Arquitectura Romana Imperial

Abd Al-Rahmán I (756-788)

L'any 786, Abd Al-Rahmán I va ordenar la reedificació de la mesquita. Els seus successors van anar ampliant el seu recinte per a donar cabuda a una població cada vegada més nombrosa. Per a això va manar demolir la basílica de Sant Vicent que compartien al principi de l'ocupació amb els cristians cordovesos, però es van aprofitar diversos trams de murs i nombroses columnes visigodes i romanes. Això és degut a l'hàbit islàmic de prendre elements d'edificacions anteriors. Accepten des del primer moment elements hispà romans (aparells romans de soga i fumall) i sobretot visigots, especialment l'arc de ferradura, més tancat i emmarcat amb una motlura anomenada alfiz.

Per a donar-li major altura i lluminositat, es van sobreposar a les columnes uns pilars, desenvolupant-se així un entramat d'arcs de ferradura i de mig punt. S'alternen les dovelles en el color (roig i blanc) i en els materials (pedra i rajola).

La mesquita es compon d'onze naus perpendiculars al mur de la quibla que mira al sud en lloc d'orient, com totes les mesquites hispanomusulmanes.

August Prima Porta (14 d. C.)

Estil: Roma imperial.

Material: Bronze.

Forma: Escultura exempta. Policromia.

Anàlisi formal: Augusto representat amb el braç dret alçat com a signe d'autoritat, i amb una cuirassa molt cenyida que li marca l'anatomia. Il·lustrada amb uns relleus que lloen les seues victòries militars, la Hispània i la Gàl·lia són vençudes.

El dofí de Venus amb Eros damunt resol el problema del suport de l'estàtua, i serveix també per a recordar l'origen diví de l'emperador Augusto, que era descendent d'Enees, fill de Venus.

Estil: L'estàtua amb el peu dret avançat, que suporta tot el pes del cos, sembla basar-se en el Doríforo de Polícleto. De fet es juga amb el contraposto per a donar vida a la figura. El braç dret el té alçat i amb l'esquerre sosté la túnica. Aquesta postura dels braços no és exactament la del Doríforo, però troba igualment l'equilibri.

Durant el període d'Augusto, els artistes s'inspiraven en models clàssics i van optar quant a les cares, per un gran realisme. Es podia parlar de retrats encara que amb una certa idealització. L'expressió d'Augusto transmet serenitat. Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaran moltes de les màximes autoritats, encara que aniran calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa terrenal, no a la divina, a diferència d'aquest retrat que va descalç marcant l'entrada a l'Olimp de l'Emperador Augusto.

Existeix per tant un canvi en el tractament del retrat respecte a l'etapa republicana, sent més classicista i de tradició grega.

Retrat eqüestre de Marco Aurelio a cavall

Únic retrat eqüestre original de bronze que es conserva d'època romana que va servir d'inspiració a les estàtues del Renaixement. En el s. XVI, Miguel Ángel ho situa en el centre de la Plaça del Capitoli que ell mateix dissenya, al costat del pedestal sobre el qual es col·locarà. En l'actualitat, l'original es troba en els museus capitolinos de Roma.

L'emperador apareix sobre el seu cavall sense armadura militar, mostrant aqueixa imatge de pau que sempre va voler donar. Amb barba (moda de l'època) alça una de les seues mans, en símbol de clemència, respecte a la figura d'un bàrbar que apareixia sota la pota alçada del cavall (hui perduda).

Marco Aurelio sempre va mostrar predisposició per la pau, la qual cosa va ser pres pels seus enemics com a mostres de feblesa, i que els va portar a atacs continus, i a l'emperador a passar molt de temps en el camp de batalla.

Aquesta estàtua s'alça per a festejar les victòries sobre l'imperi Part. Durant l'imperi romà van ser freqüents les escultures eqüestres en bronze d'emperadors, mostrant-se victoriosos, i que s'exhibien en carrers i places de la ciutat. Durant l'Edat mitjana van ser foses i el bronze reutilitzat, només aquesta es va conservar ja que va ser confosa amb Constantino, símbol del cristianisme per la seua legalització en el 313.

Característiques generals

• Arquitectura eclèctica: provocada per l'enorme extensió de l'Imperi, adaptant-se a diferents gustos, necessitats diverses i assimilant variades influències de tots els pobles conquistats, fonamentalment l'herència etrusca i la grega que es fusionen perfectament.
• Fi propagandística, glorificant al mecenes, entès com una forma de propaganda del poder polític i no com una manera d'expressar la sensibilitat de l'artista com els grecs. En l'obra qui ha de ser recordat és el que l'encarrega i no el que la realitza. D'aquí ve que els emperadors s'afanyen a posar el seu nom als monuments (tornem a un art anònim).
• Caràcter unitari, uniformitat pel gust: a causa del centralisme que va imposar l'imperi romà va determinar una forta uniformització en totes les construccions i manifestacions artístiques, és a dir, les obres són pràcticament iguals, independentment del lloc de l'Imperi on es realitzen.
• Caràcter utilitari i funcional: Prima la funcionalitat: Es crearan diferents tipologies arquitectòniques depenent de la funció que tinguera l'edifici (aqüeductes, temples, basíliques...). Absolut utilitarisme, pel sentit pràctic dels edificis.
• Primacia dels aspectes tècnics sobre els estètics, també en arquitectura, la qual cosa va permetre un gran desenvolupament de l'enginyeria.
• Art d'interiors: donant més importància a l'interior dels edificis, al contrari que els grecs. Edificis públics tancats, cases decorades. La pintura al fresc per a decorar l'interior de les seues cases. També té un sentit ornamental com l'arquitectura grega: o Augment de la decoració: motlures, garlandes, decoració botànica...

Coliseu de Roma (72-80 d. C.)

Roma Imperial: Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

Analisi formal: Elements sustentants i sustentats: Exterior: utilització de l'arquitectura voltada típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre pilars adossats que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars sostenen els arquitraus, frisos i cornises que fixen cadascun dels pisos.Interior: La gradería o cávea, no aprofita els desnivells del terreny sinó que s'assentisca sobre moltes voltes superposades. La volta utilitzada és la de canó i la d'aresta.

Espai exterior-interior: Exterior: Façana erigida sobre un estilobat i damunt els quatre pisos que formen l'edifici:

• Primer pis o planta baixa: d'ordre dòric toscà i reflecteix les característiques de robustesa i virilitat.
• Segon pis: d'ordre Jònic.
• Tercer pis: d'ordre corinti.
• Quart pis: es tracta d'un mur massís, decorat amb pilastres adossades d'ordre corinti que emmarquen unes finestres quadrades. Aquest nivell tenia diverses funcions: contribuix a augmentar la cabuda. Proporciona més ombra gràcies a l'alçada. Hi havia uns pals de fusta que aguantaven les astes a les quals es fixava el VELARIUM, que protegia del sol i la pluja. Tota la façana estava recoberta d'estuc.

Interior: era una vertadera festa de luxe: en els intercolumnios del segon i tercer pis hi havia estàtues, en els passadissos de la galeria, relleus de marbre i estuc.

L'arena o cavea: espai circular central on es feien les celabraciones.

Sota l'arena: obra d'enginyeria, un subsol dissenyat per a agilitar l'espectacle. Les feres eren conduïdes a l'arena amb ascensors; Hi havia enganyoses passadissos, escales, corredors, habitacions i cambres; Es va instal·lar un sistema d'impermeabilització i conducció d'aigua per a convertir l'arena en una piscina on es feien les batalles navals (NEUMAQUIAS).

Estil: L'Amfiteatre és la unió de dos teatres, innovació romana.