en retratos y autorretratos. Realismo sin idealización y pincelada cada vez más suelta.
• Obras importantes: La ronda de noche, La lección de anatomía del doctor Tulp.

Rubens

• Época: Barroco del siglo XVII en Flandes, ligado a la Contrarreforma católica, que impulsa un arte emocional y propagandístico.
• Características: Composiciones dinámicas y diagonales, gran movimiento, colores vivos y cálidos.